L’espia més formidable del segle XX

Un espía impecable (Crítica), de l’historiador i periodista Owen Matthews, és, per mi, un dels millors llibres d’història publicats el 2021. L’obra reconstrueix rigorosament i apassionadament la vida, les activitats d’espionatge i la importància cabdal de les valuoses informacions que l’espia i periodista Richard Sorge va transmetre a Stalin de de Xangai i Tòquio estant. Entre les quals, la de “l’Operació Barbaroja”, el dia en què Alemanya tenia previst d’atacar l’URSS, i que Stalin no es va voler creure. O, més tard, la notícia que els japonesos no tenien intenció d’envair Sibèria, cosa que va permetre a Stalin –que aquesta vegada sí que s’ho va creure– de dedicar tots els efectius a la batalla de Moscou. Dues informacions determinants per al curs de la Segona Guerra Mundial. Dues perles entre milers que va enviar a Moscou encriptades i radiotelegrafiades durant molts anys.

Això no obstant, la paranoia de Stalin i els serveis secrets soviètics després de les terribles purgues dels anys trenta va afectar la bona credibilitat de Sorge, l’agent de l’URSS a Tòquio. El terror de Stalin va ser devastador. Matthews aporta algunes dades de final del 1938: 1.548.366 detinguts, 681.692 afusellats. A l’Exèrcit Roig van ser detinguts el 90% dels generals, el 80% dels coronels i uns trenta mil oficials de graduació menor. Els caps de Ricard Sorge al Quart Departament dels serveis secrets de Moscou també van ser víctimes de la paranoia criminal del seu dirigent. La intel·ligència militar soviètica va tenir sis caps diferents entre el 1937 i el 1939, cinc del quals van acabar essent executats.

Desconfiat, Stalin no el va voler creure quan els va informar de la data exacta de la invasió nazi, l’any 1941. Les informacions de Sorge, ben administrades, haurien decidit encara més el curs de la guerra si Stalin no s’hagués deixat endur per les seves paranoies. Finalment, quan Sorge va ser detingut i jutjat al Japó, el dirigent comunista no va moure ni un dit per a rescatar-lo. A Kàtia, la seva dona russa, les autoritats de Moscou la van condemnar a Sibèria, on va morir abandonada. No deixa de ser una paradoxa històrica interessant que Stalin es malfiés i traís un dels seus millors homes.

Un home amb dues pàtries i un sol ideal

Richard Sorge fou penjat a la presó japonesa de Sugamo el 7 de novembre de 1944. La data havia estat escollida especialment. Era el dia del vint-i-setè aniversari de la revolució soviètica. Malgrat que sembla que no va perdre mai l’esperança, els seus camarades de Moscou el van abandonar i, fins i tot, van fingir que en desconeixien la identitat. Les seves últimes paraules l’instant abans de l’execució foren d’exaltació a l’Exèrcit Roig, al Partit Comunista Internacional i al Partit Comunista Soviètic. Tenia quaranta-nou anys.

El seu magnetisme i dots d’actor i seductor arribaren a conquerir el respecte de l’enemic fins al final, tal com, per una altra banda, havia aconseguit al llarg de tota la seva vida d’agent secret. Mitsusada Yoshikawa, el fiscal del judici que el condemnà a mort, va declarar, anys després: “No he conegut mai a la vida ningú tan gran com ell.”

Va ser enterrat en un cementiri prop de la presó. Anys després de la fi de la guerra, la seva darrera amant, la japonesa Hanako Miyake, va poder localitzar el seu cadàver en una fossa comuna i el va sepultar dignament sota una placa de granit amb la inscripció en japonès: “Ací descansa un heroi que va sacrificar la vida lluitant contra la guerra i per la pau mundial.”

Sorge, àlies Ramsay, va ser un dels homes a l’ombra més ben situats en el tauler d’escacs de l’espionatge internacional. Segurament, el millor. Seductor, valent, compromès, vitalista, bevedor, Sorge, de pare alemany i mare russa, podia ser un home amb dues pàtries, però solament tenia un ideal que va guiar-li la vida: el comunisme. Era un comunista idealista i un mentider cínic que, segons que expliquen els seus coneguts, gaudia seduint la gent i traint-la.

Sobre ell s’han filmat pel·lícules i se n’han escrit molts llibres, però la formidable investigació del periodista i historiador britànic Owen Matthews, obté, finalment i per primera vegada, la informació clau dels arxius oficials soviètics per a comprendre i reconstruir exhaustivament la figura de Richard Sorge i tota la seva tasca d’espionatge, gairebé missatge a missatge. Aquest treball és el més complet, rigorós i definitiu que mai s’ha escrit sobre ell.

Owen Matthews, fidel a la millor tradició dels grans periodistes i historiadors anglosaxons, és molt rigorós, domina el pols de la narració, sorprèn i administra molt bé en el relat les notícies i descobertes més importants. Ha construït el retrat més polièdric, complet i commovedor d’un dels grans espies del segle XX. La realitat supera la ficció. És més que evident. A parer meu, aquest llibre és molt superior a les millors obres d’espionatge que he llegit mai. El protagonista supera amb escreix l’audàcia i vàlua, amb el seu punt de bogeria real o fingida, de molts altres grans espies de l’època.

Un triomf brillant de l’espionatge

Richard Sorge ha estat admirat i elogiat àmpliament per personatges de la talla de Kim Philby, John Le Carré, Tom Clancy, Ian Fleming i el general Douglas MacArthur, virrei nord-americà al Tòquio de postguerra que va descriure la tasca de Sorge com “un exemple devastador d’un triomf brillant de l’espionatge”. L’escriptor Fréderick Forsyth li dedicà aquestes paraules: “Els espies que, de la tomba estant, poden dir ‘la informació que vaig proporcionar als meus caps, per bé o per mal, va alterar la història del nostre planeta’, es poden comptar amb els dits d’una mà. Richard Sorge va ser, sens dubte, un d’ells.” I el també escriptor i oficial d’intel·ligència Ian Fleming, creador de James Bond, el considerà “l’espia més formidable de la història”.

Un dels grans valors del treball d’Owen Matthews és que remarca, sense estridències, la importància decisiva del factor humà, que deia Graham Greene, en les decisions que han pres els principals estadistes en temps de guerra. El relat de la vida i activitats de Sorge ens dibuixa un panorama força més variable i inestable que no allò que la història estàndard ens ha explicat.

La reconstrucció gairebé dia a dia, o setmana a setmana, de les activitats clandestines de Sorge i la seva xarxa d’espies a Tòquio és un enjòlit apassionant, amb el desenllaç sempre marcat pel coratge i la intel·ligència d’un grapat d’homes que treballaven a l’ombra jugant-se la vida. Sembla increïble com les vides de milions de persones penjaven d’un fil, a mercè de les decisions, de vegades arbitràries, infundades o paranoiques, que prenien Hitler, Stalin, Churchill o l’emperador del Japó.

Els relats històrics que sabem tenen també una part que sempre ha restat a l’ombra. Il·luminar aquestes zones fosques, tal com fa aquest llibre amb Sorge, ajuda a construir amb més rigor el relat sencer, amb totes les seves paradoxes i paranys. I, per tant, a aprofundir en la condició humana fonamental que, amb més encert o menys, més errors o menys, justícia i injustícia, ha estat de sempre el motor ocult, sovint ignorat, del desenvolupament de la història de la humanitat.

La feina de Matthews no es limita a investigar i contrastar amb els arxius de Moscou tot allò que ja s’havia publicat sobre Richard Sorge per fixar una explicació completa de la història. També, de retruc, es dedica a analitzar lògicament els fets i les versions existents, tot posant en dubte, millorant i ampliant allò que han explicat abans uns altres autors en llibres d’història, de memòries o en entrevistes de premsa.

Matthews, així com Sorge, és un bon periodista que sap fer servir les eines de l’ofici per il·luminar la realitat i polir-la de fantasies i propaganda. Es va estrenar a la guerra civil de Bòsnia. Ha estat corresponsal de Newsweek a Moscou i ha cobert la segona guerra txetxena, la de l’Afganistan, la d’Iraq i el conflicte de l’est d’Ucraïna. Si Sorge era mig alemany i mig rus, Matthews és mig britànic i mig rus, per part de dona i d’adopció. Sens dubte, aquest mestissatge, en tots dos casos, va servir per a obrir-los el camp de visió i la perspectiva política i històrica. Per tractar de comprendre el món per contrast, o per comparació, amb la profunditat i les idees que conformen el caràcter d’unes altres cultures.

L’autor és un especialista en cultura i història de Rússia, on viu amb la família. Sorge, quan va arribar al Japó amb la missió de construir la seva xarxa d’espies, a banda de sortir de nit, beure, flirtar i freqüentar tots els bars per a obtenir informació, també va posar-se a estudiar la història i la cultura del Japó. A la biblioteca de casa seva hi havia reunit milers de llibres i documents.

Els orígens de Sorge i el compromís

El nostre home va néixer a Bakú (Azerbaitjan) en una família mixta alemanya-russa. El seu avi havia estat secretari de Karl Marx i de la Primera Internacional. El seu pare era un burgès alemany. La seva mare, russa. Quan era jovenet, la família va decidir de tornar a Berlín. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, potser fugint del tedi burgès i obeint el seu instint d’aventura i compromís, el jove Sorge s’allistà de voluntari per anar a combatre. Va ser al front belga i rus, i va ser ferit de gravetat a les cames, incident que el va deixar coix per tota la vida.

Així com a molta gent de la seva generació, aquella guerra el marcà profundament i el decidí a actuar en contra de l’absurd i prendre posicions clares. Estudià economia, s’afilià al Partit Comunista i se n’anà a viure a Moscou, on ingressà al PCUS. Ben aviat va ser fitxat pels serveis secrets. La seva primera missió important fou a Xangai, on va crear una xarxa d’agents principalment reclutats entre els periodistes comunistes. Un d’ells, Hotsumi Ozaki, brillant corresponsal del diari japonès Asahi Shinbun, va ser un dels seus principals col·laboradors fins al final. Els van executar a tots dos el mateix dia, a la mateixa presó i en la mateixa forca.

Van teixir una xarxa per a captar informació de primeríssim nivell, amb relacions i revelacions de decisions polítiques i efectius militars tant dels alemanys com dels japonesos o dels xinesos que transferia immediatament a Moscou. La cobertura de molts d’aquests espies era l’ofici de periodista. Sorge era corresponsal del Frankfurter Zeitung. Malauradament, les terribles purgues estalinistes van liquidar a molts dels camarades del gran espia, que segurament va aconseguir de salvar la pell perquè era a Tòquio. Tot i que no va poder impedir que la paranoia estalinista afectés la credibilitat dels seus informes. L’instint, que en Sorge era una qualitat innata si no estava begut, el va decidir a no fer cas de l’ordre de tornar a Moscou l’any 1937. Una desobediència que probablement li salvà la vida. Va acabar treballant gairebé sol, al marge de Moscou. De vegades finançant-se ell mateix com podia.

Les tres cares de l’agent secret

Els que el van conèixer expliquen que el mestre d’agents soviètics tenia tres cares. La pública, d’home seductor de senyores, brillant conversador, ocurrent i entusiasta bevedor. Tot i que, en alguna ocasió, sense pèls a la llengua i amb unes copes de més, havia insultat els nazis i Hitler, va aconseguir fer-se membre del Partit Nazi. Un dia Hitler sospità d’ell i envià a Tòquio el coronel de la SS Josef Meisinger per a investigar-lo secretament. Amb un parell de nits de copes i festes als bordells Sorge en va tenir prou per a ficar-se’l a la butxaca. Tal com ja havia fet amb l’ambaixador del Tercer Reich, Eugen Ott, guanyant-se la seva amistat i confiança i l’amor secret de la seva muller.

No cal dir l’espant que van tenir tots aquests personatges el dia que van saber per la policia japonesa que, en realitat, el seu amic de farra i confident era el més fidel i eficaç espia de Stalin. Ni la cara que se li va posar al dirigent rus quan, després d’haver menyspreat les informacions de Tòquio, va poder comprovar de debò que la invasió alemanya, de la qual Sorge els havia advertit, era una veritat com un temple. Hitler i Himmler van fer una reunió especial per decidir com actuar en el cas de Richard Sorge.

Les altres dues cares de l’espia eren la professional, impecable, i l’íntima, ignota. Era l’agent que subministrava informació més bona, valuosa i de primera mà als caps de Moscou. Sobre l’aspecte íntim, sembla que continua essent un misteri. Ni les seves amants i esposes més estimades no han estat capaces de descriure’l en profunditat. Potser aquest sigui, en el fons, el secret del seu èxit i del seu misteri.

La rehabilitació oficial del personatge

Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, els americans van ocupar el Japó i van començar a treballar en l’Informe Sorge, que utilitzaren com a arma contra l’URSS en temps de la Guerra Freda. Per contra, l’estat soviètic es va mantenir en silenci fins que, després de la projecció del film Qui êtes-vous, Monsieur Sorge? (1961), del director francès Yves Ciampi, el president Nikita Khrusxov, a la inòpia total sobre la qüestió, va voler obtenir la resposta a la pregunta que formulava el film.

Així fou com l’any 1964 els soviètics admetrien que Richard Sorge havia estat un dels seus espies i el van honorar amb el títol pòstum d'”Heroi de la Unió Soviètica”. El van elevar als altars dels sants soviètics, una estratègia que els convenia, atès que el mur de Berlín i la Guerra Freda els estaven posant en una situació incòmoda. Calia potenciar els herois comunistes i antifeixistes. Li van dedicar uns quants carrers, monuments i un segell de correus. La seva memòria va ser emprada quan convingué a aquells a qui l’espia més formidable del segle XX havia jurat fidelitat eterna fins al final. A ells i al comunisme. La seva tragèdia, conclou Owen Matthews, va ser tenir uns caps covards i corruptes que van posar les seves carreres per sobre dels interessos vitals del país al servei del qual Richard Sorge va donar la vida.