05.09.2025 - 14:49
|
Actualització: 05.09.2025 - 17:56
L’informe del director general d’À Punt, Francisco Aura, ha desencadenat una allau de crítiques perquè revela una estratègia que apunta directament a marginar el català. La diputada de Compromís Maria Josep Amigó n’ha publicat el contingut a la xarxa X i ha denunciat que era un pla que volia empobrir la llengua i reduir-ne la presència a la televisió i la ràdio públiques.
Seguim amb l'informe del Director d'À Punt.
Ho tenen claríssim (ho posen en majúscules i negreta).
“AUMENTANDO EL CASTELLANO”😡😡😡 pic.twitter.com/5OQul3DoFK
— Maria Josep Amigó (@MariaJosepAmigo) September 5, 2025
El document té un propòsit explícit: augmentar l’audiència en castellà. Per fer-ho, detalla quatre mecanismes que comparteixen un mateix denominador comú, deixar el català en segon pla. El primer és “tenir més sensibilitat amb la població castellanoparlant”, una expressió que es tradueix en la renúncia a situar la llengua pròpia al centre del projecte comunicatiu. El segon consisteix a rebaixar l’estil normatiu del català que s’hi fa servir, un pas que significaria abandonar l’estàndard i trencar la cohesió lingüística. El tercer és substituir els topònims oficials en català pels equivalents en castellà, com ara “Torrevieja” en lloc de Torrevella i “Orihuela” en lloc d’Oriola. I el quart obliga els periodistes a fer les preguntes en castellà quan l’entrevistat s’expressa en aquesta llengua, en compte de mantenir la llengua pròpia com a vehicular de l’entrevista.
Extret de l’informe del Director d’À Punt.
Objectiu: empobrir la llengua. No s’amaguen gens😡 pic.twitter.com/QsZ0vqJG6z— Maria Josep Amigó (@MariaJosepAmigo) September 4, 2025
Amigó ha retret que aquestes línies d’acció no tan sols eren una renúncia, sinó una autèntica declaració d’intencions contra la llengua. “No s’amaguen gens”, ha dit, i ha remarcat que l’informe confirmava la voluntat de desfer el paper vertebrador que havia tingut el català als mitjans públics.
Aquest pas s’entén com la continuïtat del full de ruta anunciat al febrer pel president de la Corporació Audiovisual, Vicente Ordaz, que ja va posar sobre la taula la incorporació del castellà a la programació i fins i tot als informatius. La línia d’Ordaz, que va dir “Torrevieja és Torrevieja i no Torrevella, i Segorbe és Segorbe i no Sogorb”, s’ha convertit ara en el guió operatiu del director general. L’informe d’Aura no és un document teòric: és el pla per a transformar À Punt en una televisió en què el castellà guanyi centralitat.