entrevista Mariano Bergés

Dotze anys de presó. És la condemna imposada a la consellera Dolors Bassa. La sentència del judici contra el procés ha caigut com un gerro d’aigua freda al seu advocat, Mariano Bergés. Reconeix que no s’ho esperava i està indignat per l’escassa atenció que el tribunal ha dedicat a la prova i les tesis de la defensa, mentre que ha assumit els atestats de la Guàrdia Civil i les tesis de l’acusació.

Bergés rep VilaWeb al seu despatx de Barcelona. És, de moment, l’única entrevista que ha decidit de concedir després de la sentència. No és advocat mediàtic, prefereix la discreció. És un lletrat prudent en les opinions. A poc a poc, però, el malestar per una sentència tan brutal i injustificada fa aflorar-li la indignació continguda quan parla del tribunal.

Com vau encaixar la sentència?
—La vaig rebre malament, no esperàvem aquest resultat. Em va fer la impressió que tota la feina que havíem fet no s’havia vist reflectida a la sentència. Els companys tenen la mateixa impressió. A la sentència es dediquen molts esforços a justificar-se davant Europa dient que no hi ha vulneracions de drets fonamentals. No obstant això, quan arriba el gruix, què comporta la condemna, el raonament que es fa d’un delicte molt controvertit i amb pocs antecedents, la sedició, amb conceptes com la violència, que era una oportunitat per a aclarir en el cas del tribunal, hi dediquen només unes deu pàgines. I més quan proven d’imputar fets delictius a persones concretes, és decebedor. Acaben essent tres pàgines.

Vau poder visitar Dolors Bassa dilluns mateix? Com la vau veure?
—Sí, dilluns mateix. Estava abatuda i fotuda, l’havia afectada. Vam estar-hi unes hores i al final ens va demanar que la deixéssim sola. Vaig tornar a parlar amb ella fa un parell de dies, em consta que ha estat una setmana molt dura per a ella, emocionalment parlant. S’ha recompost una mica, però és que són dotze anys de presó.

És sorprenent que tingui la pena més alta després d’Oriol Junqueras, juntament amb Jordi Turull i Raül Romeva.
—No s’explica gaire. En dret penal hi ha un principi bàsic, la responsabilitat pel fet propi. El famós error d’adjudicar a Bassa funcions d’un altre departament [el d’Ensenyament] vol dir adjudicar-li més responsabilitats i conseqüències penals que no li pertoquen. Nosaltres vam defensar que la seva aportació no era tan important. Vam refutar que es posessin a disposició [per a l’1-O] centres cívics, que eren un zero i escaig per cent dels col·legis electorals. Vam presentar una prova anticipada perquè es confirmés quants centres de votació eren de titularitat del Departament de Treball segons el llistat dels Mossos. La resposta va ser cap ni un. En conseqüència, la responsabilitat de Dolors Bassa no pot ser la mateixa.

Sou molt prudent expressant-vos, però us veig indignat.
—Intento donar raons jurídiques. La meva manera d’expressa la indignació és a través d’una argumentació jurídica, perquè sóc advocat. Trobo molts arguments per a rebatre la sentència. És més, la sensació que tinc és que no s’ha valorat la prova proposada per les defenses. En això coincidim moltes defenses. No s’ha fet una valoració de la prova de descàrrec que vam aportar. Sembla que es remeti als atestats, com si tornéssim a la instrucció. Coses que clarament van ser rebatudes durant el judici, era indubtable que havien de formar convicció.

Podeu posar un exemple?
—La lectura que es fa d’un correu electrònic, dient que Bassa va donar instruccions a CCOO. A més, tampoc saben distingir que no tenia res a veure la vaga general amb l’aturada de país, això ho van dir tots els testimonis. La sentència ho torna a confondre, com ho feia l’atestat. Quan es diu a la sentència, perquè així es deia als atestats, que Bassa havia donat instruccions a CCOO… Això va ser la interpretació interessada que va fer un guàrdia civil d’un correu electrònic que és a les actuacions i només cal llegir el text literalment. No es pot deduir de cap manera que Bassa donés instruccions a CCOO. El destinatari d’aquell correu va declarar que no havia rebut cap instrucció. Quan resulta que prima una interpretació feta per un agent de la Guàrdia Civil per sobre d’un text que el tribunal podia llegir i la declaració del testimoni, quan tot això s’esfuma i no serveix per a res i es torna al mateix error, a la interpretació del guàrdia civil a l’atestat…

És un error o hi ha una voluntat de càstig i ja hi havia la voluntat preconcebuda de condemnar?
—Això no ho sé, forma part del món intern del tribunal. L’única cosa que sé és que hi havia molts elements per a arribar a altres conclusions, i que una conclusió lògica portava necessàriament a una altra conclusió.

Ara presentareu un incident de nul·litat perquè anul·lin la sentència. Teniu cap esperança que tiri endavant?
—Després de no esperar una sentència així, és difícil de respondre, però l’hauria de remoure. Hauria de traduir-se d’alguna manera pel que fa a la responsabilitat i la pena. No seria una resposta justa que el tribunal digués que és un simple error material intranscendent. Vam provar que s’havien donat instruccions perquè es complissin les actuacions judicials i policials. Vam aportar proves amb pericials d’autenticitat. I als centres cívics i als casals que havien demanat permís per a activitats lúdiques, cosa que és habitual cada cap de setmana. Es van concedir les autoritzacions amb els procediments habituals, perquè no hi havia motius per a denegar-les. I es va posar explícitament als correus electrònics d’autorització que hi havia un límit horari, les sis del matí. Això significa que si Dolors Bassa va assumir cap responsabilitat, no va ser per a facilitar el referèndum, tal com deien les acusacions, sinó per a fer complir les ordres policials i judicials. I això està documentat a la causa. El pèrit informàtic va declarar al plenari dient que eren autèntics. I la persona que havia escrit els correus va declarar com a testimoni i ho va confirmar.

També la condemnen per haver animat la gent a votar.
—Sí, és que sembla una broma.

Sorprèn també que li atribueixin la impressió de butlletes i el cost de les comunicacions d’Unipost, però que la sentència no doni cap xifra ni es faci referència a cap factura.
—Sí, la veritat és que és sorprenent la manera com teixeixen la malversació. El servei no es va prestar de cap manera, ho ha dit Unipost. El Departament de Treball va refusar les factures expressament. Això ho diu la Guàrdia Civil mateix, la persona que va refusar la factura, Unipost va reconèixer errors de facturació… Hi havia molts motius per a dubtar de la malversació. Cal tenir en compte que per donar un fet per provat i condemnar algú no pot haver-hi dubtes, s’ha d’anar més enllà de qualsevol dubte raonable.

Ha estat un judici just?
—[S’ho pensa] Per parlar d’un judici just, cal que es respectin tots els drets i garanties. I a mi em sembla que no s’ha fet.

Vist amb perspectiva, s’hauria d’haver fet una defensa més política que tècnica, que qüestionés el tribunal?
—A misses dites, és molt fàcil opinar. Des de la barrera, també. Crec que vam fer el millor judici que podíem fer i tots els advocats n’estem satisfets. Es van explotar diferents formes de defensa i es va fer una bona feina.

Va haver-hi prou coordinació entre les defenses?
—La que calia. Quan parlem de coordinació, vol dir que quan els fets o els arguments d’un advocat poden afectar la defensa d’una altra part, és lògic parlar-ne. I així és com vam treballar.

El pròxim pas serà el recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol. Què al·legareu? Es pot demanar la llibertat mentre es resol el cas?
—Al·legarem vulneracions de drets fonamentals. Pel que fa a la llibertat, és una sentència ferma i en aquest moment procedeix la fase executiva. Presentarem el recurs quan el Suprem hagi resolt l’incident de nul·litat. És difícil fer pronòstics, i més en aquesta causa. Quan vam demanar la llibertat provisional de Bassa al TC, el van admetre a tràmit. Pocs advocats a Espanya poden dir això, i ho dic amb ironia. A tots els advocats del procés ens han admès a tràmit els recursos d’empara, que tenen un percentatge d’admissió del 0,2%, més o menys. Van retenir la resolució un any, coincidint amb les vagues de fam. Però no van resoldre sobre el fons, només ho van inadmetre, i això ja ho podien haver fet al principi.

Veieu una voluntat de dilació en el TC?
—No ho sé. La voluntat dels altres no la conec i no m’agrada fer pronòstics.

Si més no, acceptareu que és molt estrany el comportament del TC.
—No és habitual. La conclusió ja depèn de cadascú.

Després del TC vindrà la demanda al Tribunal d’Estrasburg.
—Sí, però hem de fer moltes coses abans. L’incident de nul·litat al Suprem, el recurs d’empara al TC… En funció de la manera com es resolgui, veurem com preparem la demanda. Hem d’anar pas a pas, en funció dels resultats.

Continuarà la coordinació amb les altres defenses?
—Les vulneracions de drets fonamentals coincidents amb les altres defenses, sí. No hi ha hagut cap descoordinació, això no vol dir que hàgim anat de la mà absolutament. Ara, que anéssim tots alineats… Ja vau veure que cadascú mantenia el seu estil i és veritat que era difícil contradir-se.

Creieu que guanyareu al Tribunal d’Estrasburg?
—No m’agrada fer pronòstics.

Les defenses vau qüestionar molt el dret de tenir un jutge natural. S’hauria d’haver anat més a fons en el qüestionament permanent del tribunal durant el judici?
—Si algú pensa que vam recusar poc, coneix poc els procediments. Es va fer sempre amb arguments, des de la competència del tribunal fins a les recusacions.

La sensació que queda és que el tribunal ja havia decidit que eren culpables i que només han cercat com encaixar-ho al codi penal per empresonar-los. També van descartar molts testimonis i proves del judici.
—Això xoca. D’aquí a dir que ja estava tot prejutjat… No em toca a mi dir-ho ni m’agrada dir-ho. Vull creure que no és així. Sí que puc dir que, des de la meva perspectiva, imposar un ritme tan frenètic durant tant temps en una prova que no ha servit i que s’ha despatxat d’una manera tan senzilla no és normal. Les defenses vam aportar moltes proves i trobo molt a faltar la valoració de les proves de les defenses. Em sorprèn que s’hagi recorregut a textos dels atestats. Em sorprèn molt.

Perquè el tribunal ha assumit les tesis de l’acusació.
—Sí. Te’n vas amb la sensació que la feina que hem fet amb el judici no s’ha tingut gaire en consideració.

Va ser un gran teatre.
—No ho sé [riu]. Però el cas és que no hi ha una valoració de la prova de la defensa. Sortia moltes vegades amb la impressió que s’havia demostrat que allò que deien no era així, que les conclusions de la Guàrdia Civil eren precipitades. El fet que dels milers de correus electrònics fossin rellevants una dotzena, i que d’aquests Bassa només n’enviés quatre, perquè dels rebuts no te’n poden fer responsable… És com quan Marchena va refusar la seva recusació perquè apareixia al WhatsApp de Cosidó. La cosa rellevant a efectes penals és què has fet tu. I d’aquests quatre correus, la interpretació és literal però no te’ls deixen llegir, sinó que ve un guàrdia civil a explicar-te la seva interpretació del text que en realitat no requereix cap interpretació… [Fa una pausa] Aquestes són les meves queixes. No em fico si hi havia una voluntat de càstig, intento no sortir del marc jurídic i de la probàtica, que és amb què treballo i sobre l’única cosa que crec que puc opinar.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb