18.07.2025 - 10:09
|
Actualització: 18.07.2025 - 11:44
Espanya ha acusat els països europeus reticents a l’oficialitat del català, el gallec i l’èuscar a la UE de “segrestar” la iniciativa al Consell d’Afers Generals de la UE. A la seva arribada a la reunió de ministres que a abordar la qüestió, Fernando Mariano Sampedro Marcos, secretari d’estat per a la UE, ha recriminat a les capitals que encara s’oposen a la proposta que no hagin aportat arguments legals i econòmics per retardar l’aprovació. “Si hi ha qualsevol estat membre que necessiti qualsevol altra qüestió de la Comissió o el Consell, que ho demanin”, ha dit, reclamant que no s’allargui aquest debat de manera innecessària.
El govern espanyol va reiterar en una memòria remesa als estats de la UE que pagarà totes les despeses econòmiques de l’oficialitat de les tres llengües. També va negar que calgui reformar els tractats de la UE ni que la iniciativa marqui un precedent. “Aquesta proposta no té cap impacte negatiu per a cap altre estat membre, per tant, considerem d’estat per a la UE”, ha insistit el secretari d’estat.
Sampedro Marcos ha explicat que el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, fa dos anys que va traslladar als països una proposta perquè es reconegui el català, l’èuscar i el gallec a la UE. “És una prioritat per a Espanya, que Espanya no abandonarà. Està íntimament relacionada amb la identitat nacional plurilingüe d’Espanya, que segons els tractats ha de respectar-se”, ha dit.
Després de la reunió del 27 de maig, Sampedro Marcos ha explicat que van compartir un memoràndum amb informació addicional sobre els aspectes que es van demanar. “Ara es tracta d’aconseguir els objectius d’aquesta proposta, que no són altres que acostar les institucions i la Unió Europea a vint milions d’europeus que tenen dues llengües oficials i resideixen a Espanya, i evitar que aquests vint milions d’europeus siguin discriminats davant d’altres europeus que resideixen en altres estats membres”, ha dit. De cara a la reunió, Sampedro Marcos espera que quedi clar que “s’han abordat tots els dubtes” dels estats reticents.