Des de la convocatòria d’eleccions, fruit de l’aplicació de l’article 155, les enquestes s’han multiplicat, tot i que hi ha unes quantes incògnites, com ara quin efecte electoral pot tenir la detenció de mig govern, quina decisió pot prendre la justícia belga o quina serà la configuració de les llistes electorals. Les forces independentistes encara han de decidir com aniran les eleccions. Esperen la decisió de la CUP. El termini per a presentar les candidatures és el 17 de novembre, divendres vinent.

El baròmetre del CEO és l’única enquesta que no ha estat feta per un mitjà de comunicació i la que dóna més bons resultats als independentistes, ja que en situa el nombre d’escons entre la majoria absoluta (68) i els resultats del 2015 (72).

Sembla que les enquestes dels mitjans són intencionals. Els més contraris a la independència situen la suma del PDECat, ERC i la CUP lluny de la majoria absoluta, és el cas de La Razón (65) i El Mundo (62-65); El Español (68) i La Vanguardia (66-69) deixen l’escenari obert, i Público (69) situa l’independentisme un escó per sobre de la majoria. Les enquestes mostren una situació oberta, però realment perilla, la majoria independentista?

En el referèndum del primer d’octubre, 2.044.038 catalans van votar a favor de la independència, cosa que significa gairebé 75.000 vots més que en les eleccions del parlament del 2015. Si aquests fossin els resultats del 21-D, la majoria estaria assegurada, però, segons el CEO, una part de l’independentisme té intenció de votar els comuns (6%) o el PSC (2%). A més, n’hi ha una part important que encara està indecisa (12%) i que serà clau per a garantir la victòria o no.

Els dos blocs (a favor i en contra de la independència) s’han mantingut impermeables l’un de l’altre, tret d’un petit intercanvi de vots entre la CUP (35.000 votants anirien als comuns) i els comuns (6.000 anirien a la CUP). Per tant, el creixement d’un bloc no significa el descens de l’altre, i la capacitat de mobilitzar els propis i desmobilitzar els contraris serà clau.

Situació 1: desmobilització del vot independentista
La primera cosa que podria fer que es perdés la majoria independentista és un descens del vot respecte dels resultats que van aconseguir Junts pel Sí i la CUP a les eleccions de l’any 2015, encara que els favorables a la unitat de l’estat espanyol simplement mantinguessin el suport.

Perquè això succeís, la caiguda hauria de ser molt important. En el cas de la CUP, els escons únics que va aconseguir a Girona, Lleida i Tarragona semblen gairebé assegurats, ja que haurien de perdre prop del 40% dels vots per no aconseguir-los.

També seria necessària una gran pèrdua a Girona i a Lleida (15-22%) per part de les llistes de Junts pel Sí o ERC i PDECat. Les llistes electorals afectaran, principalment, l’assoliment del màxim nombre de vots, ja que la llei d’Hondt és força proporcional, excepte en el cas de les candidatures molt petites. Tot i això, la presentació a les eleccions per separat podria fer perillar algun escó.

Percentatge de vot que hauria de baixar JxSí i CUP per a perdre un escó. Dades de les eleccions del 2015.

Sí que perilla l’escó de Tarragona, que Junts pel Sí va arrabassar al PP per menys de 6.000 vots. És altament improbable perdre dos escons en aquesta demarcació, ja que seria necessari un descens del vot molt més gran.

Per tant, segurament, la clau serà Barcelona, que és on hi ha més escons en joc. Segons el CEO i el diari Público, la CUP podria perdre prop de 80.000 vots (60.000 a Barcelona), dos escons, els quals, sense canvis en la resta de forces, anirien a Junts pel Sí.

Perquè l’independentisme perdés aquests dos escons, la caiguda de la CUP hauria d’anar acompanyada d’una caiguda encara més gran del bloc de Junts pel Sí (de 75.000 vots). Per tant, 135.000 vots només a Barcelona.

I en el cas que es perdés un escó a Tarragona i dos a Barcelona, encara hi hauria una majoria absoluta de 69 escons, un per sobre la majoria. Sembla clar que, si no hi ha un naufragi entre les files independentistes, una desmobilització multitudinària, fet del qual de moment no hi ha indicis, i un creixement dels partits contraris a la independència, la majoria és difícil de perdre.

Situació 2: hipermobilització dels contraris a la independència
La participació en les eleccions del 2015 va ser la més elevada en unes eleccions al parlament (77,44%), tot i això, algunes enquestes apunten a una mobilització encara més alta dels contraris a la independència. Per tant, amb el poc transvasament de vots entre blocs, això significaria una mobilització sense precedents entre els abstencionistes.

En una situació en què JxSí i la CUP es mantinguessin estables, el creixement hauria de ser molt elevat per fer perdre la majoria dels partidaris de l’estat independent. L’únic escó que perillaria, amb un creixement lleuger, seria un pel PP a Tarragona.

Com ja s’ha mostrat en la situació anterior, els escons independentistes a Girona i Lleida estan força consolidats i la clau serà Barcelona. Si JxSí (ERC o PDECat) i la CUP es mantenen, serà necessari un augment molt important de Ciutadans, amb 75.000 vots (13,39%) o del PP (74.000). Mentre que PSC i CSQEP haurien d’augmentar prop de 100.000 vots. Per aconseguir dos escons, caldrien 150.000 vots entre dues formacions, i tot i això no farien perillar la majoria actual.

Percentatge de vot que haurien de pujar per a guanyar un escó. Dades de les eleccions del 2015.

Per tant, difícilment es pot fer perdre la majoria només complint-se una hipòtesi, sigui desmobilitzant l’independentisme o hipermobilitzant els qui s’hi oposen, si no hi ha cap canvi espectacular, que fins ara no s’ha observat pas.

Si l’independentisme és capaç de repetir els resultats de l’1-O, o fins i tot els del 27-S, té la victòria assegurada. La majoria només pot perillar si es combinen totes dues hipòtesis: un descens important de l’independentisme i un creixement dels que s’hi oposen. És a dir, que l’independentisme depèn d’ell mateix per guanyar el 21-D.

Situació 3: una nova formació?
Una tercera hipòtesi que podria fer canviar el mapa electoral seria l’entrada d’una nova formació, concretament en l’espai de centre catalanista no-independentista, com ja va provar Unió el 2015 i que sembla que ara Santi Vila es proposa, segons alguns mitjans.

Les probabilitats són baixes, i més en una situació de participació alta, ja que hauria de treure més vots dels que va aconseguir Unió el 2015, quan tenia espais electorals i presència en els debats. També sembla poc probable una gran campanya mediàtica, ja que ningú no assegura que la majoria de vots que s’emportés fos de l’independentisme, i no del PSC o Ciutadans, i encara podria resultar contraproduent la campanya.

Vots necessaris per a obtenir escó respecte del vot d’Unió. Dades de les eleccions del 2015.

Mantenint la participació del 77,44%, una nova formació necessitaria 91.114 vots per a entrar al parlament, que representarien dos escons automàticament. Un del PP i un de Ciutadans, si no varien la resta de forces. Unió, amb mitjans i espai electoral, només va aconseguir-ne 75.405.

Encara menys probable seria en la resta de circumscripcions, on s’haurien d’aconseguir gairebé el doble de vots del que van aconseguir els democristians ara fa dos anys. La nova llista, que ja hauria d’haver començat a recollir avals (com fa el PACMA) tindria una incidència mínima i, com a molt, serviria per a fer perdre alguns milers de vots a la resta de formacions.

Què diuen les enquestes?
Com ja s’ha comentat, seria necessari combinar una desmobilització independentista amb una mobilització superior de PP, PSC, C’s i CSQEP per a fer en perill la majoria actual. Justament, aquesta és la hipòtesi de la majoria d’enquestes, que sempre poden tenir una intencionalitat darrere.

Les dades més detallades són les estimacions de JM&A per a Público, en què es mostren el nombre de vots i escons de cada formació en cada circumscripció. Publicat dimecres, però fet abans de l’empresonament de part del govern català.

L’estudi preveu que l’independentisme perdria 123.500 vots respecte del 2015 i més de 210.000 vots menys que l’1-O. En canvi, situa la participació més alta (80,4%), 148.000 electors més, dels quals, el 70% anirien a formacions no-independentistes. Tot i això, la majoria absoluta es mantindria.

A més, fa perdre els escons més ajustats, com el cas de Tarragona, que fa decantar l’escó cap al PP gràcies a la pèrdua de tres mil vots independentistes. En el cas barceloní, fa perdre dos escons a la CUP, que reduiria el nombre de vots a tres quartes parts dels que va obtenir fa dos anys, passant de 254.163 a 192.895. Un dels escons aniria a ERC i l’altre al PSC, del qual consideren que tindria un creixement significatiu.

En el cas de Lleida, els independentistes perdrien 7.000 vots, sense que això afectés el repartiment d’escons, mentre que a Girona és on més desencís trobarien. I ERC, PDECat i CUP perdrien fins a 15.000 vots, que comportaria un nou escó per al PSC procedent de JxSí.

Les dades semblen molt negatives per a l’independentisme i apunten cap a una direcció que no es percep, però així i tot, la majoria absoluta es manté en aquesta hipòtesi de desmobilització de l’independentisme i mobilització de la resta de forces. Per tant, la majoria només perillarà si no té la capacitat de mobilització no de l’1-O sinó del 27-S. La majoria perilla? Depèn de nosaltres.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]