Jesús Rodríguez: “No donaré la meva adreça al jutge perquè acabi en mans de Vox”

  • Entrevista al periodista de la Directa, que s'ha exiliat a Suïssa arran de la investigació per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic

VilaWeb
Oriol Bäbler
12.04.2024 - 21:40
Actualització: 13.04.2024 - 03:43

El periodista de la Directa Jesús Rodríguez és un dels nous exiliats a Suïssa arran de la causa judicial per terrorisme contra el Tsunami Democràtic. La instrucció esbiaixada del jutge Manuel García-Castellón l’ha empès a cercar refugi a Ginebra, on ha rebut el suport de més represaliats i ha tingut contactes amb relators de l’ONU. “Això és una causa general política i no té sentit intentar de defensar-nos en seu judicial”, explica a VilaWeb.

Rodríguez no avança què farà la seva defensa, però recorda que l’abril de l’any passat el jutge li va assegurar que no l’investigava pas, després de la publicació d’un article al diari El Mundo. A més, denuncia el joc que fan el PP, Vox i la cúpula judicial espanyola per fer avançar la causa sense cap mena d’escrúpol, una estratègia que defineix com “la plantilla basca”.

Així mateix, lamenta que s’hagi normalitzat l’espionatge i la intercepció de comunicacions privades per a perseguir periodistes, polítics i activistes. “En un d’aquests missatges [de WhatsApp], curiosament, hi apareix la paraula ‘Puigdemont’, i serveix per a imputar-me i alhora serveix per a assenyalar Carles Puigdemont com a membre de Tsunami”, afegeix.

Fa quatre mesos que sou a l’exili. Com us va?
—Em va bé. He tingut la sort que he arribat a un país i a una ciutat on hi ha més persones exiliades de fa temps. He tingut la solidaritat de l’Anna Gabriel i de la Marta Rovira i la companyia d’en Ruben Wagensberg i de l’Oleguer Serra. Ha estat una arribada en companyia, i això ens ha ajudat molt a establir-nos vitalment, trobar habitatge i fer totes les gestions administratives i burocràtiques, que no han estat fàcils. Han estat setmanes de feina, però ho hem fet col·lectivament i ens hem ajudat. Això ha estat important. També hem trobat molta solidaritat de la gent compromesa que viu a Suïssa, de moviments, organitzacions i espais que ens han donat suport. I cal destacar-ho perquè a Catalunya això és molt desconegut.

Com us ha condicionat personalment i professionalment?
—Els primers mesos la situació ha estat una mica d’expectativa, de veure com evolucionava la causa judicial i si el jutge s’atrevia a fer el pas de citar-nos a declarar a Madrid o no. Aquesta incertesa s’ha perllongat del novembre fins ara, però sí que vam decidir de sortir del país per començar a preparar el terreny en cas que s’hagués de consolidar la nostra situació. Això ens ha permès d’estabilitzar-nos abans no arribi la citació. La setmana passada vam rebre una comunicació prèvia, és a dir, la sol·licitud de localització: donar una adreça, que entenc que el jutge ho fa amb tota la intencionalitat de saber on som físicament. Aquesta ordre anava dirigida a nosaltres i a la Guàrdia Civil. Aquesta és la gota que ha fet vessar el vas, i hem decidit de fer públic el nostre exili i de refermar-lo com una decisió definitiva fins que no hi hagi un desenllaç segur amb la llei d’amnistia.

Per què vau decidir d’anar-vos-en per Cap d’Any?
—Era just després de l’escrit al Tribunal Suprem, l’exposició raonada que va enviar el jutge García-Castellón [que ha fet que el tribunal es quedi la investigació de Puigdemont i Wagensberg]. Quan ho va fer, donava indicis clars que tenia la voluntat de continuar la causa més enllà que es tramités la llei d’amnistia i que la llei fos aprovada al congrés. A més, hem vist que a mesura que se’n modificava i pactava la redacció, ell adaptava de manera quirúrgica el contingut de les seves resolucions per aconseguir que la causa del Tsunami no quedés coberta per l’amnistia. Amb tota aquesta estratègia, acompanyada per Vox al tribunal i el PP al senat, veiem clar que es tracta d’una causa general política i que no té sentit intentar de defensar-nos en seu judicial.

I per què Suïssa?
—Ginebra és seu de múltiples organitzacions de drets humans, però també de la defensa de la llibertat d’expressió i del periodisme. A més, és important l’històric de Suïssa amb relació a la causa catalana. L’Oficina Federal de Justícia s’ha posicionat unes quantes vegades sobre els fets de Catalunya. L’any 2018 i el 2019 hi va haver les primeres comissions rogatòries i, més recentment, n’hi ha hagut dues més en relació amb la Marta Rovira i en Ruben Wagensberg. I, per tant, tot aquest històric d’una lectura de causa general política, per part de les autoritats suïsses, és un element que també em porta a prendre aquesta decisió.

Quines accions heu fet de l’exili estant?
—No podré entrar en detalls perquè són uns primers contactes, però et puc confirmar que ja ens hem posat en contacte amb relators de les Nacions Unides, tant de l’àmbit d’un ús abusiu de l’aplicació de la legislació antiterrorista com del dret de la informació i de la llibertat d’expressió. Això tindrà els seus fruits. Hi anem treballant nosaltres i organitzacions que ens acompanyen. A més, preparem una campanya a escala internacional en la defensa dels drets civils, polítics, periodístics. És un treball que ha estat fent Òmnium, Irídia i Novact, de fa anys, i que ara farà un nou impuls amb l’arribada dels nous exiliats.

Hi ha coordinació entre tots els represaliats de la causa del Tsunami?
—Hi ha contacte i coordinació en relació amb el nostre establiment a Suïssa. Hi ha contacte i coordinació entre els imputats en aquesta causa. Ens hem trobat, hem parlat, hem compartit les nostres necessitats, la nostra mirada i la decisió que prendria cadascú. A més, hi ha un contacte entre els nostres advocats per a coordinar l’estratègia jurídica dins i fora del país.

Us acusen de tenir informació amb antelació de les protestes del Tsunami.
—Tot plegat és molt esperpèntic. Cap de les actuacions que apareixen a la causa, en un context de separació de poder i respecte als drets fonamentals, no s’hauria fet. Som davant l’activitat lliure d’un periodista, un polític, un activista de drets humans… Però què ens trobem a l’estat espanyol? Es col·loca l’etiqueta de terrorisme per una protesta als carrers de Catalunya durant la tardor del 2019 i això fa que qualsevol moviment, qualsevol comunicació, qualsevol activitat relacionada amb aquells fets es miri amb la lupa de col·laboració amb el terrorisme o de contacte amb una organització terrorista, segons ells, el Tsunami Democràtic. A partir d’aquí, es desferma i s’acaba aplicant la plantilla basca a les protestes de Catalunya. Tot plegat entra en una dinàmica surrealista, esperpèntica, que no té cap sentit.

En el vostre cas, sorgeix d’un whatsapp extret del mòbil de Josep Lluís Alay.
—Ho diem amb normalitat, pràcticament, oi? Que s’extreuen missatges de telèfons mòbils, que s’intercepten comunicacions, però això és molt greu. Hem normalitzat que la Guàrdia Civil hagi accedit a centenars i centenars de mòbils per extreure’n informació. En una d’aquestes comunicacions, en un d’aquests missatges, curiosament, hi apareix la paraula “Puigdemont”, i serveix per a encausar-me i alhora serveix per a assenyalar Carles Puigdemont com a membre del Tsunami. Ho fan servir amb els dos objectius.

Què deia el missatge?
—Aquest missatge feia referència al fet que hi hauria unes mobilitzacions, que hi hauria uns talls de trànsit, uns actes… Són informacions que jo puc tenir per la meva activitat com a periodista, en el meu contacte amb les meves fonts. Eren dades que tenien centenars de periodistes a Catalunya en aquelles dates i que podien compartir amb qui volien.

Creieu que el periodisme català és conscient de què significa per al sector aquest abús judicial?
—Hi ha una part del periodisme que n’és conscient i una altra part que no. Estem massa instal·lats també en la barricada de cada mitjà de comunicació i, per tant, aquí hi ha unes directrius ideològiques i polítiques que ho marquen tot. Hi ha periodistes que, tot i treballar en redaccions on no s’és conscient d’aquesta situació, intenten d’obrir una esquerda i plantejar un seguit d’alertes sobre el que passa. Però també n’hi ha d’altres que no. Tot depèn, també, de les circumstàncies personals de cadascú. Però parlem d’una causa judicial per terrorisme on apareixen el nom de vint-i-sis periodistes, sense haver estat encausats, però assenyalant-los de col·laboracionisme amb el Tsunami perquè rebien informació de les seves fonts i la difonien. Aquesta és la qualitat democràtica amb què treballa la Guàrdia Civil. I més enllà d’això, encara hi ha un altre fet prou greu.

Quin?
—Les comunicacions interceptades, els missatges de mòbil, que consten en els informes de la Guàrdia Civil de periodistes, però també de polítics i activistes, han estat transcrits i bolcats a la causa judicial. I el jutge García-Castellón els ha lliurat a Vox. Crec que és la millor explicació del biaix que hi ha en la cúpula de la judicatura espanyola. Com es permet que una investigació absolutament prospectiva contra periodistes, polítics i activistes acabi amb el lliurament de tota la informació personal i política a Vox. El jutge i l’extrema dreta treballen de bracet.

Ara fa un any García-Castellón va negar que us investigués.
—El mes d’abril passat va aparèixer un article al diari El Mundo que deia que jo era una de les persones investigades en la causa. Arran d’això, em vaig posar en contacte amb l’Audiència Nacional per mitjà del meu advocat, vaig presentar un escrit que es va registrar en el jutjat d’instrucció 6 i que ser respost pel jutge Manuel García-Castellón. Tinc una resposta signada per ell, en què em diu que no sóc una de les persones investigades. Aquesta resposta va arribar just després d’haver-se aixecat el secret de sumari.

I què va canviar?
—El 6 de novembre va rebre un informe de la Guàrdia Civil que m’imputava a mi, imputava Carles Puigdemont i més persones que no eren ni investigades a l’abril. Quan fas una lectura de la descripció dels fets que fa la Guàrdia Civil, que posteriorment assumeix el mateix jutge, veus que les imputacions d’alguns de nosaltres són necessàries per a construir el relat que apunti a uns altres dels investigats, i especialment a Carles Puigdemont. En el fil de missatges que s’incorporen en l’informe definitiu, si no hagués aparegut la paraula “Puigdemont”, probablement, no haurien tingut cap element per a imputar-me.

Formalment heu rebut una notificació que sou investigat?
—No he rebut cap comunicació formal de l’Audiència Nacional. Només tinc la resposta del jutge de l’abril del 2023. Posteriorment, m’han arribat informacions, però cap notificació, perquè no estic personat a la causa. Quan em diuen que no m’investiguen, l’abril passat, no em permeten de personar-m’hi i ho visc amb tranquil·litat. Malgrat els informes i articles de premsa que m’assenyalen, fins la setmana passada només havia arribat una cosa amb el meu nom i cognom, que és l’ordre de localització emesa pel jutge a la Guàrdia Civil i que m’han comunicat uns altres advocats que sí que hi estan personats.

Us hi personareu ara?
—El meu advocat valora si s’hi persona per tenir accés a les actuacions i veure tots els moviments. Ara, el que no faré és donar la meva adreça al jutge. Ja li dic que perd el temps si em busquen al meu domicili de Barcelona o a la redacció de la Directa. S’ho pot estalviar, perquè no hi sóc. La meva adreça, que ell sol·licita, no la donaré, evidentment, perquè acabarà en mans de l’extrema dreta de Vox. No hi tinc gens d’interès.

Què fareu si us citen a declarar?
—És una decisió que s’haurà de prendre en el moment concret i d’acord amb les circumstàncies del moment. No puc avançar ara mateix quina serà la decisió final, perquè poden passar moltes coses. Pot passar que aquesta citació arribi quan la llei d’amnistia ja sigui publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat, pot ser que arribi quan s’hagi plantejat una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o hi hagi un recurs de les nostres defenses contra la no-aplicació de la llei. Hi ha moltes hipòtesis, el ventall és molt gran, i fan molt difícil de fer previsions del que pugui passar a partir d’ara. Només puc dir que, en tot cas, hem sortit fora del país per defensar-nos en llibertat i per establir una estratègia des de l’exterior. Quan arribin aquestes citacions, ho valorarem i prendrem una decisió amb els nostres advocats.

Què us ha semblat la instrucció de la causa d’ençà del 6 de novembre?
—És una evidència que García-Castellón i Marchena treballen al servei del PP i de Vox. En qualsevol estat democràtic serien jutjats per prevaricació. Si ho expliques a advocats suïssos o d’altres països europeus, els mostres les declaracions i els posicionaments públics d’aquests personatges… Hauria suposat una crisi profunda en la cúpula del poder judicial. A l’estat això no passa. El Consell General del Poder Judicial els aplaudeix, els premia i els protegeix. En un escenari com aquest, no hi ha més opcions, únicament es pot lluitar des de l’exterior. Tot el que ha passat amb la causa, per mi, són coses previsibles. García-Castellón i Marchena actuen com a ariets de la dreta i l’extrema dreta. No fan res més que materialitzar les necessitats d’aquest espai polític en la causa judicial del Tsunami.

Us heu sentit controlat o seguit aquests darrers mesos?
—No n’he tingut constància. Tampoc no apareix en la causa judicial cap ordre d’infecció del meu telèfon mòbil, ni d’intercepció legal de les meves comunicacions a través del sistema SILC [Sistema d’Intercepció Legal de les Telecomunicacions] de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, com sí que apareix amb altres persones. Jo no he detectat la presència de cap programari espia en el darrer any, però sí que he rebut missatges sospitosos. També he tingut la percepció d’una certa pressió, seguiment i observació d’agents de paisà i de la Guàrdia Civil.

Confieu en l’aplicació de la llei d’amnistia?
—No és descartable, fins i tot és previsible, que alguns dels jutges de la cúpula del poder judicial espanyol prevariquin, és a dir, que intentin de boicotejar l’aplicació de la llei d’amnistia. En principi, amb la redacció actual quedem coberts i així ho llegeixen advocats i organitzacions de tot Europa. Ara bé, aquí hi entra la interpretació que en fan els jutges. García-Castellón i Marchena ho llegeixen a la seva manera, amb el biaix polític, de la seva condició de magistrats al servei d’una causa. Això fa que no puguem tenir cap garantia. Passa amb el Tsunami, l’operació Judes i en pràcticament totes les causes relacionades amb el procés.

No us plantegeu cap horitzó de tornada?
—No podré tornar fins que no hi hagi unes garanties, i això es donarà per la via de l’aplicació directa de l’amnistia o per la via de l’aplicació en segon terme, és a dir, en resposta de la prejudicial que puguin presentar els jutges al TJUE, o per la via d’un possible recurs de les defenses al TC. Cada escenari té uns terminis diferents. Podria ser aquest estiu, en cas de l’aplicació directa, però pot superar l’any o l’any i mig si passa pels tribunals.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any