Pau Emili Muñoz: “És el moment de fer una demostració de força”

El 2026 serà l’any d’una de les fites més importants de la societat, per a fer una clara demostració de força en favor de la llengua. S’ha impulsat de Mallorca estant, però la idea va fer forat ben aviat a tots els Països Catalans: organitzar el Correllengua més ambiciós que s’ha fet mai, recorrent 1.500 quilòmetres i 500 municipis. La flama anirà de Prada a l’Alguer, passant pel Principat, el País Valencià i les quatre illes. Darrere hi ha molta gent fent-hi feina: milers d’entitats locals adherides, milers de persones organitzant un acte que vol fer i començar una nova història. I el mèrit, una vegada més, és dels joves, que ho han impulsat.

Entre el 19 d’abril i el 5 de maig, amb 17 etapes. De Prada, en sortiran dues flames que es bifurcaran en dos recorreguts simultanis: la primera, en direcció Barcelona, tot passant per Girona; la segona, en direcció a Lleida. La flama passarà per Barcelona els dies 21 i 22 d’abril, entrarà a València el 25, a Mallorca el 2 de maig i arribarà a l’Alguer el 5 de maig. A mesura que s’acostin les dates, cada poble on s’aturi la flama anunciarà els actes que s’hi faran. Serà el moment ideal en què gegants, cossiers, caparrots, dimonis, balladors sortiran al carrer a reivindicar festivament la llengua. A les grans ciutats s’esperen també grans actes que s’han d’anunciar. En parlam amb Pau Emili Muñoz, coordinador general del Correllengua Agermanat.

—Com va sorgir la idea del Correllengua Agermanat?
—El 1995 es va fer el primer Correllengua a Mallorca, inspirat en la flama olímpica i en la Korrika del País Basc. Es va continuar fent fins el 2013 i es va estendre al País Valencià i a Catalunya. A Mallorca hi va tornar el 2022, després de nou anys. Els Joves de Mallorca per la Llengua vàrem dir que no podíem estar deu anys sense Correllengua. Ens deien que estàvem sonats, que això ja no funciona, que la cultura associativa ja no és la mateixa… i no en vàrem fer cas, per sort, i va ser un èxit. Després, amb motiu dels trenta anys d’història dels Joves de Mallorca per la Llengua, volíem fer alguna cosa que no s’hagués fet mai i vàrem decidir fer el Correllengua Interilles. Com que vàrem veure que funcionava tan bé en llocs on no havia arribat mai, vàrem pensar que podria funcionar als altres llocs. Jo crec que és una bogeria d’idea, perquè és una cosa molt ambiciosa. Però quan vàrem veure que la majoria de gent s’hi afegia, vàrem veure que seria possible.

—Parlam d’un desafiament majúscul.
—Sí, jo crec que és la cosa més gran que hem fet de fa molts d’anys. És molta feina, hi ha molta gent implicada, que fa feina cada dia per a això, i tot és voluntari. Gent que es reuneix cada setmana som una seixantena o setantena de persones. Si comptes els qui organitzen el de cada municipi, tens molts milers de persones. Unes cinc mil persones fent feina amb una cosa en menys d’un any. Són setanta o vuitanta actes en un període de menys de tres setmanes. Jo crec que tendrà una participació multitudinària.

—Des de quan hi treballau?
—El primer whatsapp que es va enviar amb les paraules “he tengut una idea” va ser el 14 d’octubre de 2024. Ja fa bastant.

—Aquest envit pot canviar la història de les reivindicacions en català impulsades pels joves? A Mallorca s’ha fet durant molts d’anys, però englobar-ho a tots els Països Catalans…
—Les reivindicacions molt potents que s’han fet a favor de la llengua o la cultura sempre eren en punts descentralitzats. A Palma es feia una gran diada, la Via Catalana a Catalunya, una gran manifestació al País Valencià, però aquests darrers anys no s’havia fet una cosa tan gran de manera conjunta. És això que té d’especial aquest Correllengua.

—I que vol donar un cop damunt la taula en un context social i polític complicat com el que viu la llengua, no?
—Sí, en molts d’aquests territoris la llengua és atacada sistemàticament i crec que ara és el moment de fer una demostració de força. A Catalunya, per exemple, no hi ha un govern que ataqui sistemàticament la llengua, però la societat està molt desmoralitzada, potser, o desencantada. I el Correllengua és una injecció d’autoestima, bàsicament. I per això funciona. Crea molta xarxa entre pobles, entre organitzacions, entre persones. El Correllengua durarà desset dies, però l’estela que deixa és la d’un teixit associatiu molt més fort i molt més connectat.

“El Correllengua és una injecció d’autoestima”

—Sou joves tots els qui ho impulsau. Com ho explicau?
—És bastant remarcable que siguem joves i també és bastant remarcable que sigui una proposta que ve de Mallorca, perquè sempre pareix que aquestes grans propostes han de venir de Barcelona o de València. Això que diuen que és la generació més ben formada de la història també repercuteix en l’àmbit associatiu. La gràcia de ser una persona jove és que tens molta il·lusió, potser ets més caparrut en general. Moltes vegades et diuen: això no es pot fer, que és impossible; i tu dius: sí, s’ha de trobar la manera. Ara, aquest Correllengua és impulsat per gent jove, però volem que hi participi tothom. Si tu no pots córrer al mig de la carretera no passa res, però pots participar-hi quan la flama entra al poble, la duus pel teu carrer i la dónes al teu net. És un format fet perquè tothom hi pugui participar, independentment de l’edat.

—També és important que impliqui tots els Països Catalans.
—És un repte. Hi ha esforços en el terreny polític i social de no mantenir aquests territoris gaire junts. Per exemple, no fer un corredor mediterrani, que el tren del País Valencià no arribi fins a Elx… És el típic “divideix i venceràs”. És una estratègia que pensen que fins ara els ha funcionat, però jo crec que el Correllengua demostra que no, que tots parlam una mateixa llengua, parlam d’una mateixa cultura i som capaços de fer una sola activitat tots junts.

—Això s’ha de fer perquè l’estat de salut del català no és l’ideal. Com diríeu que es troba la llengua?
—En un món ideal no caldria fer Correllengües, no? Ni reivindicar una cosa tan senzilla com la llengua que xerres. Si vingués un alienígena i ho veiés, no s’ho creuria. Quan hi ha forces socials i polítiques que volen fer la llengua cada vegada més petita, nosaltres diem no. La llengua és una cosa de tothom, i per això feim una activitat per a demostrar que tothom pot participar-hi, independent de l’edat, d’on hagis nascut, de qui sigui ton pare i ta mare, del color la teva pell, del teu llinatge, de la teva religió… és igual. Volem que la gent se senti interpel·lada. És una demostració de força, que estimam la nostra llengua i la volem obrir a tothom.

“En un món ideal no caldria fer Correllengües ni reivindicar la llengua que xerres”

—Quins són els punts febles de la situació de la llengua?
—Jo crec que s’ha de trobar un equilibri. Obrir la llengua a tothom, tothom és benvingut, sempre. I atreure la gent des d’un punt de vista que sigui fàcil d’assumir i que entengui que nosaltres no volem reivindicar la llengua per cap motiu més que evitar la desaparició d’una cultura. El drama que es perdi una llengua no és que es perdi un mitjà de comunicació, el problema de perdre una llengua és que es perd tota la cultura i tota la intel·ligència col·lectiva que s’hi ha construït al voltant durant milers d’anys.

—Diríeu que es troba en perill?
—Sí. No és el pitjor moment de la història, perquè ara no et tanquen a la presó per xerrar-la, però l’ús social va disminuint per un motiu molt senzill: falten estímuls en català. Si vas al cinema i pots mirar un film en català; si vas a comprar i veus que les coses estan en català i vas pel carrer i veus català, doncs ho normalitzes. Però això no interessa. Interessa que aquests estímuls siguin en una altra llengua i, per tant, el català es torna invisible. Volem capgirar-ho: desinvisibilitzar-la, fer una cosa espectacular en l’àmbit mediàtic i tornar a l’èpica de fer una cosa molt gran i que es vegi que tot això s’ha pogut aconseguir amb el català.

—I quins punts forts en destacaríeu?
—Jo crec que el punt més fort que té és la capacitat d’integració. Tu vas pel carrer, a qualsevol lloc on es xerra català, i hi veus una persona que diu bon dia: aquesta persona és d’aquí. Tant és el color de la seva pell i on ha nascut. Si el teu element d’integració són els teus llinatges, llavors malament, perquè no els pots triar. Si el teu nivell d’integració és allà on has nascut, tampoc no ho tries, sempre seràs de fora. En canvi, en els territoris que es parla català, es té molt assumit que l’element màxim d’integració és la llengua.

—Hi ha un debat migratori molt potent. I sectors que volen posar damunt la taula que el problema que el català minvi és la immigració. Què els diríeu?
—Sembla que la immigració només és un problema quan té un color de pell diferent. Perquè d’immigració de la península n’hem tingut durant molts anys i hi ha gent que també a vegades no s’integra; o la immigració alemanya que no s’integra. Al meu poble hi ha gent del nord d’Europa que fa vint anys que hi viu i no xerra català. També diuen que no els podem absorbir… Absorbir, es pot absorbir qui vulguis, la cosa és que hi ha d’haver una inversió i ha d’interessar poder integrar tota aquesta gent. Si allò qui troba un immigrant és un sistema pensat perquè s’hi pugui adaptar, aprendre la llengua i formar part molt ràpidament de la societat on ha arribat, això és millor per a tothom. Però crec que el sistema és pensat per al contrari: que aquestes persones continuïn essent de fora.

—A cada territori és un pèl diferent. Sou de Mallorca, com veieu la situació política a les Illes?
—Fins ara el govern del PP havia vist que el model Bauzá, d’entrar i cremar-ho tot, no funcionava. Perquè després estan vuit anys sense governar. I fins ara juguen la doble moral de fer la vida impossible, però no ofegar del tot perquè la gent no es pugui queixar gaire. Jo crec que la deriva que agafa ara, però, va més cap al model Bauzá. Lleven les subvencions a Joves per la Llengua, a l’Obra Cultural Balear, destinen més milions a la segregació lingüística, que és una cosa que ningú no ha seguit… i jo crec que acabaran fent allò que realment volen, que és eliminar el català de la societat mallorquina. O bé ho intentaran. Per una altra banda, tenen una excusa molt bona, que és Vox. Poden dir que els pressionen moltíssim, però qui governa és el PP i poden triar fer-los cas o no. I, ara per ara, els en fan.

—Utilitzen el català com a moneda de canvi.
—Sí. Jo no sóc politòleg, però els anys més potents que ha tingut el PP van ser quan governava Cañellas. I no eren uns anys que el PP atacàs la llengua de manera sistemàtica. Fins i tot pareixia que ningú els trauria del govern. Per tant, no sé quin electorat volen acontentar. Expulsar set o vuit milions d’immigrants, intentar liquidar una llengua, no és realista.

—Un darrer missatge per a la gent que encara dubti si participarà o no en el Correllengua?
—És una manera molt divertida, molt fàcil, molt engrescadora de defensar la llengua. Perquè això sigui una activitat històrica i realment impressionant, s’hi necessita tothom.