salut mental embaras

Els problemes de salut mental durant l’embaràs i el postpart són més comuns que no ens pensem. Tot i això, continuen força invisibilitzats, i parlar de depressió o ansietat en una etapa tan associada socialment a la felicitat és encara un tabú. Segons que explica la psicòloga clínica Maria Emília Dip, membre de l’equip de Salut Mental Perinatal de l’Hospital Vall d’Hebron, tota la societat encara ha de fer molta feina per millorar la prevenció i la detecció d’aquests trastorns, i especialment per aconseguir que les dones que en tenen demanin ajuda professional, perquè moltes tenen sentiments de culpabilitat i por de ser titllades de males mares si expressen què els passa. Precisament per combatre aquest estigma i conscienciar i encoratjar les dones, entre més raons, avui se celebra el Dia Mundial de la Salut Materna. Parlem de tot plegat amb Maria Emília Dip, que també assegura que aquests trastorns han augmentat a causa de la pandèmia.

Quins trastorns de salut mental són més freqüents durant l’embaràs i el postpart?
—Tant l’embaràs com el postpart són moments de màxima vulnerabilitat emocional, i això pot fer que les dones siguin més susceptibles de tenir alguna psicopatologia. Trobem sobretot trastorns d’ansietat o de personalitat, trastorns de depressió postpart, trastorns bipolars, trastorn obsessiu compulsiu (TOC)… Algunes dones ja tenen la psicopatologia de base, com passa generalment en el cas del trastorn bipolar, però molts altres trastorns debuten en aquest moment de vulnerabilitat. El TOC, per exemple, es pot desencadenar durant l’embaràs o el postpart. Un altre que veiem molt i que generalment ja porten les dones d’abans és el trastorn per ús de substàncies, que també atenem.

Què els causa, aquests trastorns?
—Primer de tot hi ha una base hormonal que predisposa. Durant l’embaràs i el postpart, les dones d’alguna manera modifiquem el nostre cervell amb les neurohormones, que s’expressen de manera diferent. Aquesta predisposició hormonal fa que siguem més susceptibles i vulnerables, però això és només la part física. Després hi ha més circumstàncies: els antecedents psiquiàtrics, l’entorn familiar, el suport de la parella… La manca de suport social i la soledat són factors de risc molt importants per a una mare.

“La manca de suport social i la soledat són factors de risc molt importants per a una mare”

Alguns dels trastorns que heu esmentat tenen símptomes més coneguts que uns altres. La depressió postpart, per exemple, com es manifesta concretament?
—Té les característiques d’una depressió, però la gran dificultat que tenim és que totes aquestes patologies tenen el plus que la dona tindrà o té un nadó. Pots tenir l’estat d’ànim baix, canvis d’humor, plor excessiu, dificultats per a relacionar-te amb el nadó… Els nadons que acaben de néixer necessiten molt la figura materna i una dona que té un estat d’ànim deprimit té més dificultats per a relacionar-s’hi i tenir-ne cura. Un altre dels símptomes que apareixen, molt important, és la incapacitat per a dormir o per a descansar bé, amb fatiga i pèrdua d’energia.

Moltes mares experimenten sensacions de despreniment o distanciament amb el nadó, que les poden fer sentir culpables. 
—Sí, forma part d’aquestes dificultats per a relacionar-se amb el nadó, que poden generar culpa i malestar pel fet de no sentir-te bona mare, pel fet de sentir que no estàs a l’altura o pel fet de necessitar ajuda en tasques que se suposa que has de fer tu, que tenen a veure amb la cura del nadó. En aquestes psicopatologies trobem una ambivalència afectiva, tant d’aproximació com de llunyania respecte del nadó, que també origina molt malestar psicològic i sentiments contradictoris. És més comú que no pensem.

Fins a quin punt?
—Dues dones de cada deu tenen algun problema de salut mental durant l’embaràs i el primer any de vida del nadó. Això no sols origina patiment a les dones, també dificultarà el vincle amb els nadons. La salut mental materna és la base d’una societat. Crien el futur, els nens que seran adults… Si tenim cura del principi de la vida fem una prevenció significativa. Hem d’ajudar les dones a tenir una maternitat saludable, donant-los el suport necessari, tant si hi ha psicopatologies prèvies com si no. Però més de la meitat de les dones no reben l’atenció adequada en la salut mental perinatal perquè hi ha pocs recursos destinats a la prevenció, detecció i tractament. Tot just ara comencem a fer un abordatge més de diagnòstic.

“Més de la meitat de les dones no reben l'atenció adequada en la salut mental perinatal”

Com es poden prevenir aquests trastorns?
—Les dones ara estem en un moment de molta exigència. Generalment, quan una dona decideix ser mare té una feina i hi ha factors d’estrès que no ajuden que la maternitat es faci en un lloc més saludable. Té a veure moltes vegades amb aquest grau d’exigència. També hi influeix el suport social i la soledat, tot i que una dona pot estar acompanyada, però pot tenir un alt grau d’exigència laboral que no hi ajuda. Però necessitem molt de suport en el postpart i si tenim poca xarxa social és més difícil. No tenim tribu.

Va més enllà de la parella, en cas que n’hi hagi.
—L’entorn social i laboral és important. Les baixes laborals també hi tenen un impacte, en tot això. A vegades les dones no consulten els símptomes quan comencen a sentir aquest malestar pels prejudicis socials o culturals que hi ha sobre la salut mental o per la por de ser titllades de males mares. És una cadena en què la dona es queda encara més sola, perquè no pot expressar què li passa. No som conscients de la importància que té la maternitat i de les adversitats emocionals que implica.

Assistir a grups de suport a la maternitat pot anar bé?
—Els grups d’autoajuda i de suport entre mares són molt importants quan no hi ha una psicopatologia greu de base, tant en la gestació com en el postpart. Generen entorns saludables perquè el buit social, aquesta manca de tribu, es cobreix per aquests grups de dones que són en el mateix moment de la vida. Amb la covid tot això s’ha restringit molt, cosa que ha dut justament un increment d’aquesta sensació de soledat. Som en un moment en què justament aquest factor, el social, es troba molt més afectat.

Com ha repercutit la pandèmia en aquests trastorns?
—En ple postpart, que una dona no pugui veure els seus pares i la família més acostada l’afecta, i la possibilitat del contagi encara causa més malestar. Hi ha nadons nascuts en plena pandèmia a qui els seus avis no han pogut veure fins al cap d’un mes… Hem vist més trastorns ansiosos i més depressions.

“Hem vist més trastorns ansiosos i més depressions durant l'embaràs i el postpart arran de la pandèmia”

Com es pot distingir una possible depressió postpart del simple malestar que pot ser normal tenir després de parir?
—Les dones, quan acabem de parir, passem una primera etapa, anomenada maternity blues, en què podem ser més sensibles i tenir un plor més fàcil, cansament, insomni, pèrdua de gana, malestar general, tristesa, desbordament… Però si això dura més de dues setmanes, s’ha de consultar un expert. No hem de menysprear els nostres sentiments. Si les dones senten malestar emocional han de buscar ajuda psicològica. A Catalunya tenim les llevadores, molt sensibilitzades, que poden saber si una mare presenta símptomes. Hem d’intentar que les dones puguin expressar-se i demanar ajuda.

Es tracta de trencar el tabú, en part, deixar enrere la idea que després de parir la cosa normal és ser molt feliç?
—Exactament, pots parir i no estar tan bé com tothom creu. Al principi les dones hi posem molt el cos. Donem el pit, per exemple. És meravellós, però moltes vegades això causa dificultats i incomoditats físiques. Hi ha moltes coses que no ajuden que el nostre estat d’ànim sigui tan feliç com s’espera socialment. Tenim a favor que durant la gestació es generen unes modificacions importants en l’estructura cerebral per facilitar que la dona transiti per totes aquestes dificultats amb èxit. Però moltes vegades pot ser que això no passi, i és important que hi hagi recursos i professionals que facin un bon diagnòstic i un bon tractament. Hem de tenir cura de les mares i el període de l’embaràs i el postpart. També hi afegiria el part, que és un moment molt important. Si posem atenció en aquests moments, ens estalviem feina i recursos més endavant.

“Pots parir i no estar tan bé com tothom creu. Hi ha moltes coses que no ajuden a fer que el nostre estat d'ànim sigui de tanta felicitat com s'espera socialment”

Per acabar, quin és el tractament adequat per aquests trastorns?
—El tractament ha de ser psicofarmacològic o psicològic, o tots dos. Moltes d’aquestes dones necessiten un tractament amb psicofàrmacs. Hi ha molts fàrmacs que són compatibles amb la gestació i el postpart, segurs per al nadó i la dona. L’acompanyament és molt important perquè torna a aparèixer l’estigma o la por d’estar medicada durant l’embaràs. A l’equip de salut mental perinatal tenim psiquiatres i psicòlegs que presten atenció especialitzada, tant individual com grupal. En les dones que han desenvolupat algun trastorn del vincle amb el nadó, el treball grupal és molt ric i ajuda molt.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.