13.08.2025 - 21:40
Fa un mes i escaig que el Parlament de les Illes va aprovar la llei d’actuacions urgents destinades a l’obtenció del sòl. Una norma impulsada pel PP i Vox que preveu requalificar sòl rústic com a sòl urbanitzable, tot i que no s’hagi exhaurit tot el terreny urbà. El govern i l’extrema dreta van anunciar la norma com a una oportunitat per a oferir “habitatge assequible”, però veïns i una cinquantena d’entitats ja s’han ajuntat per denunciar que darrere s’hi amaga una “bomba urbanística”. De fet, es preveuen pisos un 30% més cars que els que s’hi haurien de construir. És per això que s’ha constituït la plataforma Mallorca per Viure, No per Especular, que pretén frenar una llei que també podria representar un augment demogràfic sense precedents a les ciutats i grans pobles de l’arxipèlag. Ara com ara continuen aconseguint adhesions i s’obren a totes les Illes per fer front comú i protestar contra una norma que, segons que denuncien, ataca el territori, els recursos naturals i, en definitiva, els residents. En parlam amb Joan Casanovas, portaveu de la plataforma.
—Amb què ens trobam amb aquesta llei? Hi ha qui la titlla de “bomba urbanística”.
—És veritat que macrourbanització, bomba urbanística, martingala… són paraules que a vegades poden semblar exagerades. Però consideram que la llei no es queda gens curta per a qualificar-la així. D’una manera molt matussera, perquè és que no es pot dir d’una altra manera, i amb l’excusa de l’emergència d’habitatge, decreta una barra lliure per a l’urbanisme, inicialment a Palma, i que llavors ho escampen a la resta de territori, especialment en rústic. Llavors, què ens trobem? Que les úniques mesures que se’ls acudeix als nostres governants per lluitar contra l’emergència d’habitatge és permetre construir més en els solars on ja es pot construir, fer que els habitatges més assequibles siguin més cars i reduir els espais que haurien de ser per a fer places o equipaments, per a vials o per a donar amplitud a la ciutat i esponjar-la.
—Una política clara de liberalització del sòl.
—Salvatge.
—Qui són els grans beneficiaris de la norma?
—Ens diuen que aquesta llei és dictada des d’associacions de promotors o des de promotors concrets o associacions de constructors o constructors concrets. A qui beneficia que es pugui construir un 50% més en un solar determinat per a fer blocs de pisos? A qui beneficia que en lloc de quatre pisos en puguis fer sis, de cop i volta? A qui beneficia que en lloc del 50% dels pisos els puguis vendre, o els hagis de vendre en preu de protecció oficial, ho puguis fer a preu limitat, és a dir, un 30% més car, de cop i volta? A qui beneficia que en lloc de deixar un 15% o un 20% de la superfície del teu solar per fer equipaments lliures, espais lliures, els puguis construir? Doncs als qui tenen aquests solars i als qui hi construiran. A qui beneficia que si un tècnic no té temps per a informar un projecte, automàticament assoleixi uns drets urbanístics? Doncs a qui presenta aquest projecte. Aquesta llei assegura que els preus seran més barats? En absolut. I la resposta em sembla que la tenim tots claríssima. El problema no és de manca d’habitatge, el problema és que els mallorquins no podem pagar els pisos als preus com estan ara.
—Hi ha veus crítiques que diuen que la llei servirà perquè el centre de Palma continuï dins la dinàmica de tenir habitatge per a gent rica, sobretot estrangers, i que la població s’anirà traslladant en aquestes noves àrees.
—En l’àmbit de la plataforma no ho hem reflexionat, però tens tota la raó. Hi ha veus que xerren d’aquesta gentrificació de Palma. I que es vol anar exportant. Aquesta llei podria habilitar perfectament nuclis com Son Sardina, que són nuclis històrics de cases baixetes –o com el Secar de la Real, Establiments, S’Hostalot, Son Ferriol o Sant Jordi–, amb blocs de quatre o cinc pisos i encerclar aquests nuclis històrics que s’han mantingut en alçades més o menys controlades, perquè vinguin a viure els treballadors dels serveis, de l’hostaleria, etc. I, mentrestant, per a fer aquests pisos, si és que s’acaben fent, els operaris vindran de fora també. I ja sabem el resultat d’aquestes accions o d’aquestes polítiques. A Eivissa ho pateixen molt greument amb la gent que va a fer temporada, que s’han de muntar campaments perquè no es poden pagar ja no un pis, sinó una habitació o un balcó. Doncs això és el que ens espera amb aquesta llei, si no som capaços d’evitar-la.
—És la trampa discursiva de l’habitatge assequible, però que pot fer més gran l’emergència.
—El preu per metre quadrat a les Illes és de 3.700 euros. Per fer els números fàcils: un pis de 100 metres quadrats, 377.000 euros. Més les despeses d’hipoteca, etc. Qui pot comprar un pis de 377.000 euros ara? No serem els treballadors mallorquins. Per tant, quan siguin fets, qui els comprarà si no els compren els mallorquins? Els compraran estrangers, que ho faran servir per a convidar-hi amics, o els compraran fons d’inversió per a fer lloguers que no seran per la gent d’aquí. Llavors haurem destruït el territori, haurem creat molts més pisos, haurem creat moltes més necessitats sense cap mena de planificació de com enfocar-les, però els pisos s’hauran venut, i no a mallorquins.
—…
—És una martingala urbanística amb tots els ets i uts. Hem fet uns números fàcils: el pla general preveu que un desenvolupament urbanístic tengui un benefici del 18%, tot i que la llei diu que ha de ser d’un 15%. Si el preu mitjà a les Illes és de 377.000 euros i li treus el 20%, és el cost màxim que costarà el pis. Si a aquest cost li davalles el que promotor variarà, perquè podrà construir un 45% més; si li poses el benefici que en lloc de protecció oficial, el podrà vendre de preu limitat; si li poses el benefici que, en lloc de dotar un 15% d’espais lliures, n’haurà de dotar només un 5%, i si, a més a més, li davallen l’impost de construccions a la meitat, resulta que en lloc del 18%, treu un benefici del 71%. És una diferència del 50%, multiplicat per 60.000 habitatges i pel preu d’un pis, són 12.000 milions d’euros. Les Illes tenen un pressupost de 7.000… és que és una martingala bestial.
—I de quant de territori parlam?
—El que hem pogut estudiar amb les eines que tenim, sobretot, és Palma. Dins Ciutat, hi ha dos milions de metres quadrats en urbà i urbanitzable. Això són 200 hectàrees. Amb la densitat que permet aquesta llei, podrien ser uns 20.000 habitatges. En les àrees de transició en rústic de Palma, que afecten sobretot aquests nuclis històrics de la corona de Palma, són unes 400 hectàrees, amb uns 60.000 habitatges. Parlam d’un augment de població potencial de 200.000 o 300.000 habitants. Això és el que ha crescut Mallorca en els últims vint anys, que és una bestiesa. Veim els efectes cada dia, en les carreteres, en les escoles, en els centres de salut, en els centres per a gent gran… els veim contínuament a tot arreu, a les platges, als supermercats. I el que planifiquen és això, és crear habitatge per a 200.000 o 300.000 persones més. Aquests números els hauria de donar l’administració, però ens responen que els tècnics encara s’ho estudien. Com fan lleis? Fan lleis sense estudiar res. Si s’ho haguessin estudiat jo crec que no s’haurien atrevit a aprovar-ho, perquè és que és tan bèstia que sembla mentida que ho hagin pogut posar negre sobre blanc.
—També advertiu de la manca de recursos hídrics, a causa d’aquests augments desmesurats.
—Aquesta llei no contempla per res això. Com ens abastarem? Com depurarem les aigües? Com les tornarem al medi? Com viurem? No es pot fer urbanisme sense planificar, sense preveure, sense tenir una idea. L’única idea és que hem de créixer econòmicament. I quan a les Illes Balears la majoria del PIB ve del turisme, l’única manera que tenen de créixer és amb més turisme. Diuen: més habitatge és més turisme. No serà aquesta la idea final? No sabem quina és la idea final, però sí que deim que, tal com està plantejada avui, no soluciona la crisi d’habitatge. Que hi és, i que és molt real, que ens la començam a trobar i que molt probablement la solució és molt difícil. Però aquesta llei destrossa el territori, no soluciona la crisi d’habitatge i portarà més problemes.
—De fet, la norma permet de construir en rústic fins i tot sense haver esgotat el sòl urbanitzable disponible. Què implica, això?
—Les àrees de transició són una figura necessària en un planejament urbanístic. Precisament es defineixen com a aquelles zones que, quan s’hagi ocupat tot el terreny urbà i urbanitzable, seran la pròxima zona on hauria de créixer una ciutat o un poble. Té sentit que sigui així i la filosofia d’aquestes àrees és, precisament, evitar especulació en terrenys que avui són rústics i que l’endemà de signar una llei passen a ser urbanitzables i el valor es multiplica per molt. El que no té sentit és que hi hagi barra lliure en rústic, perquè si no els senyors d’aquests solars, on voldran construir? Doncs en aquests solars. Tenen una plusvàlua bestial. Els constructors ens diuen que el 25% del preu d’un habitatge correspon a la part proporcional del sòl, doncs imagina’t, no? Que d’un dia per l’altre tinguis un terreny rústic que no val gaire, perquè no s’hi pot fer res, i de cop puguis treure’n un rendiment econòmic molt bèstia. No té cap mena de sentit. Després veiem als diaris la picabaralla entre el PP i Vox dient que es construirà a les àrees de transició quan s’hagi esgotat la resta. Per això no calia fer cap llei que derogués de facto tota la legislació i reglamentació urbanística. Què ens volen fer entendre, ens volen enredar? Això és un despotisme il·lustrat en tota regla, no? És una mena de dictadura.
—Parlau de destrucció del territori.
—Totes les àrees de transició són aquelles zones aferrades a les zones urbanes, però encara són rústiques. Per exemple, es multiplica per tres la població actual de Son Sardina. Però passa igual a Sa Garriga i a Establiments, i passa el mateix a Son Espanyol. I després això et fa pensar una altra cosa. Quan hi ha temes de territori i temes urbanístics, a Palma, els primers que aixequem el dit qui som? Moltes vegades som aquests petits nuclis on hi ha certa consciència del territori que ens envolta. I dius, ostres, no serà que ens volen eliminar? Perquè realment és el que farien. Si un nucli de població de 3.000 persones, en poc temps ets capaç de passar-lo a 12.000, que evidentment seran nouvinguts perquè no seran els nostres fills ni els nostres néts els qui compraran aquests pisos, ens anul·les. Hi ha una transformació tan bèstia, necessàriament, que la teva identitat com a poble i la teva organització social queden totalment anorreades.
—També hi ha el problema d’equipaments i serveis públics.
—Sí. De fet, considerem que ja tenim dèficits d’equipaments públics. A Palma i al seu voltant hauríem d’abaixar ràtios de Centres d’Atenció Primària per tenir millor assistència sanitària, d’escoles, d’espais verds, de llocs per trobar-nos les persones… Segurament forma part d’una discussió més general i més filosòfica, però el capitalisme i l’individualisme fa que jo vagi pel meu caminet i la resta no m’importa. Moltes vegades hi ha gent que et diu: “Per què? Sigues feliç, home, no et preocupis tant per les coses.” Bé, si la felicitat és la del 1984 de George Orwell o la de tants altres que ens han fet veure coses molt abans que passessin, doncs sí, podríem ser feliços d’aquesta manera. Però quan tu t’estimes la terra, t’estimes la teva gent i penses que la nostra societat hauria de ser la que defensi els interessos de les persones, doncs ens hem de moure perquè, si no, no ens els defensaran.
—Una de les qüestions més criticades és com s’ha fet la llei, sense cap mena de participació. Hi ha hagut algun acostament amb cap govern?
—No. És la història de la relació de les entitats i de les associacions, en definitiva, de la gent amb els nostres administradors. Quan estan a l’oposició ens fan moltes promeses, quan estan al govern fan exactament el contrari. Al final, això afecta de manera molt important Palma per les dimensions de superfície i pel govern que tenim. També podria afectar molt Manacor, podria afectar molt Inca, però aquests equips de govern ja han dit que no s’adheririen a la possibilitat de construir en rústic, en les àrees de transició. Hi ha un any per fer-ho i en un any poden passar moltes coses, però segurament els equips de govern no giraran com un mitjó.
—Encara que hi hagi un any per a adherir-s’hi… ningú no diu que quan canviï el govern municipal i si hi ha les mateixes majories al parlament, no hi pugui haver una modificació.
—Si són capaços de fer una llei que rebenta tota la resta, per què no són capaços d’aquí a un any de dir que no ho prorroguen un any més? Per això et dic que tenim inseguretat jurídica. A vegades és un terme que als poderosos els agrada molt, que és per assegurar-se els seus beneficis. En el nostre cas tenim una inseguretat jurídica que ens fa sentir molt desvalguts i molt amenaçats.
—Quina Mallorca pot quedar si això no va enrere?
—[S’ho rumia. Em mira als ulls. Fa un silenci que ho explica tot.]
—…
—No ho sé. Estam focalitzats que aquesta llei no s’aprovi. Mallorca és una terra rica, és una terra dinàmica, és una terra bonica, és una terra estimada, desitjada, cobejada, però, ara com ara, no és una terra protegida. Els nostres governants no la protegeixen. I aquesta gallina dels ous d’or acabarà fent un pet. El Col·legi Oficial d’Arquitectes deia que el turisme no ve aquí perquè els hotels siguin més bonics, o tinguin més luxe, o tinguin més estrelles. El turisme ve aquí pel territori, ve aquí per les platges, per les aigües, per les muntanyes, pels camins, per les valls, pels torrents. I és molt perillós tenir una economia tan basada en el turisme, perquè quan els operadors facin així o quan nosaltres mateixos ja hàgim degradat tant el territori que aquesta vàlua estigui devaluada, valgui la redundància, ens quedarem amb els hotels, ens quedarem amb el ciment i no tindrem ni territori ni turisme. Per tant, l’única cosa que des de la plataforma veiem és que hem d’aconseguir aturar això ara en aquesta batalla, però la guerra continuarà i serà llarga i dura.
