“Som ací per a parlar d’un desastre polític i humà evitable”: la veu de les víctimes de la gota freda ressona amb força a Europa

Quaranta-quatre minuts. Quaranta-quatre minuts ha durat el fragment de la sessió de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, en què dues associacions de víctimes de la gota freda han curtcircuitat alguns dels fonaments de la institució. D’alguns polítics que l’habiten, si més no. El resultat de tot, és que la Unió Europea sí que investigarà la gestió de la dana.

“No som ací per a parlar d’un desastre climàtic inevitable. Som ací per a parlar d’un desastre polític i humà evitable”, ha dit Rosa Álvarez en començar a llegir la seua comunicació. I a continuació ha afirmat que sí que hi havia temps i hi havia previsions i plans que, si s’haguessen aplicat amb rigor, haurien salvat vides. I a partir d’ací, la presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la DANA 29 d’octubre, amb la samarreta amb la fotografia de son pare, ha anat descrivint l’horror d’aquell dia, el desemparament que ja s’ha contat tantes voltes, però que calia continuar relatant per a arribar al cor de les institucions europees. Calia repetir-ho per a provocar malestar en els eurodiputats, que potser tenen la temptació de pensar que el País Valencià és un fragment d’aquesta Europa pobra i mediterrània que interessa poc.

“No va fallar la natura, va fallar la gestió i la responsabilitat política. Els nostres representants polítics no eren allà on havien de ser mentre els nostres familiars es morien ofegats, atrapats, espantats i sols, ell i el seu govern no feien cas al crit desesperat”. A continuació, ha exigit que es diga amb totes les paraules que els dirigents polítics van fallar en l’obligació de protegir els valencians. “No venim a cercar compassió ni a sentir paraules d’ànim. Venim a exigir veritat, justícia i responsabilitats […] Que s’assenyale amb nom i cognoms a aquells que, tenint el deure de protegir-nos, no ho van fer. Siguen qui siguen”.

Rosa Álvarez ha denunciat que no va haver-hi comunicació del risc i ha afirmat que els governs no es poden amagar darrere del clima o l’atzar. “Les víctimes tenim memòria, i la memòria ens obliga a assenyalar-los”. I amb frases com ara “Que no es permeta que mai més un govern regional mire cap a una altra banda, mentre la seua gent es mor”, ha continuat assenyalant el camí de la comissió perquè això siga el començament d’una investigació política, aprofitant la distància per a fugir de la pressió política que es viu al país.

“Els nostres morts no són xifres. Són pares, mares, fills, avis, amb tota una vida i projectes i il·lusions per davant”, ha dit per a acabar i passar el testimoni a Mariló Gradolí, la presidenta de l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’octubre 2024. Entre totes dues tenien cinc minuts per a plantejar la petició.

“Comparec davant vostès per a reclamar amb urgència i fermesa una investigació exhaustiva i mesures que eviten que una catàstrofe similar es tornen a repetir a l’àmbit europeu per una negligent gestió de l’emergència, com va ocórrer en la nostra terra valenciana”, ha dit per començar. Al seu costat, amb llàgrimes als ulls, Toñi Garcia, que va perdre el marit i la seua única filla, li agafava el braç.

Gradolí ha completat la petició demanant que s’òbriga una investigació completa sobre l’episodi de pluges extremes del 29 d’octubre, que s’analitzen les possibles deficiències en l’aplicació de directives europees, entre elles, l’avaluació i la gestió del risc d’inundacions.

“La DANA va provocar una tragèdia de dimensions insuportables: 229 víctimes van perdre la vida i milers van quedar en situació de vulnerabilitat extrema, també psicològica. Aquestes xifres no són una dada estadística, són familiars, amics, veïnes i companys, l’absència de les quals pesa en cada un dels 75 pobles afectats”. Gradolí ha dit amb fermesa que no vol que aquest relat, aquest diagnòstic, es quede en la denúncia sense conseqüències. “Volem que el Parlament recomane mesures vinculants i verificables perquè les directives europees s’apliquen en la pràctica i no només en el paper. Si estem avui davant vostès, no és per nosaltres. És per elles i per ells, per les víctimes i per aquells que continuen revivint aquell dia fatídic. […] Gràcies per haver escoltat la veu de les víctimes. Veritat, justícia, reparació i memòria. Gràcies”, ha dit, per a tancar la seua intervenció.

L’intent d’equidistància de González Pons

Les víctimes han pogut intervenir avui aquests cinc minuts, després que el Partit Popular les va vetar tres voltes. Només després que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i la del parlament, Roberta Metsola, també conservadores, les van rebre, van acceptar de llevar el vet. I ho van fer amb la condició que en l’enunciat de la proposta no aparegués enlloc la negligència del president de la Generalitat, Carlos Mazón.

En aquest context, Esteban González Pons s’ha mostrat compungit i solidari, i ha dit que entén com se senten les víctimes, però, com l’escorpí que travessa el riu damunt la tortuga, no ha pogut d’evitar de traure l’agulló i recordar als presents que les dues intervinents només representen dues associacions i que en cap cas a totes les víctimes, i que hi ha moltes víctimes que no pensen com elles. El mateix raonament que va fer dimarts a les Corts Carlos Mazón.

A partir d’ací, González Pons ha tornat a mostrar la seua pena i ha demanat que, en comptes de polititzar el dolor de les víctimes, els polítics treballen per a mirar d’adoptar mesures per a evitar calamitats futures. Ha advertit que podria tornar a passar perquè els barrancs encara no estan nets, perquè encara no funcionen els sistemes d’alerta, i ha donat suport que la investigació continue oberta.

Sandra Gómez, eurodiputada socialista, ha aprofitat el vet del PP per a demanar disculpes a les víctimes i ha entrat directament a la brega quan ha afirmat que les 229 persones que es van morir el 29 d’octubre s’haurien pogut salvar si la Generalitat hagués previst què podia passar. Ha recordat l’acte de la jutgessa de Catarroja, que va dir que l’alerta va arribar tard i que era errònia.

Gómez ha recordat que ara fa deu anus, un altre col·lectiu de víctimes, les de l’accident del metro de València del 2006, van haver d’acudir a la mateixa Comissió de Peticions perquè la Generalitat, també en mans del PP les menystenia constantment.

Vicent Marzà, de Compromís, també s’ha referit al vet encapçalat per González Pons i ha lloat la persistència de les víctimes que, segons ha dit, han anat a Brussel·les a defensar els seus familiars. “Compareixen abans a Brussel·les que a les Corts o que en el congrés dels diputats, i això és un exemple molt clar de l’anomalia. No pot ser que el president de la Generalitat es burle de les víctimes. Hi ha responsabilitats i negligències que han provocat la mort de 229 persones”.

Per a tancar la intervenció, aquests quaranta-quatre minuts, Álvarez i Gradolí han tingut uns minuts per a recollir i respondre a algunes de les intervencions que han escoltat i per donar les gràcies. “Som conscients que no representem totes les víctimes, igual que els polítics no representen tota la ciutadania”, ha respost Álvarez a González Pons. També s’han mostrat convençudes que la responsabilitat màxima va ser de Carlos Mazón —”cal dir el seu nom”- ha remarcat, i de tots els seus consellers…