Un estudi de la UAB identifica els senyals cerebrals que ajuden a oblidar els records desagradables

Un estudi coordinat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat del Ruhr, a Bochum (Alemanya), ha descrit per primera vegada els senyals electrofisiològics del cervell humà vinculats a l’oblit de records negatius o desagradables.

Fins ara, estudis amb ratolins ja havien detectat una relació entre oscil·lacions en els senyals de regions cerebrals com ara l’amígdala i l’hipocamp amb l’aprenentatge i l’extinció de records associats a la por. Ara, segons que detalla la recerca publicada a la revista Nature Human Behavior, també s’ha pogut confirmar amb cervell humà. Els investigadors destaquen que l’estudi permet de millorar les teràpies contra l’estrès posttraumàtic i l’ansietat.

L’equip ha fet servir la tècnica d’anàlisi de similitud representacional (RSA, per la sigla en anglès), que dóna informació sobre com representen la informació les regions cerebrals. “Se superen els enfocaments tradicionals basats únicament en l’activació cerebral”, indica Daniel Pacheco-Estefan, investigador del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la UAB i primer autor de l’article.

L’estudi permet de caracteritzar amb detall les representacions neuronals implicades en la formació i extinció de records associatius. Per fer-ho, l’equip ha fet servir un disseny experimental amb múltiples senyals i contexts en cada fase de l’experiment –adquisició del record, extinció i prova. Remarquen que això ha permès d’estudiar les representacions subjacents al condicionament clàssic en humans i validar en humans allò que tan sols s’havia observat amb ratolins.

L’anàlisi s’ha fet amb quaranta-nou pacients epilèptics que ja tenien implantats elèctrodes en àrees cerebrals relacionades amb els records de por i la seva extinció. Els investigadors els mostraven imatges neutres –un assecador de cabells, un ventilador, una torradora–, algunes de les quals s’associaven a un so desagradable, mentre es registrava l’activitat cerebral. Més endavant, van repetir el procediment, però sense l’associació amb l’estímul desagradable, per causar l’extinció del record aversiu.

Els investigadors han observat un augment de l’activitat theta –una mena de senyal oscil·latori emès per l’activitat elèctrica del cervell– a l’amígdala quan es presenten estímuls desagradables no condicionats, que suggereixen un senyal de seguretat. També han detectat més similitud entre presentacions diferents dels estímuls associats a sons desagradables.

L’estudi mostra que l’extinció de records depèn molt del context en què es produeix. La recuperació dels records de por és més probable que la dels records de seguretat quan les representacions dels contexts d’extinció són més pronunciades i específiques en aquest moment.  “Aquesta troballa permet de comprendre per què tornen els records de por que ja s’han extingit quan els pacients surten del context terapèutic”, subratlla Pacheco-Estefan.