Espanya-Kossove: gran expectació per a un partit amb una forta càrrega política

  • Espanya s'enfronta per primera vegada a Kossove, encara que continua oposant-se a reconèixer-ne la independència

VilaWeb
Roger Graells Font
30.03.2021 - 21:50
Actualització: 31.03.2021 - 16:29

Aquest vespre es juga un partit de futbol que podria qualificar-se d’històric, per la càrrega política i simbòlica que té. La selecció masculina de l’estat espanyol s’enfronta a Kossove, estat independent que Espanya no reconeix. El partit, que correspon a la classificació europea per al Mundial de Catar 2022, començarà a les 20.45 a l’estadi de la Cartuja, a Sevilla i el retransmetrà TVE, a més de les ràdios espanyoles.

El sorteig d’aquesta fase de grups va emparellar Espanya i Kossove –la selecció espanyola també haurà de viatjar-hi en el partit de tornada– i en aquell moment es van encendre les llums d’alarma a la Moncloa i a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF). De fet, el diari Marca informava que “fa mesos” que el govern espanyol i la RFEF treballen conjuntament per a preparar aquest esdeveniment. Els enfrontaments entre seleccions són carregats de simbolisme nacionalista, amb la presència de les banderes i els himnes d’ambdós estats abans de començar.

L’equilibri entre el protocol habitual i el no reconeixement de la independència d’aquest estat és tan delicat que Espanya s’exposa a una sanció de la FIFA si no tracta la selecció balcànica com qualsevol altra. La FIFA, la UEFA i el COI reconeixen els kossovesos com a membres de ple dret de les competicions internacionals esportives que organitzen. No obstant això, el diari Sport assegurava ahir que la RFEF evitarà el conflicte polític amb els balcànics.

Durant la conferència de premsa prèvia al partit, l’entrenador kossovès, Bernard Challandes, va retreure a la premsa espanyola el tracte envers la seva selecció.

“Comentaris” de la Moncloa a la RFEF

Futbolísticament, la selecció espanyola és molt superior a la kossovesa i no hauria de tenir dificultats per a guanyar el partit i endur-se els tres punts, malgrat el començament dubitatiu que ha tingut Espanya en aquesta fase de classificació, amb un empat contra Grècia i una victòria pírrica contra Geòrgia en temps afegit. Tanmateix, bona part de l’atenció se centrarà en els moments previs i també en la retransmissió de TVE per la càrrega política que pugui contenir. Segons que informa La Vanguardia, el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol ha fet arribar a la RFEF “comentaris sobre el procediment a seguir” en el protocol del partit.

Una de les indicacions de la Moncloa és la referència a Kossove de manera “neutral” i que no impliqui el “reconeixement d’una estatitat”. La RFEF ja s’hi havia referit amb la denominació “territori de Kossove” alhora que mencionava els primers rivals, Grècia i Geòrgia. El piulet del compte oficial –que fa preveure què pot passar aquest vespre– va causar un gran enrenou i va rebre immediatament la rèplica irònica d’un compte d’afeccionats kossovesos força seguit a les xarxes: “Frisem per jugar contra l’antic territori d’Al Andalus”. Alhora, la federació kossovesa va advertir que no jugarien el partit si no es respectaven les normes.

La independència unilateral de Kossove

Kossove va declarar unilateralment la independència respecte de Sèrbia l’any 2008, una declaració que va rebre l’aval de la Cort Internacional de Justícia en una sentència històrica. El precedent que significa això per a Catalunya és evident, i l’estat espanyol continua sense reconèixer la sobirania kossovesa. Actualment, és acceptada per la meitat dels estats que formen part de l’ONU. A la UE, només cinc membres li neguen el reconeixement: Espanya, Eslovàquia, Romania, Grècia i Xipre. Precisament, la setmana passada el Parlament Europeu va aprovar un informe en què instava aquests cinc estats a reconèixer-ne la independència.

No és la primera vegada que Espanya topa amb la realitat en relació amb Kossove. Als Jocs Mediterranis de Tarragona de l’any 2018, Espanya va amagar-ne la bandera durant la cerimònia inaugural, va substituir “Kossove” per “Comitè Olímpic kossovès”, i va resistir-se a expedir els visats. En competicions anteriors, ja s’havien denegat. El COI va pressionar Espanya tot advertint que no podria organitzar més competicions internacionals si els kossovesos no podien assistir-hi en peu d’igualtat, i la Moncloa va haver de cedir el 2018 i permetre la bandera, l’himne i la concessió de visats als kossovesos.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any