Esgotament i indignació per un nou matí caòtic a Rodalia: “Pensava que a Europa això no passava”

El desgavell ferroviari a Catalunya s’ha tornat a repetir aquest matí per al malson dels usuaris. Una incidència al centre de control d’ADIF de l’estació de França (Barcelona) ha obligat a tallar dues voltes el servei de Rodalia entre les set i les vuit, en plena hora punta. Tot i que teòricament la circulació s’hauria de reprendre de manera progressiva, RENFE no ha volgut fer cap predicció sobre quan es recuperarà la normalitat. El govern, que no ha fet cap comunicació a primera hora, ha recomanat de fer teletreball i reduir els desplaçaments. La situació ha tornat a generar corredisses, desconcert i indignació entre els usuaris, que acumulen dies de servei nul o intermitent.

A Barcelona, a l’estació de Fabra i Puig, la imatge era la de cues llargues als busos i poca afluència a les andanes de Rodalia. Usuaris de la R3 i més línies s’hi barrejaven cercant els autobusos de reforç a RENFE. En Manel, que ha arribat de Sabadell i ha aconseguit d’agafar un tren, qualificava la situació d’insostenible i reclamava responsabilitats. Uns altres viatgers ja ni tan sols consideraven de pujar al tren i optaven directament pel bus.

A Martorell, la represa del servei s’ha viscut amb una resignació gairebé assumida. Tant els trens de la R4 com els busos alternatius cap a Sant Sadurní d’Anoia han circulat amb retards importants. “RENFE té sort que ja ni ens indignem”, deia l’Eva, que ha vist com la informació canviava fins a tres voltes des que havia sortit de Gelida a les sis del matí.

Maresme i la Selva: corredisses, busos i nits fora de casa

A la línia de la costa, la R1, el matí ha estat marcat per la manca de trens i la interrupció del servei des d’Arenys de Mar. A Mataró, molts usuaris han tornat a córrer cap als autobusos alternatius per arribar a Barcelona. “És un desastre”, exclamava la Maria després de recórrer a peu la distància entre l’estació i la parada de bus, una escena que s’ha repetit aquests darrers dies.

Més al nord, a Blanes, els passatgers han optat majoritàriament per anar-se’n a casa o pujar als autocars habilitats cap a Arenys de Mar o Maçanet. La Maria Isabel fa dos dies que no pot tornar al seu domicili. Treballa a Arenys de Mar i viu a Tordera, i dissabte ja no va poder tornar a casa per la manca de trens. “Pensava que a Europa això no passava”, ha dit. Una altra usuària, la Maria, ha arribat a l’estació a les sis del matí amb l’esperança que el servei funcionés, però després de dues hores d’espera ha hagut de renunciar a anar a treballar. “No puc més”, ha lamentat.

La informació contradictòria i els transbords constants han acabat empenyent alguns usuaris a demanar teletreball. “Fa quatre dies, des de dimecres passat, que estem sense servei. És un maldecap constant”, criticava la Maria

Girona: informació contradictòria i trens que no arriben

A l’estació de Girona, la represa intermitent del servei ha generat frustració i desconcert. Dels trens anunciats a primera hora, només n’han arribat dos, i un d’ells s’ha quedat aturat més de mitja hora. A més, un comboi anunciat com a Mitjana Distància ha acabat essent un de Rodalia. “La megafonia diu una cosa i quan puges a l’andana n’és una altra. No hi ha dret”, es queixava en Fran Gómez. Davant la incertesa, molts passatgers han optat pel cotxe o pel TGV i han avisat a la feina que arribarien tard.

Camp de Tarragona: desconcert i trens mig buits

A Tarragona, els usuaris de Regionals han viscut amb desconcert i desconfiança la represa del servei. L’avaria al centre de control de primera hora ha ocasionat retards d’una hora en alguns casos. A l’estació, els viatgers dubtaven entre esperar o cercar alternatives, en un ambient d’afluència molt inferior a l’habitual. “No tinc alternativa, el bus és molt més car”, explicava resignat en Raúl Ramos, mentre els pocs trens que passaven anaven amb molts seients buits.

Ponent: busos més fiables i recel de la seguretat

A les comarques de Ponent, la represa intermitent també ha deixat una nova jornada de retards. A Cervera, molts usuaris habituals han optat directament per l’autobús, que consideren més fiable tant en horaris com en seguretat. “No m’atreveixo a agafar el tren […] prefereixo agafar el bus, que és més segur”, explicava l’Awa. D’altres s’han resignat a arribar tard, mentre les línies combinaven trams ferroviaris i trajectes per carretera.

Una volta més, el matí ha acabat amb una sensació compartida a tot el país: cansament, desconfiança i la percepció que el caos ferroviari s’ha convertit en una rutina sense horitzó clar de solució.