Menys de la meitat dels estands del Saló de l’Ensenyament compleixen la normativa sobre el català

La presència del català al Saló de l’Ensenyament de Barcelona continua lluny de la normalitat. Segons l’anàlisi anual de la Plataforma per la Llengua, més de la meitat dels estands, el 53,9%, incompleixen la normativa lingüística en algun dels àmbits analitzats: la retolació, els fullets, l’atenció oral o la web. Tan sols el 46,1% dels expositors compleixen tots aquests aspectes.

L’entitat ha fet públic l’informe per quart any consecutiu i constata una millora lleu respecte de les dues edicions anteriors, però considera que la situació continua essent inadmissible. De fet, gairebé un estand de cada cinc, el 18,9%, no incorpora el català en cap dels elements observats. Per això, l’entitat acusa la Generalitat de Catalunya i Fira de Barcelona de permetre, un any més, que el principal aparador formatiu del país presenti un paisatge lingüístic clarament desequilibrat.

L’organització atribueix la millora parcial a la pressió sostinguda que ha exercit aquests darrers anys i, específicament, a un informe traslladat al Departament d’Educació i Formació Professional que s’ha fet servir en l’àmbit dels centres de formació professional. Això ha permès una evolució especialment visible al pavelló dedicat als cicles formatius, que per primera vegada presenta millors dades globals que el de les universitats.

Tanmateix, el panorama general continua mostrant mancances importants. La retolació és l’àmbit on el català té més presència, amb un 68,5% dels estands, seguida de l’atenció oral, amb un 60,8%. En canvi, els prospectes i les pàgines web continuen essent els punts més febles: un 33,8% dels expositors no tenen fullets en català i un 36,4% no ofereixen versió catalana de la web.

L’entitat també avisa d’una evolució desigual entre pavellons. Així com l’espai dels cicles formatius millora de manera sostinguda, el de les universitats es manté estancat i fins i tot recula en alguns indicadors. Gairebé la meitat dels estands universitaris no tenen prospectes en català i l’atenció oral continua gairebé dividida per la meitat. Segons la Plataforma per la Llengua, aquest retrocés s’explica tant per la incorporació de nous expositors amb nivells alts d’incompliment com per l’augment de centres internacionals que no adapten l’oferta a la llengua del país.

L’informe identifica, a més, sectors reiteradament incomplidors. Al pavelló de les universitats, es destaquen especialment les escoles de negocis i màrqueting, les residències d’estudiants i les institucions estrangeres. Al pavelló dels cicles formatius, els incompliments més persistents es detecten entre escoles d’idiomes o d’intercanvi, centres d’aviació, de veterinària i d’estudis artístics o audiovisuals.

La Plataforma per la Llengua remarca que en molts casos no es tracta d’expositors ocasionals, sinó d’entitats que fa anys que hi participen i que, per tant, coneixen perfectament quines són les obligacions lingüístiques. Per això, considera especialment greu que les institucions organitzadores no hagin estat capaces d’exigir-ne el compliment efectiu.

L’entitat defensa que aquesta castellanització del paisatge lingüístic no és pas neutra: transmet als estudiants la idea que el castellà és imprescindible en el seu futur acadèmic i professional, i, en canvi, el català esdevé accessori o prescindible. És per això que insisteix que la presència de la llengua no pot quedar a criteri de cada expositor, sinó que l’han de marcar Fira de Barcelona i el govern. Sobre això, reclama a la Generalitat que faci valer d’una vegada el seu pes com a soci principal de l’organització i que intervingui, sobretot, en aquells sectors on l’incompliment és sistemàtic.