L’equip indígena nord-americà que podria competir als Jocs Olímpics del 2028

The Washington Post · Redacció

El president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar dimecres que donaria suport a la petició de la Confederació Haudenosaunee, una lliga de nacions indígenes als Estats Units i el Canadà, per a competir sota la seva pròpia bandera en la disciplina de lacrosse durant els Jocs Olímpics del 2028. El suport de Biden desafia les normes de representació tradicionals en competició internacional i és vist com l’avantsala d’un moment històric per a un equip que ha lluitat durant molt de temps per ser reconegut per tot el món.

Els jocs de Los Angeles del 2028 seran la primera vegada que el lacrosse es disputarà oficialment als jocs olímpics en més d’un segle, i la participació dels haudenosaunee honraria les contribucions dels indígenes nord-americans a l’esport, que descendeix d’un joc que els seus avantpassats van crear fa gairebé mil anys. L’equip, els Haudenosaunee Nationals, ocupa la tercera posició en el rànquing mundial de lacrosse masculí i la vuitena en el rànquing femení. En els darrers tres campionats del món de lacrosse, l’equip masculí ha guanyat el bronze.

“Els seus avantpassats es van inventar el joc. El van perfeccionar durant mil·lennis”, digué Biden durant la Cimera de Nacions Tribals a Washington. “Les circumstàncies són úniques, i els haurien de concedir una excepció per a presentar el seu propi equip als jocs olímpics”, afegí, i destacà que molts dels jugadors haudenosaunee eren dels millors del món.

La ministra d’Esports del Canadà també va donar suport a la proposta dimecres. En una declaració conjunta amb World Lacrosse, l’òrgan de govern de l’esport, els Haudenosaunee van mostrar l’agraïment envers el president nord-americà i van escriure: “El reconeixement de la importància cultural del lacrosse per al poble haudenosaunee –i del poble haudenosaunee per al lacrosse– és un pas important en el nostre viatge olímpic.”

La Confederació Haudenosaunee (o “gent de la casa llarga”), inclou les nacions Mohawk, Oneida, Onondaga, Cayuga, Sèneca i Tuscarora. També és coneguda com a Confederació Iroquesa, el nom amb què els francesos van batejar aquests pobles. L’àmbit geogràfic dels haudenosaunee s’estén per l’estat de Nova York, al nord dels Estats Units, i per parts del sud del Canadà.

Considerat l’esport més antic d’Amèrica del Nord, els orígens del lacrosse es remunten al segle XII, quan les tribus ameríndies jugaven a allò que es coneixia com a palball, un joc que s’estima que pot incloure entre 100 i 100.000 jugadors. Les primeres versions de l’esport van tenir una “importància cultural i espiritual molt significativa i van servir tot sovint de rituals i entrenaments per a la guerra”, segons World Lacrosse.

Perquè els haudenosaunee facin el seu debut olímpic, el Comitè Olímpic Internacional (COI) n’ha d’aprovar la participació. Tanmateix, això posa el comitè “en una posició difícil”, segons que explica Christine O’Bonsawin, professora d’història i estudis indígenes a la Universitat de Victòria, al Canadà. Si el COI dóna suport a la proposta, també haurà de considerar la participació d’unes altres nacions indígenes en aquests jocs i els vinents, afegeix.

Generalment, el COI requereix que els equips competeixin sota un comitè olímpic nacional, cosa que els haudenosaunee no tenen. Així i tot, hi ha hagut excepcions: un exemple recent és l’equip olímpic de refugiats que participà en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro i Tòquio.

D’ençà de la fundació, l’any 1983, els Haudenosaunee Nationals s’han enfrontat repetidament a obstacles de tota mena per ser reconeguts. El 2020 van ser declarats inelegibles per als Jocs Mundials del 2022, tot i situar-se per davant als rànquings de molts dels equips que hi competien. L’exclusió dels haudenosaunee va ser el motiu d’una petició que va rebre prop de 55.000 signatures i va fer que Irlanda abandonés la competició perquè els haudenosaunee en poguessin prendre el lloc.

Quan Rex Lyons, jugador dels Haudenosaunee Nationals, va veure la bandera de la confederació onejant al Campionat del Món de Lacrosse del 1990 a Austràlia, va veure clara la importància de competir en competicions internacionals. En declaracions a la pàgina web de l’equip, recorda que la bandera li va posar la pell de gallina.

“Hi havia unes quantes potències mundials, incloent-hi els Estats Units, i nosaltres hi érem, hi competíem cos a cos”, diu. I afegeix: “Vaig entendre que el significat del moment anava molt més enllà de l’esport que tant m’agradava jugar.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb