21.03.2026 - 21:40
Un grup de cinc magistrats del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) decidiran demà, dilluns, si la Gran Sala d’aquest tribunal haurà de revisar la sentència que el mes de novembre de l’any passat va donar la raó al jutge Pablo Llarena i va desestimar les demandes d’Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez per vulneracions de drets durant el seu empresonament preventiu. Aquella sentència va sorprendre tothom; no per la decisió, sinó més aviat pel to, perquè construïa un relat de fets provats que era molt bel·ligerant amb l’independentisme i posava la pretesa protecció dels drets constitucionals i de la unitat d’Espanya per damunt de la protecció de drets fonamentals individuals de dos representants polítics i d’un activista social. Ara serà el moment de saber si aquesta sentència ja és definitiva, o si encara queda l’opció de ser corregida.
Tots tres, Junqueras, Sànchez i Turull, van demanar de remetre el cas a la Gran Sala, formada per disset jutges i que examina, en comptades ocasions, sentències dictades per les sales del TEDH. Ho fa només quan aquest filtre de cinc jutges, entre els quals hi ha el president del tribunal, permet que revisi la sentència. Però això depèn del fet que considerin que hi ha una raó de rellevància jurídica excepcional que ho justifica, que la sentència transcendeix l’interès individual, que hi ha contradiccions amb jurisprudència del tribunal, que hi ha qüestions que no han quedat resoltes… Però en aquest cas sembla complicat que hi hagi la remissió a la Gran Sala, tenint en compte que la sentència fou dictada per unanimitat.
La sentència deia que el Regne d’Espanya no havia vulnerat els drets fonamentals de Turull, Junqueras ni Sànchez durant el seu empresonament pel referèndum del Primer d’Octubre i les eleccions catalanes del desembre del 2017. El tribunal va considerar que la decisió del Tribunal Suprem espanyol de mantenir en presó preventiva tres membres del govern havia estat proporcional i adequada a la gravetat de les acusacions, arran dels fets pels quals eren investigats.
Segons la resolució, hi havia una justificació detallada per a evitar tant el risc de fugida com el de reincidència dels demandants. El tribunal també destacava que les autoritats judicials havien procurat de limitar la possible afectació dels drets de representació política dels afectats, permetent-los de votar per delegació durant les sessions parlamentàries. Però el cas és que el Suprem va impedir que tant Junqueras com Sànchez assistissin al ple de constitució del parlament després de les eleccions del 21 de desembre de 2017 i, en el cas de Sànchez i en el de Jordi Turull, va impedir, amb l’empresonament, que poguessin ser investits presidents de la Generalitat, en plena aplicació del 155.
Els van vulnerar drets polítics. El TEDH, en la sentència del novembre, va dir que no, i això entrava en contradicció amb pronunciaments precedents, molt contundents, d’organismes com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU i el Comitè de Drets Humans de l’ONU. Aquest fet, aquesta contradicció, pot ser un dels arguments de pes dels afectats, que ara esperen que aquesta sentència es pugui revisar.
Tot amb tot, la sentència important del TEDH en relació amb el Primer d’Octubre encara ha d’arribar: és la que ha de donar resposta a les demandes presentades pels nou condemnats pel Tribunal Suprem a penes de presó i d’inhabilitació pels delictes de sedició i de malversació. Aquesta sentència no trigarà a arribar, però ja fa gairebé cinc anys que es van presentar les demandes i encara no hi ha fixada cap data de resolució.
