09.08.2025 - 11:52
|
Actualització: 09.08.2025 - 20:50
Sheila Baños i Lorena Aranda van cobrar durant un temps, des que tenien divuit anys fins als vint-i-un, una ajuda de 663 euros el mes que els permetia de sobreviure com a ex-tutelades de l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) de la Generalitat.
Al cap de tres anys, afronten un possible deute de més de 20.000 euros cadascuna, una angoixa que compromet el seu futur. Totes dues formen part del centenar de joves sense suport familiar que, després d’haver passat la infància i adolescència en centres de menors i d’haver rebut ajudes a l’autonomia fins que han fet vint-i-un anys, el juny van rebre una carta que els advertia que potser havien percebut ajudes indegudes que van entre 6.000 euros i 40.000.
Pendents d’una nova comunicació
La consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, va reconèixer en una reunió amb un grup d’afectats que el procediment no ha estat adequat i va intentar de tranquil·litzar-los tot assegurant que aquestes xifres probablement no serien les definitives.
Un equip del departament revisa cas per cas si hi ha hagut algun error administratiu i treballa per resoldre les quantitats finals abans del setembre.
Malgrat aquest missatge, tant Baños com Aranda es declaren angoixades i preocupades per la possibilitat d’haver de pagar un deute derivat d’una ajuda que amb prou feines els permetia de tirar endavant sense suport familiar.
Un possible deute de 24.137 euros
Baños, que també és mare d’una nena petita, va haver de tornar a viure amb el seu pare durant la crisi de la covid. El seu assistent social li va dir que podia mantenir la prestació. Ara l’avisen d’un possible deute per pagaments indeguts de 24.137 euros.
Quan va poder emancipar-se va assumir les despeses de la filla i les pròpies amb menys de 700 euros el mes. Amb el temps, i treballant, va aconseguir una feina i ho va comunicar a l’administració per deixar de rebre l’ajuda. Explica que la baixa no va ser automàtica i va trigar més d’un mes. “Si he de tornar res, ho faré. Però no ens poden exigir aquestes quantitats ni enviar-nos aquesta carta incomprensible. Han fet les coses molt malament. No és ni mig normal, quan se suposa que defensen els menors”, reivindica.
“Saben com em vaig sentir en rebre aquella carta? Tinc por, ansietat i no puc dormir. Vaig pensar que no sabia què seria de mi i de la meva filla”, afegeix. Considera que haurien de ser indemnitzades pels problemes de salut mental que l’administració els ha causat.
Dificultats afegides a l’emancipació
Aranda també admet que ha sentit que mai no podria sortir-se’n, que tot l’esforç per tirar endavant no serviria de res, encara més amb les dificultats afegides per haver passat per un centre de menors.
Explica que, al grup de WhatsApp dels afectats, es viu molt de patiment i incertesa. “He arribat a pensar que si això és veritat, me’n vaig del país”, comenta.
Aquesta jove de Sabadell, amb tres germans més ex-tutelats, recorda que el seu pare no els podia atendre i la seva mare estava molt malalta quan eren petits. Va passar d’un centre a viure en una habitació pel seu compte en un pis compartit.
Sobreviure amb 663 euros el mes
“Imagina’t els equilibris que cal fer per viure amb 663 euros”, explica Aranda, a qui van retirar l’ajut a vint anys quan va començar a treballar en un supermercat. Ara li han dit que poden reclamar-li 22.548 euros per errors en el seu pla de treball individual. “Vull que tot això acabi ja”, exigeix.
Actualment, a vint-i-quatre anys, viu amb companys de pis i la seva gossa Oreo. Li agradaria anar a la universitat i estudiar Criminologia, però confessa: “Ho veig difícil perquè se solapa amb l’horari de feina i necessito treballar. He mirat les universitats a distància, però són més cares”, lamenta.
