19.02.2017 - 10:36
El candidat oficialista part com a favorit però l’oposició podria fer front comú en una probable segona volta
QUITO, 19 (EUROPA PRESS)
Els equatorians votaran aquest diumenge en les primeres eleccions presidencials a les quals no concorre Rafael Correa, que el proper 24 de maig s’acomiadarà definitivament del càrrec després d’una dècada en el poder, la qual cosa senti les bases per a un canvi d’era que l’oposició afronta preparada gràcies, en part, a la crisi econòmica.
Uns 12,8 milions d’equatorians estan obligats per llei a acudir a les urnes per votar en la primera volta de les eleccions presidencials que se celebra aquest 19 de febrer i que, d’acord amb els sondejos sobre intenció de vot, necessitarà una segona ronda el 2 d’abril.
Fora del país llatinoamericà, el Consell Nacional Electoral (CNE) ha xifrat en 378.292 el nombre d’equatorians habilitats –no obligats– a participar en aquests comicis, dels quals un total de 168.432 resideixen a Espanya.
Encara que la carrera per succeir a Correa centra tota l’atenció, els equatorians també triaran els 137 membres de l’Assemblea Nacional, a diputats provincials, als representants de Guayas, Manabí i Pichincha i a cinc parlamentaris andins.
Aquesta vegada la batalla pel Congrés cobra especial importància perquè, segons les enquestes, cap dels partits polítics en lliça aconseguiria una majoria contundent, de manera que la seu legislativa estarà molt fragmentada i podrà condicionar al nou Govern.
També se celebrarà un referèndum sobre l’anomenat Pacte Ètic, una proposta realitzada per Correa arran de l’escàndol dels Papers de Panamà, en els quals consten uns 4.000 contribuents equatorians amb una suma de 30.000 milions de dòlars, per prohibir que les persones que exerceixen càrrecs públics usin paradisos fiscals.
“Està vostè d’acord en què, per exercir una dignitat d’elecció popular o per ser servidor públic s’estableixi com a prohibició tenir béns o capitals, de qualsevol naturalesa, a paradisos fiscals?”, és la pregunta a la qual hauran de contestar els equatorians.
LA INCÒGNITA DE L’EMPAT
El favorit per agafar el testimoni a Correa és Lenin Moreno, que l’ha acompanyat com a vicepresident fins el 2013, quan va renunciar al càrrec per ocupar-se d’un lloc de nova creació a Nacions Unides en defensa de les persones discapacitades.
Tots els sondejos el situen al capdavant de la carrera presidencial, amb un marge d’entre el 30 i el 35 per cent, la qual cosa li atorgaria una clara victòria però insuficient per guanyar el Palau de Carondelet en la primera volta.
La Constitució equatoriana estableix que, per declarar-se vencedor en primera volta es necessita una majoria absoluta dels vots vàlids o més d’un 40 per cent i una diferència de deu punts percentuals sobre el contrincant immediat.
Moreno treu als seus principals rivals una còmoda distància que ronda els deu punts però que ha oscil·lat a la recta final. Guillermo Lasso, del moviment conservador CREO, es perfila com el seu major competidor amb una forqueta d’entre el 16 i el 20 per cent dels vots.
Lasso, que ja va intentar derrotar Correa el 2013, no té assegurat el pas a segona volta. Ha trobat una forta rival en Cynthia Viteri, del Partit Social Cristià (PSC), en el prop del 15 per cent i a la qual el sondeig més optimista situa en segona posició amb un 20 per cent.
Així, el gran misteri d’aquesta primera presa de contacte no és saber qui guanyarà, ja que tot apunta a Moreno, sinó amb quin percentatge i, en el cas que no sigui suficient, a qui s’enfrontarà en la votació de primavera.
Ni Lasso ni Viteri han renunciat a la possibilitat de ser el representant opositor. El banderer de CREO, durant el seu últim míting, ha instat als altres set candidats al fet que demanin el vot per a ell de cara a l’empat. “Estem en la caravana del triomf. Comença la segona volta”, ha afirmat Viteri en el tancament de campanya.
PUNT D’INFLEXIÓ
L’ascens de qualsevol dels dos aspirants opositors a la Presidència de l’Equador suposaria una autèntica revolució després de deu anys de domini hegemònic del carismàtic Correa i el seu partit polític, Alianza PAIS.
Els vents de canvi que bufen a Amèrica Llatina –que en els últims anys ha vist relleus ideològics a Argentina i al Brasil i durs revessos electorals (encara que no letals) a Veneçuela i Bolívia– han arribat també a l’Equador en forma de crisi econòmica.
La caiguda del preu del petroli al mercat internacional ha minvat els ingressos públics fins a llançar un pressupost deficitari al que també ha contribuït el terratrèmol registrat el passat 16 d’abril a Manabí, que ha generat pèrdues per valor de 3.000 milions de dòlars.
Equador ha passat d’un creixement rècord del 7,9 per cent fa sis anys a una recessió d’entre l’u i el dos per cent en 2016, la qual cosa ha obligat al Govern a un dur ajust econòmic que amenaça els assoliments de la Revolució Ciutadana.
Moreno promet una tendència continuista que ratifica el seu compromís amb els eixos essencials del projecte d’Alianza PAIS: els subsidis socials, el desenvolupament humà i l’eradicació de la pobresa –Correa ha tret a més de tres milions d’equatorians de la misèria–.
No obstant això, ha reconegut la necessitat d’efectuar canvis en l’acció netament política a causa dels escàndols de corrupció a Petroecuador i Odebrecht pel pagament de suborns a canvi d’adjudicar contractes públics.
“Farem una gran cirurgia a la corrupció”, ha asseverat Moreno. “Sanció sí, presó sí, per tots els corruptes, els d’ahir i els d’ara”, va dir en un debat televisat amb els altres candidats presidencials.
Lasso i Viteri, en canvi, proposen una ruptura dràstica amb els postulats de Correa, sobretot en l’àmbit econòmic, en el qual els dos han fundat la seva campanya, encara que han promès mantenir en la mesura del possible les populars polítiques socials.
Lasso suporta una càrrega personal pel seu paper en la crisi financera de 1999, que va sumir a l’Equador en una profunda recessió que va empènyer a milers d’equatorians a l’estranger. Llavors, el representant de CREO era el president del Banco Guayaquil, però es justifica dient que va ser una de les poques entitats que no va tancar les seves portes i no va necessitar rescat.
Viteri, per la seva banda, ha irromput com una tercera via, malgrat que el seu discurs difereix en matisos del de Lasso, ja que tots dos competeixen pel mateix espai. “Estic enmig de dues grans forces: d’una banda el poder polític atropellant i per un altre el poder econòmic amb tots els seus diners”, ha defensat.
ADÉU A CORREA
El que sí és segur és que les eleccions presidencials d’aquest diumenge activaran el compte enrere perquè Correa abandoni un càrrec que ha exercit entre 2007 i 2017, quelcom que farà irremeiablement el 24 de maig d’aquest any.
Es tracta d’una decisió personal, ja que va impulsar una reforma constitucional per tal de, en contra del que han fet (o intentat) molts dels seus col·legues llatinoamericans, introduir una esmena que li prohibeix expressament concórrer a aquestes votacions.
Els més crítics argumenten, no obstant això, que era una modificació de la Carta Magna amb truc perquè al mateix temps va eliminar la prohibició d’aspirar a més de dos mandats consecutius perquè la reelecció sigui indefinida.
L’oposició alerta que Correa es prepara per reprendre el poder en 2021. El líder esquerrà ha expressat el seu desig d’abandonar la primera línia durant “un bon temps”, recalcant que “l’important és que es reelegeixi la Revolució”, però no ha descartat tornar si l’oposició l'”obliga”.
