26.09.2025 - 18:57
|
Actualització: 26.09.2025 - 21:59
L’estat espanyol s’ha compromès per primera vegada a reforçar els drets de les comunitats lingüístiques autòctones arran de l’examen periòdic sobre drets civils i polítics de les Nacions Unides, un mecanisme que analitza els avenços de cada estat membre en matèria de drets humans. A més del compromís lingüístic, Espanya ha acceptat el 93,5% de les recomanacions que li han proposat.
Sobre llengua, l’estat espanyol s’ha compromès a seguir les recomanacions en matèria de drets lingüístics que la Plataforma per la Llengua va aconseguir, per primer cop, que li fessin altres estats en el marc d’aquest examen de l’Organització de les Nacions Unides, amb el qual cada quatre anys i mig els estats s’avaluen mútuament per analitzar el grau de compliment dels drets humans.
Segons que ha exposat davant l’assemblea el representant permanent de l’ONU a Ginebra, Marcos Gómez, l’estat ha acollit 303 de les 324 recomanacions rebudes del conjunt de l’examen, n’ha acceptat tres parcialment —per raons d’ordre constitucional, jurídic o pressupostari—, i la resta les deixa per aplicar en una futura fase. Gómez no n’ha detallat el contingut concret, però ha dit que en matèries com els drets lingüístics, les han acceptades totes.
“L’examen periòdic és un exercici notable que mobilitza tota l’administració espanyola perquè es tradueixi en polítiques públiques i millores reals”, ha subratllat Gómez. Ha reiterat la voluntat del govern espanyol de “mantenir oberts tots els canals de comunicació” amb els organismes internacionals. També ha remarcat que l’informe “és un exercici universal de transparència i reflexió que serveix de guia pel progrés, la promoció i la protecció dels drets humans a tots els països”.
Gómez ha explicat que la majoria de les recomanacions estaven relacionades amb la lluita contra la violència de gènere, la lluita contra la discriminació racial i la xenofòbia —sobretot per part de les forces de l’ordre—, la cura de la infància i la garantia dels drets econòmics, socials i culturals.
Denúncia de vulneracions de drets humans
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha intervingut aquesta setmana al Consell de Drets Humans de l’ONU, amb l’examen periòdic sobre Espanya. L’entitat ha denunciat les vulneracions de drets humans comeses per l’estat espanyol i ha reclamat que s’implementin les recomanacions formulades pels estats membres de l’ONU.
La membre del Secretariat Nacional Ariadna Heinz, en nom de l’ANC, ha instat el govern espanyol a posar fi a la persecució política contra catalans, a aplicar de manera imparcial la llei d’amnistia i a respectar el dret a l’autodeterminació reconegut a l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Segons Heinz, la negació d’aquest dret és l’origen de moltes altres vulneracions.
⬛️⬜️ Intervenció sencera de la secretària nacional @ArianeHeinz al Consell de Drets Humans de l'ONU @UN_HRC, on ha denunciat les vulneracions de drets humans de l’Estat espanyol. pic.twitter.com/kA7Zb0kxmO
— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) September 26, 2025
En aquesta sessió, diversos països van fer recomanacions a Espanya en àmbits com l’ús excessiu de la força policial durant protestes, la independència judicial, la discriminació, els discursos d’odi o la criminalització de veus dissidents. L’ANC recorda que aquestes qüestions ja van ser assenyalades en l’informe conjunt presentat amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) i amb l’ONG ginebrina Genève for Human Rights.
L’entitat critica que la delegació espanyola hagi evitat abordar aspectes com la discriminació lingüística contra els catalanoparlants o l’espionatge polític amb el programari Pegasus, conegut com a Catalangate.
Compromís amb drets lingüístics
La Plataforma per la Llengua explica que quatre estats (Àustria, Irlanda, Samoa i la República de les Illes Marshall) van demanar a Espanya que promogués la diversitat lingüística, que protegís els drets humans de les minories lingüístiques i que prohibís per llei les discriminacions per raó de llengua.
També li van demanar que salvaguardés els drets culturals fomentant l’educació i la pràctica de les llengües dels diferents territoris, que reforcés els esforços per combatre els delictes d’odi contra les minories nacionals, ètniques, religioses i lingüístiques (també a Internet) i que combatés totes les formes de racisme, fent cas a les recomanacions del relator especial de l’ONU per a les minories.
La Plataforma per la Llengua, que ha estat present en la sessió dedicada a Espanya, celebra que l’estat espanyol hagi adoptat aquest compromís i l’insta a aplicar-los immediatament. En els darrers mesos, l’entitat havia estat en contacte amb representants de diversos estats per traslladar-los les vulneracions de drets lingüístics a l’Estat espanyol recollides en un informe presentat a l’octubre
💥 Per primera vegada a la història, i gràcies a la nostra tasca, l'Estat espanyol ha rebut recomanacions
d'altres estats de les Nacions Unides perquè es
garanteixin els drets lingüístics dels catalanoparlants.Això inclou…
🔴 Que es prohibeixi la discriminació per motiu de… pic.twitter.com/BwIwN1oKgg
— Plataforma per la Llengua #ResistènciaQuotidiana (@llenguacat) September 26, 2025
Un informe després de deu anys
El Comitè de Drets Humans de l’ONU va tornar a examinar Espanya aquest juliol, un després de deu anys sense sotmetre’s a l’examen periòdic universal. D’una banda, l’òrgan ha valorat positivament l’aprovació de la llei d’amnistia vinculada al Procés, però també ha fet un llarg llistat de crítiques i recomanacions en drets civils i polítics.
El 2 de juliol, els experts de l’ONU van posar damunt la taula l’increment de discursos “neofeixistes”, especialment entre adolescents a les xarxes socials i a les manifestacions. També van alertar dels delictes d’odi contra la comunitat catalana, a més de la romaní, la jueva, la musulmana, el col·lectiu LGTBI i persones d’origen africà. En aquest informe, es qüestionava l’ús d’identificacions policíaques basades en perfils racials i ha assenyalat la necessitat de reconèixer jurídicament les persones no binàries i reforçar la lluita contra la violència masclista.
L’endemà, el 3 de juliol, el Comitè va tornar a incidir en el cas català. Assenyalà la “falta de rendició de comptes» per l’ús de la força policíaca durant el referèndum del Primer d’Octubre i criticà la manca d’informació sobre els dictàmens emesos anteriorment en relació amb Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. A més, expressà preocupació per l’espionatge amb el programari Pegasus i per les infiltracions policíaques en organitzacions independentistes.
En aquell mateix document, l’ONU va reclamar d’intensificar les campanyes de conscienciació i formació a les autoritats per combatre els delictes d’odi i remarcà la manca d’avenços significatius en la prevenció de la corrupció. Pel que fa al poder judicial, l’òrgan va expressar inquietud pel blocatge i les tensions dins del Consell General del Poder Judicial i instà Espanya a revisar el projecte de reforma per reforçar-ne la independència i la imparcialitat.
El Comitè, a més, va instar a Espanya a derogar la llei d’amnistia de 1977, en considerar-la un obstacle perquè les víctimes del franquisme puguin accedir a la justícia. Aquesta menció s’afegeix a la seva reiterada preocupació pel llegat de la dictadura i pels deures pendents de reparació.
En conjunt, els informes del Comitè reconeixien que, malgrat avenços com la llei d’amnistia del Procés o el reconeixement de drets de les persones no binàries, a Espanya encara persisteixen grans reptes, entre ells la gestió de la memòria històrica, l’actuació de les forces de seguretat, els discursos d’odi cap a les minories i la necessitat de garantir un poder judicial independent.
