El 2026 ha començat amb un anunci que, si es confirma, pot significar l’avenç més important en bateries d’aquestes darreres dècades. Una companyia finlandesa desconeguda fins ara, Donut Lab, diu que disposa d’una tecnologia de bateries que implicaria un canvi estructural en aquesta indústria. Multipliquen per dos l’autonomia dels vehicles elèctrics actuals, tenen una durada “infinita”, es carreguen en cinc minuts, no tenen cap risc d’incendi, funcionen sense dificultats a temperatures altes i molt baixes, es poden fabricar a qualsevol país del món a partir de materials comuns, tenen un cost inferior a les bateries de liti actuals i, per si no n’hagués prou, ja es poden comprar, ja es fabriquen. Hi ha un gran escepticisme sobre l’anunci, perquè la companyia no n’ha donat detalls tècnics ni ha mostrat proves que corroborin tot això que diu. Però, alhora, s’hi dóna un cert grau de credibilitat, pel fet que al març es lliuraran els primers vehicles que duran aquestes bateries revolucionàries. Si es confirma, els experts vaticinen que pot significar un abans i un després en el món energètic. Què hi ha de cert en això, que seria el Sant Greal de les bateries cercat pels grans fabricants, però que ha estat aconseguit per una companyia molt petita? És un frau? O realment és un avenç tècnic revolucionari?

Què se sap de les bateries d’estat sòlid de Donut Lab?

L’anunci de les noves bateries de Donut Lab es va fer amb un vídeo publicat a YouTube el dia 5 de gener. Fou la vigília de la prestigiosa fira tecnològica anual de CES Las Vegas, on la companyia ha tingut un dels expositors més visitats. Els directius de Donut Lab hi han explicat el nou producte a mitjans, experts i analistes. Tanmateix, l’element que ha suscitat més escepticisme és que a l’expositor no hi havia cap bateria real i els directius no van voler parlar de la composició química de les noves bateries ni del procés de fabricació, dues de les informacions clau. Donut Lab en manté, ara per ara, el secretisme més absolut.

El primer detall important és que sembla que són bateries d’estat sòlid, una tecnologia que fa anys que les empreses del sector intenten desenvolupar i fabricar a gran escala. Ara com ara, són disponibles tan sols en prototips de vehicles i s’espera que el 2027 comencin a arribar a petita escala, amb l’horitzó del 2030 per a normalitzar aquesta tecnologia industrialment. Un segon aspecte destacable és la densitat energètica de les noves bateries, que és de 400 Wh/kg, el doble que les actuals de liti més comunes i en la línia dels prototips de bateries d’estat sòlid. Això vol dir que els cotxes elèctrics poden doblar automàticament l’autonomia i superar fàcilment els 1.000 quilòmetres amb una sola càrrega, de manera que superarien la majoria d’automòbils de combustió.

D’una altra banda, la vida útil de les noves bateries és sorprenentment llarga: de 100.000 cicles de càrrega i descàrrega, que contrasta amb els 10.000 de les bateries de liti de vida més llarga. Això vol dir que en un cotxe amb 500 quilòmetres d’autonomia la bateria duraria 50 milions de quilòmetres. Un cotxe familiar normal i corrent, que fa uns 15.000 quilòmetres anuals, necessitaria més de 3.000 anys per a arribar a aquesta xifra. D’ací ve que es digui que les noves bateries tenen una vida “infinita”. Una altra característica sorprenent és que es carrega del 0% al 100% en 5 minuts. I a una velocitat constant, sense cap descens de la potència de càrrega a mesura que s’omple, com passa en les bateries de liti actuals.

Un altre element destacable és que la bateria actua sense perdre rendiment entre -30 ºC i 100 ºC, malgrat que la companyia diu que són els límits amb què ha fet assaigs i que l’interval segurament és superior. Això vol dir que pot funcionar sense maldecaps en els climes més extrems. A més, diuen que la bateria no té cap risc d’incendi en cas de fallada, cosa que proporciona la màxima seguretat. Per si no n’hi hagués prou, Donut Lab afirma que el preu de les noves bateries serà equivalent al de les de liti en una primera fase i més endavant serà “notablement” inferior, malgrat que no ha donat cap xifra concreta. A més, asseguren que les bateries no contenen liti, ni terres rares ni cap altre mineral polèmic o car, com el cobalt o el níquel. Segons la companyia, es podran fabricar a qualsevol país amb materials comuns i barats.

A més –i això ha sorprès tothom– ja es poden comprar. Donut Lab ja les fabrica a Finlàndia i l’empresa Verge Motorcycles les incorpora a les seves noves motos, que es lliuraran als compradors a partir del març. Finalment, i això no és pas menys important, la nova tecnologia de bateries ha estat desenvolupada per una companyia europea molt petita, de Finlàndia, i supera les grans companyies xineses.

L’excepcionalitat i les implicacions de les noves bateries

Cal dir que de bateries amb les característiques que ha anunciat Donut Lab ja n’hi ha. N’hi ha amb una densitat energètica que arriba a 500 Wh/kg, n’hi ha que es carreguen en 5-10 minuts, o que tenen vides útils que poden arribar a 100.000 cicles, que no s’incendien, que funcionen a temperatures encara més fredes i que són més barates que les actuals de liti, com ara les de sodi. El fet excepcional és que una bateria contingui totes aquestes característiques alhora. Fins ara era impossible: si es volia una d’aquestes propietats calia renunciar a alguna de les altres. Per exemple, les bateries de liti de 500 Wh/kg s’aconsegueixen amb ànodes amb nanotubs de silici. Tanmateix, fabricar nanotubs a escala industrial és molt difícil i implica molts errors, de manera que es fan malbé moltes bateries i això encareix les que s’han fabricat bé. És per això que aquestes bateries, disponibles al mercat de fa uns quants anys, es fan servir per a aplicacions molt concretes en què el cost és secundari, com ara drons que necessitin una gran autonomia o avions elèctrics.

Hi ha bateries de zinc que poden arribar a 100.000 cicles, però fins ara s’han aconseguit al laboratori, no es fabriquen a escala industrial. A més, tenen una densitat energètica baixa, de manera que ofereixen molt poca autonomia. Això mateix podem dir de les bateries d’estat sòlid, amb esculls tècnics importants per a resoldre si se n’han de fabricar en gran volum. D’una altra banda, durant el 2026 arribaran els primers vehicles que carregaran la bateria en “5 minuts”, segons que han anunciat els xinesos de CATL i BYD, els dos principals fabricants de bateries mundials. Però a la pràctica les càrregues del 0% al 100% seran en 10-15 minuts. I, a partir d’aquest estiu, la normativa xinesa determina que les bateries no es poden incendiar en cas de fallada.

La conseqüència de tenir bateries amb totes aquestes característiques alhora és un terratrèmol que pot canviar ràpidament molts sectors i fins i tot la geopolítica. En primer lloc, els cotxes de combustió passaran a ser negligibles. No podran competir ni en preu ni en característiques amb els elèctrics. La càrrega ja no serà cap problema, perquè si convé es carregaran del 0% al 100% en un temps semblant a fer benzina. Ni cal preocupar-se si les carreguem al 100% ni si anem als supercarregadors cada dia, accions que cal evitar amb les bateries de liti actuals per preservar-ne la durada. Tampoc no hem de patir per la vida útil, perquè duraran més que el vehicle.

Les repercussions geopolítiques també poden ser molt significatives. La Xina fabrica més del 80% de les bateries mundials, una tecnologia que actualment és clau per a les economies dels països. Els finlandesos de Donut Lab poden haver eliminat el monopoli en què el gegant asiàtic basa la seva futura hegemonia mundial. I, naturalment, tot això accelera l’abandonament dels combustibles fòssils, fet essencial en un món encara dominat pels interessos dels països productors de petroli, com ara els EUA o Rússia. A banda els cotxes elèctrics, les bateries de Donut Lab abaratirien enormement l’emmagatzematge de la producció solar i eòlica per subministrar-la durant la nit, gràcies a l’extraordinària durada i al cost de fabricació més baix.

La pretensió de la companyia és crear “microfàbriques” al costat de les indústries que necessitin les seves bateries, com ara les d’automòbils. Els directius de Donut Lab diuen que no cediran la tecnologia a tercers perquè la fabriquin, sinó que la produiran ells mateixos i en controlaran fèrriament tot el procés. Argumenten que la tecnologia encara ha d’evolucionar i que volen protegir-ne la propietat intel·lectual, per evitar que els copiïn. Segons alguns analistes, aquest és el motiu principal del secretisme. El pla de Donut Lab és fabricar 1 GWh de les noves bateries durant el 2026 i arribar a 10-20 GWh el 2027. Un salt molt important, però que encara és allunyat de les necessitats reals d’una única fàbrica de cotxes moderna, que és d’uns 50 GWh anuals. Els directius de Donut Lab confien a poder fer créixer ràpidament la producció. Tanmateix, algunes altres companyies hi han fracassat, i aquest pot ser el principal escull per als finlandesos.

Podria ser que no fossin bateries, sinó condensadors

Els experts han reaccionat a tots aquests anuncis amb escepticisme, però amb l’esperança que acabin essent reals. Donut Lab és una companyia que va néixer el 2024 provinent de Verge Motorcycles, que serà la primera empresa a incorporar la nova bateria. Després d’haver fabricat un motor elèctric innovador (amb forma de dònut) per a les motos Verge, es van centrar a crear un producte més general per a tota mena de fabricants de vehicles, incloent-hi la plataforma de programari i, ara, les bateries. Segons que sembla, la nova bateria no és una tecnologia pròpia, sinó de Nordic Nano, també finlandesa i també fundada el 2024. Donut Lab hi va esmerçar capital l’octubre passat. A més, el director general i fundador de Donut Lab és membre del consell d’administració de Nordic Nano. Pels analistes, pot ser que Nordic Nano hagi promès a Donut Lab unes característiques que després no es facin realitat. Això ja va passar temps enrere, per exemple quan Tesla va adquirir una companyia que prometia una nova tecnologia de fabricació de bateries que, anys després, continua sense complir-se.

Però Nordic Nano dóna més pistes sobre la tecnologia de la nova superbateria. Per començar, podria no ser una bateria, sinó una mena de condensador. Els condensadors tenen una vida útil llarga, es poden fer amb materials comuns i a qualsevol lloc i són molt barats. De fet, els nostres dispositius electrònics en contenen. Els condensadors emmagatzemen energia d’una manera diferent a les bateries i sempre s’han presentat com una alternativa a les alternatives. Tanmateix, tenen un problema, si més no fins ara, per a poder competir amb les bateries: la densitat energètica és unes deu vegades inferior, cosa que els barra el pas al sector automobilístic o energètic. Donut Lab, amb la tecnologia de Nordic Nano, pot haver aconseguit una fita inversemblant si ha augmentat la densitat dels condensadors un ordre de magnitud.

Hi ha més elements que, segons els experts, fan pensar més en alguna mena de condensador més que no pas en una bateria. Per començar, la companyia afirma que hi pot donar qualsevol forma, també formes irregulars. Aquesta acció no és possible amb les bateries tradicionals. Però allò que més ha estranyat els experts és el vídeo que ha exhibit Donut Lab carregant una d’aquestes bateries: hi manté l’amperatge i el voltatge (i, per tant, la potència) de manera constant, cosa que no és possible amb una bateria, en què l’amperatge baixa a mesura que es carrega. A més, per afegir-hi més confusió, la companyia ha dit que el voltatge entorn de 4 V s’ha triat perquè és el de les bateries de liti que es vol substituir, però que poden tenir “qualsevol voltatge”. Novament, això no és possible amb bateries, però sí amb condensadors.

Hi ha una altra dada que apunta en aquesta direcció: la informació proporcionada per Nordic Nano el setembre passat, que deia que havia desenvolupat uns “supercondensadors bipolars electroestàtics d’estat sòlid” amb una densitat energètica de 400 Wh/kg i una vida útil de 50.000 cicles de càrrega i descàrrega. També deia haver desenvolupat una tecnologia d’impressió 3D, que els permetia donar qualsevol forma. I amb plans per començar-ne la fabricació en massa a començament del 2026 a Finlàndia. Tot en la línia de les afirmacions de Donut Lab. Afegim-hi que la tecnologia de Nordic Nano es basa en nanotubs de carboni, un element que es pot obtenir fàcilment de moltes fonts, com ara la biomassa (i també del carbó o els hidrocarburs). Per una altra banda, el maig passat científics coreans publicaren un article acadèmic per a aconseguir supercondensadors amb nanotubs de carboni, una vida útil de 100.000 cicles i una densitat energètica fins i tot superior a la Donut Lab.

Si tenim en compte que Nordic Nano és format per gent provinent del món acadèmic o amb àmplia experiència en el sector privat, és versemblant l’extraordinari anunci de Donut Lab, que portaria un canvi estructural al sector energètic. Fins ara ningú no donava ni un cèntim pels condensadors en relació amb les bateries, i ara s’hauria girat la truita completament. S’acosta la mort de les bateries de liti i les alternatives que s’havien previst, com les de sodi o les d’estat sòlid? Es podrà comprovar ràpidament, d’ací a un parell de mesos: al març, quan es comencin a lliurar les motos Verge als primers compradors, es podran obrir les noves bateries per comprovar què són realment i si compleixen això que s’ha promès. Si es confirma, voldrà dir que Europa s’ha situat al capdavant de la cursa de les bateries, desenvolupant una nova tecnologia revolucionària, un nou paradigma tecnològic i industrial. Tot dependrà de la rapidesa amb què es puguin fabricar i què faci la competència xinesa i nord-americana.