Un estudi demostra que els pingüins són difusors de la contaminació de l’Antàrtida

El personal investigador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO, CSIC), en col·laboració amb les universitats de Sant Jaume de Galícia, Barcelona i Uvieu, ha documentat la presència i l’origen de diversos contaminants als sòls de colònies de pingüins recollits a les illes Livingston i Decepción, al nord-oest de la península Antàrtica.

L’estudi, publicat a la revista Geoderma, conclou que els pingüins actuen com a vectors biològics capaços de transferir contaminants des del medi marí cap als ecosistemes terrestres antàrtics. Es demostra un enriquiment significatiu en nutrients, metalls com coure i zinc, i compostos orgànics, com els hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH). En alguns punts, els nivells d’aquests metalls superen els valors de referència internacionals.

Si aquests metalls s’arriben a filtrar cap a rierols o aigües costaneres, podrien afectar organismes aquàtics extremadament sensibles, com ara el plàncton, base de la cadena alimentària marina, segons que assenyala Begoña Pérez, primera autora de l’estudi i investigadora del centre oceanogràfic de Vigo de l’IEO-CSIC.

A més, l’augment de precipitacions i el desglaç del permagel a causa del canvi climàtic podria mobilitzar els metalls i contaminants acumulats als sòls i el guano (un fertilitzant orgànic provinent de les dejeccions d’aus marines), traslladant-los a llacs i zones costaneres, on poden ser nocius per a espècies sensibles i alterar les cadenes tròfiques polars.

“Els pingüins són essencials per a l’equilibri de la vida a l’Antàrtida, però també poden esdevenir una font natural de contaminació en un ambient extremadament fràgil“, explica X. L. Otero, catedràtic de la Universitat de Sant Jaume de Galícia i investigador del centre de recerca interdisciplinària en tecnologies ambientals de la USC (CRETUS) i coordinador de l’estudi.

Cristina García-Hernández i Jesús Ruiz Fernández, professors del departament de geografia de la Universitat d’Uvieu, que han fet el treball de camp i han pres les mostres de sòl, destaquen la importància de la troballa, que subratlla l’extrema fragilitat dels ecosistemes antàrtics davant el canvi climàtic global. El desglaç podria mobilitzar aquests contaminants acumulats i abocar-los a les aigües costaneres, cosa que afectaria directament la base de la cadena tròfica marina.