Les escandaloses dades de temperatura que desfan tots els rècords històrics

Les temperatures elevades han marcat fortament les primeres setmanes de l’estiu, amb una calor mai vista en un mes de juny. Els rècords són com més va més freqüents, i encara que és lògic que faci calor a l’estiu i fred a l’hivern, les sèries històriques demostren que els registres actuals són, sens dubte, una anomalia.

Aquest mes de juny ha estat excepcional, però s’emmarca en una tendència clara d’ençà de fa unes quantes dècades. En aquesta línia, Samantha Burges, la responsable estratègica de clima dins de Copernicus, el servei de vigilància terrestre de la UE, ja ha alertat que les onades de calor seran “més freqüents, més intenses” i afectaran zones geogràfiques com més va més extenses a causa del canvi climàtic.

Les altes temperatures tenen un efecte en la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems, com les gotes fredes, ocasionen canvis en la fauna i la flora, en el nivell de la mar i també representa un risc directe sobre les persones.

Nits tòrrides en augment i tendència clara

Aquest mes de juny ha estat un mes excepcional a tot el país. Així, trobem que a Andorra hi ha hagut dinou dies aquest mes en què s’han superat els 25 graus. Fins ara, el màxim en un mes de juny era havien estat onze dies. Com es mostra al gràfic següent, arribar a aquesta temperatura en aquesta època de l’any era, fins al tombant de segle, un fet excepcional, i de mica en mica s’ha anat fent més habitual.

En una visió més àmplia, trobem que dècada a dècada hi ha hagut un augment de la temperatura mitjana de cada mes. La gran majoria de rècords càlids en cadascun dels mesos s’han batut aquests darrers anys, i el 2025 té una tendència especialment anòmala. Per contra, fa moltes dècades que no es bat cap rècord de fred.

En el cas del País Valencià, també hi ha una evolució ascendent any a any d’ençà dels anys cinquanta, pel cap baix. La divisió és clara, la majoria d’anys d’abans del 2000 la temperatura era per sota de la mitjana històrica, i a partir d’aquesta data han estat insòlitament altes.

El 2024, la temperatura mitjana del tot l’any va ser de 16,9°C, això són 1,4 graus més que no pas la mitjana que hi havia entre el 1991 i el 2020. Al mateix temps, no solament trobem onades de calor més freqüents, sinó que tant a l’estiu com a l’hivern la temperatura és més alta que no seria previsible.

Per la seva banda, a Catalunya trobem que aquest mes de juny hi ha hagut una anomalia de temperatura de 4°C per sobre de la mitjana del període 1991-2020. I destaca especialment que, en set dies diferents, en alguna estació s’han assolit els 40°C i en llocs tan separats geogràficament com són la Ribera d’Ebre, el Priorat, l’Alt Empordà, el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Pallars Jussà i la Terra Alta.

Això s’ha combinat amb una absència gairebé total de precipitacions, principalment al litoral, fet que representa una situació d’elevat risc d’incendis.

Una dada que evidencia com és d’excepcional la situació és que a Barcelona, per primera vegada d’ençà que hi ha registres, la temperatura no ha baixat dels 20°C, ni de dia ni de nit, en tot el mes de juny. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l’estació meteorològica del Raval va arribar a aquesta temperatura la matinada del 29 de maig i d’ençà d’aleshores no ha baixat. Això significa que totes les nits d’aquest mes han estat tropicals, i d’ençà del 20 de juny que els termòmetres del Raval no han baixat en cap moment dels 25 graus, un fet sense precedents i que fa que hi hagi hagut més nits tòrrides –és as dir, amb mínimes de 25 graus– aquest mes de juny que no pas en els darrers quinze anys.

Aquestes dades mai vistes no es troben solament al Raval, òbviament. A l’Observatori Fabra, a Collserola, s’han superat els 35°C cinc dies. En una mirada més àmplia, la sèrie de temperatura mitjana anual de Barcelona, amb dades d’ençà del 1780, mostra a simple vista l’augment continuat de la temperatura, amb un creixement que s’accelera d’ençà del tombant de segle.

Així, la temperatura mitjana anual ha augmentat 2,0°C d’ençà del 1950, amb una tendència general de +0,27°C per decenni. L’estiu és, amb diferència, l’estació amb un ritme més alt d’escalfament (+0,38°C/decenni). No és diferent la situació a les Illes, on també destaca un escalfament lineal. Cada dècada hi ha hagut un augment de 0,43°C, i el 2024 ja va ser 0,77 graus més alt que no pas el període 1991-2020.

I aquesta tendència no se circumscriu solament als Països Catalans. L’Organització Meteorològica Mundial va trobar que el 2024 havia estat l’any més càlid dels darrers 150-200 anys, d’ençà que es disposa de dades instrumentals, i per primera vegada es va registrar una temperatura global superior al llindar d’1,5°C per sobre la mitjana del període preindustrial 1850-1900.

La temperatura de la mar

La temperatura de la mar també és excepcionalment alta, i això té efectes sobre la vida marina i els fenòmens meteorològics extrems. Sobre això, la boia de la Dragonera a la costa de Mallorca ha arribat a 30,55°C, a prop del rècord absolut de 31,87°C d’agost del 2024.

Respecte d’això, hi ha hagut uns quants rècords de nits tropicals al port de Palma, l’aeroport i el far de Capdepera. De fet, a l’estació meteorològica d’aquest far hi ha hagut cinc nits tòrrides aquest juny, i fins ara no s’havia detectat mai una nit en la qual la mínima fos superior als 25 graus en un mes de juny.

⚠️La boya de Dragonera (Mallorca) ha registrado hoy 30.55 °C

Nunca antes se habían superado los 30°C en un mes de junio, en esta boya.

📈El récord absoluto son 31.87 °C registrados en agosto de 2024. pic.twitter.com/pA3nqWahlA

— Duncan Wingen (@DuncanWingen) June 30, 2025

En el cas de la costa del País Valencià, la temperatura superficial de l’aigua és equivalent a les que hi ha a mitjan agost, les més altes de l’any, amb 3,8°C més que no seria habitual.

Anomalía de temperatura superficial del mar Balear a 25 de junio: +3.8 °C. Son valores superiores al equivalente de mitad de agosto, cuando se suelen registrar los valores más altos del año. pic.twitter.com/1omQClrDbd

— AEMET Comunitat Valenciana (@AEMET_CValencia) July 1, 2025

“La temperatura de la superfície de la mar se situa molt per sobre de la mitjana climàtica per a aquestes dates”, explica Santi Segalà, cap de predicció del Meteocat. Per exemple, a l’Estartit (Baix Empordà) el 20 de juny la temperatura superficial de l’aigua va arribar als 23,1°C. Aquesta xifra representa una anomalia de +2,6°C respecte de la mitjana del període 1998–2022 (20,5°C), i és més pròpia de final de juliol que no pas de final de juny.

En l’àmbit del litoral català, l’augment de la temperatura es pot veure a simple vista tant en superfície com en diferents fondàries:

“Sovint ens quedem només amb la informació del que passa a nivell terrestre i no presentem l’atenció que es mereix a la temperatura del mar. Malauradament, les onades de calor marines a la Mediterrània s’han intensificat en freqüència, durada i intensitat com a conseqüència directa del canvi climàtic i això impacta greument en ecosistemes marins, com les praderies de posidònia i els coralls, i activitats econòmiques com la pesca”, indica Marc Prohom, cap de climatologia del Meteocat.