09.08.2025 - 21:40
Fins ara, l’estiu ha estat ben negre a les platges catalanes. Des que va començar la temporada de bany fins al 31 de juliol, 55 persones han mort ofegades a les platges del país, 12 més que l’any passat, segons dades de la Federació de Salvament i Socorrisme. El perfil més habitual de les víctimes és un home més gran de seixanta-cinc anys que es banya sol i té alguna patologia prèvia. Les autoritats també alerten que el nombre de salvaments també ha augmentat respecte de l’estiu passat.
Al Principat, hi ha hagut 16 morts per ofegament a les platges, 5 més que l’any passat en aquesta època. Al País Valencià, la xifra arriba a 22 tan sols durant el mes de juliol, 6 més que el mateix mes de l’any passat. I a les Illes, fins ara hi han mort 17 persones ofegades, 6 més que l’any passat. Quant a Catalunya Nord, cap organisme no especifica les dades, però a l’estat francès les morts per ofegament han augmentat d’un 58% respecte de l’estiu passat.
La cap del Servei de Gestió d’Emergències de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, Montse Font, explica en declaracions a VilaWeb que aquest augment significatiu de les víctimes pot ser derivat de l’augment d’afluència a les zones de bany. “Com més volum de gent, més possibilitats.” Per una altra banda, Tomeu Llobera, de l’empresa Salvament Aquàtic, que treballa a les Illes, coincideix bàsicament amb el diagnòstic de Font: “Cada vegada tenim més turistes, de més edat i amb menys coneixement del medi aquàtic.”
El fet que enguany la calor forta arribés molt aviat i la gent comencés abans a anar a la platja també ha contribuït a engreixar els registres. “Al maig, al juny i a l’octubre tenim les platges plenes, però no hem adaptat els dispositius de salvament a aquesta nova realitat climàtica”, alerta Salva Perelló, socorrista i responsable de formació de la Federació de Salvament i Socorrisme del País Valencià.
A més, Font apunta que hi ha una certa manca de conscienciació de la societat sobre els perills de la mar: “No tothom que sap nedar ha de pensar que no s’ofegarà. Pots saber-ne en una piscina, però en espais naturals és molt diferent.” Sobre això, Perelló lamenta que no hi hagi campanyes de conscienciació ni informació com sí que s’han fet, per exemple, per a limitar els accidents de trànsit. “Hi ha un gran problema de desconeixement”, diu.
Tomeu Llobera apunta un altre dels possibles motius d’aquest augment d’ofegaments mortals que apunta: la manca de formació d’alguns socorristes. “La majoria no estan preparats com caldria”, afirma.
Víctimes diverses segons l’estat de la mar
Bona part dels ofegats quan a la platja hi ha bandera groga –que determina precaució a l’hora de banyar-se– o vermella –que prohibeix el bany– són menors de quaranta-cinc anys. En canvi, els dies de bandera verda el perfil majoritari de les víctimes són homes de més de seixanta-cinc anys, que acostumen a anar a la platja fins i tot fora de l’horari de vigilància. Solen ser gent amb patologies mèdiques prèvies, més proclius a tenir cops de calor i mareigs, especialment quan la temperatura és més alta i el sol crema més. Això pot causar desmais, que a dins de l’aigua poden tenir conseqüències mortals. Protecció Civil anomena aquests casos “ofegaments silenciosos”, perquè les víctimes ni tan sols poden demanar ajuda. Per a evitar-los, recomana de no banyar-se tot sol i no exposar-se al sol durant massa estona en les hores de més calor.
En la mateixa línia, els experts alerten del risc d’entrar a l’aigua ràpidament després d’haver estat moltes hores exposat al sol i a temperatures altes. “És un fenomen molt semblant al que coneixem popularment com a ‘tall de digestió’. Es crea un xoc, anomenat ‘desmai tèrmic'”, diu Montse Font.
Així mateix, adverteixen del perill de fer servir patins i flotadors inflables en dies de mala mar, perquè poden ser fàcilment arrossegats pel vent o corrents marins i originar situacions de risc.
Molts més homes que no pas dones
Les dades assenyalen que habitualment s’ofeguen molts més homes que no pas dones. De fet, al Principat, un 80% de les víctimes mortals d’enguany són homes. “És difícil d’explicar, però segur que té alguna cosa a veure amb aquesta idea que els homes no cal que demanin ajuda… Generalment, els fa més vergonya de reconèixer que es troben en risc. Les dades són molt significatives i la diferència és molt gran”, diu Font.
