Espanya i Alemanya acorden d’obrir un diàleg sobre l’oficialitat del català a la UE

Els governs d’Espanya i Alemanya han acordat d’obrir un diàleg per a “cercar una resposta” a la petició que el català, l’èuscar i el gallec siguin reconegudes com a oficials a la Unió Europea “de forma que sigui acceptable per a tots els estats membres”. Segons una declaració conjunta, tots dos països consideren que la incorporació d’aquestes llengües forma part essencial de la identitat nacional plurilingüe de l’estat espanyol.

En conseqüència, han decidit “conjuntament” d’obrir converses bilaterals, a partir de les quals Espanya presentarà un text per al debat i la decisió dels vint-i-set estats membres en una futura reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea. Aquest diàleg bilateral començarà “tan aviat com sigui possible” i serà conduït pels respectius ministeris d’Afers estrangers, segons que indica la declaració conjunta.

La declaració arriba després de l’avís de Junts que potser toca parlar de “l’hora del canvi”, i de la convocatòria de la seva executiva dilluns amb la possibilitat de trencar amb el govern espanyol damunt la taula.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat la declaració: “Estem més a prop d’aconseguir que el català sigui oficial a la UE. Tinc plena confiança que ho farem possible.”

Estem més a prop d’aconseguir que el català sigui oficial a la UE. Tinc plena confiança que ho farem possible. pic.twitter.com/5XcWxZ0CHc

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) October 24, 2025

Els darrers mesos Alemanya s’havia posicionat com el país més reticent a l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la Unió Europea. Fa tot just un mes, el canceller alemany, Friedrich Merz, va tirar pilotes fora sobre un hipotètic suport a l’oficialitat del català, que necessita la unanimitat dels governs europeus per a poder-se aprovar.

En una visita a Madrid, va dir que entenia l’interès de l’executiu espanyol en aquesta qüestió, però va puntualitzar que encara caldria veure com es resol per la “complicació” que diu que suposaria afegir més traduccions al corpus jurídic europeu. En aquest sentit, va vincular una possible oficialització a un avenç en la tecnologia de la intel·ligència artificial més endavant. “Crec que a mitjà termini hi podria haver una bona solució perquè, gràcies a la intel·ligència artificial, ja no necessitarem intèrprets”, va dir.

Sánchez diu a Junts que compleixen els acords

Davant dels moviments de Junts, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va reivindicar que compleixen aquells acords amb Junts que poden complir, i que treballa perquè es compleixi la resta. “Estem complint en el que està a la nostra mà, i el que no està a la nostra mà, estem treballant perquè es compleixi”, va dir.

D’altra banda, va esquivar les preguntes sobre una possible reunió amb Carles Puigdemont per refer ponts, però finalment ha dit que aquesta trobada “es produirà quan toqui”. “Hem aprovat una llei d’amnistia per normalitzar la situació amb els actors polítics. Aquestes reunions, per descomptat, es produiran quan toqui”, va afegir.

Discussió tensa entre Espanya i Alemanya a la darrera reunió

La darrera vegada que l’oficialitat del català a la Unió Europea es va tractar al més alt nivell entre els governs europeus fou a la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea del 18 de juliol. El resultat d’aquella reunió no fou positiu i es va evidenciar que, fins i tot governs que prèviament havien manifestat el suport a la iniciativa, consideraven que no era el moment per a incloure l’oficialitat a l’ordre del dia. Més encara tenint en compte que va arribar a la reunió sense la unanimitat necessària per a poder-se aprovar.

Espanya ha aconseguit que països com ara Irlanda, Bèlgica, Xipre, Dinamarca, Hongria, Luxemburg, Eslovènia, Eslovàquia i Portugal facin costat a la proposta. En canvi, a les darreres reunions s’ha dibuixat un grup de països contraris encapçalat per Alemanya i que també inclou Itàlia, França, Àustria, Finlàndia, Suècia, Bulgària i Croàcia.

De fet, a la darrera reunió del Consell d’Afers Generals en què es va tractar la qüestió, el representant alemany va demanar de modificar l’ordre del dia i fer que l’oficialitat del català es tractés més tard, perquè ell arribava amb retard i es volia assegurar que s’hi podria oposar. La reunió va ser tibant i la discussió entre el secretari d’estat d’Europa alemany, Gunther Krichbaum, i l’espanyol, Fernando Sampedro, va ser considerada com a “tensa” per alguns participants.

Pròxima oportunitat per a fer oficial el català: 17 de novembre

Amb aquest precedent, el govern espanyol no ha tornat a demanar que la modificació del tractat lingüístic de la Unió Europea sigui inclosa a l’ordre del dia de cap reunió del Consell d’Afers Generals. De fet, fa tres dies Sampedro va dir que no tornarien a fer-ho fins que no constatessin que ja havien aconseguit la unanimitat necessària.

La declaració conjunta d’Alemanya i Espanya obre la porta perquè es puguin desblocar esculls que han aparegut fins ara. Malgrat tot, cal tenir en compte que l’anunci que s’ha fet és el d’un diàleg bilateral, no pas de cap acord.

Sigui com sigui, la data més pròxima per a poder aprovar l’oficialitat del català a la Unió Europea és el 17 de novembre, quan hi ha prevista la següent reunió del Consell d’Afers Generals. Després d’aquesta, els governs es tornaran a reunir el 16 de desembre.