Carme Gomila: “Que Esquerra hi sigui és una garantia perquè Més per Mallorca sigui més sobiranista i independentista”

Carme Gomila (Manacor, 1994) és la nova presidenta d’Esquerra Republicana a les Illes. Fa una setmana la militància la va escollir per fer el relleu a Mateu Xurí, amb la presència del cap del partit a escala nacional, Oriol Junqueras. Gomila és graduada en ciències polítiques i de l’administració pública i és la tercera tinenta de batllia a Manacor, la seva localitat natal. Amb ella, aprofitam per parlar de com encara el partit –que està integrat dins l’espai de Més– aquesta nova etapa a les Illes. Li demanam per quina influència té sobre la resta de la formació, com veu l’estat de salut del sobiranisme a les Illes i quins desafiaments queden per a afrontar.

—Com encarau aquesta nova etapa d’Esquerra?
—Personalment, molt contenta. Sobretot, l’encaram amb dos pilars bàsics que defineixen la meva relació amb qualsevol projecte polític: responsabilitat i coherència. 

—Sou la primera dona a la presidència. Ja era hora?
—Sí, la veritat és que sí.

—Quina força diríeu que té Esquerra ara mateix a les Illes?
—Som un projecte arrelat a les diferents illes, però compartim aquesta part amb la resta dels Països Catalans. Tenim la sort de poder compartir molts d’aprenentatges amb gent d’uns altres territoris i això també et dóna molta força. I, concretament, ER està dins l’espai de Més. Això també ens permet de formar part d’un espai més ampli en el qual tenim molta influència. Crec que hem passat per diferents etapes, però podem dir que, actualment, el projecte d’Esquerra Republicana és una veu consolidada, una veu respectada, i amb moltes coses a dir dins els projectes dels quals forma part. I sent, d’alguna manera, la garantia que aquests projectes tenen una visió més republicana, una visió més independentista i una visió de més justícia social.

—N’estau satisfets de formar part d’aquest espectre?
—Sí, sí. És una feina que s’ha fet durant molt de temps molt en silenci. I va ser una feina de polir, d’anar teixint complicitats, d’anar guanyant confiança, d’anar guanyant espai, de reconèixer de qualque manera la feina que s’havia fet prèviament. En aquest cas, hem d’agrair tota la feina que es va fer prèviament per intentar de trobar l’encaix, per intentar de polir diferències i per intentar, entre tots, de formar part d’un projecte més ampli. Sempre he pensat que les batalles les has de fer de dins, no té cap sentit fer-les de fora. Per tant, crec que tampoc no ens ha de fer por parlar de les diferències que hi pugui haver, que al final són minúscules perquè el projecte polític i el resultat final al qual aspiram és el mateix. Crec que no ens ha de fer por, és sa, i és de partit gros voler afrontar aquestes coses. I, com deia, que Esquerra Republicana formi part de Més per Mallorca és la garantia que Més per Mallorca s’apropi més o s’assembli més al país que aspira a representar.

—Si no s’hagués fet aquesta passa d’integració dins Més, quin hauria estat el futur d’ER?
—Com que no ha passat, no ho sabrem mai, però un dels objectius que sí que ens hem plantejat, tant jo com el meu equip, és reforçar la militància. Ens fa falta que la gent se senti orgullosa de formar part d’un projecte polític, digues-li Esquerra Republicana o el que vulguis. Ara mateix les esquerres vivim un moment complicat, però també crec que ho hem de veure com una oportunitat i com un escenari molt obert en què poden passar moltes coses. Fer que ER sigui un partit que s’agradi, que la gent n’estigui contenta de formar-hi part. Quan la militància està contenta, el projecte respira. I quan el projecte respira, ets capaç de generar relat propi i també influència dins aquest projecte més gros que és Més per Mallorca. 

—Quina és aquesta influència, concretament?
—Hem posat damunt la taula qüestions que si ER no hi hagués estat, potser no s’haurien plantejat o no s’haurien sabut plantejar amb tanta contundència. Una altra feina que ha encapçalat ER, que per a nosaltres és imprescindible, és crear aquesta marca estable, Ara més, en confluència amb la resta de les illes. Ha de ser una marca estable que ens permeti de fer feina a llarg termini per les pròximes eleccions estatals. No hem de tenir sempre un debat de com ens presentam a Madrid. Crec que ER aporta una manera de fer, aporta uns contactes, aporta unes possibilitats i uns aprenentatges que d’una altra manera no es podrien fer. I com deia, que ER hi sigui és una garantia que Més per Mallorca sigui més sobiranista, sigui més independentista i, en tot allò que fa, tingui aquesta mirada. Més per Mallorca ha de ser l’espai útil i l’espai sobiranista per excel·lència. 

—Com?
—Ara, al desembre, tenim un nou congrés i és un punt d’inflexió. Més s’ha de preparar per a aquest nou cicle polític que comença. I ja no solament perquè ara mateix governi la dreta i vegem una regressió total en els nostres drets lingüístics, que s’espolia ca nostra, aquesta turistificació de masses que ens empobreix dia a dia, sinó que hem de ser capaços de fer entendre la gent que Més per Mallorca és el partit que més s’assembla a aquesta terra, a aquest país que tots voldríem, on tots viuríem una mica més bé. I això també implica d’assumir certes contradiccions i fer molta autocrítica, perquè de vegades, quan hem estat en els governs, no hem sabut complir les expectatives que tenien els nostres votants. Però és que tenim molt de marge de creixement i ens ho hem de creure, perquè hi ha més gent que no ens pensam a qui li agradaria viure en un país on es parli més el català, on la llengua no estigui maltractada, on puguem viure millor el dia a dia, on tinguem una manca de saturació, uns sous més dignes, on parlem més de cures, de com fem feina, de com decidim on van els nostres doblers… Més per Mallorca necessita tornar, tornar a enganxar i tornar a generar un relat propi. Crec que quan això passi, la gent s’haurà d’adonar que podem fer més coses que no fèiem.

—De què s’ha de parlar?
—Estem en un context polític i social que fa massa via i, en general, no tenim temps de passar per davant. Tenim, per una banda, un genocidi. A Europa ha irromput la guerra. Estem en un context de crisi econòmica total, en què hi ha més gent que fa feina, però som més pobres. La crisi de l’habitatge ens travessa de dalt a baix. Es qüestiona el moviment feminista, els drets de les dones, el dret d’avortar, el dret de decidir qualsevol cosa. Crec que tenim un context marcat també a l’extrema dreta que fa que les maneres de fer que teníem sigui evident que no funcionen. El panorama polític et pot desanimar molt i crec que no hem de caure en aquesta trampa.

—Però quina autocrítica fa ER? Què ha faltat de fer quan s’ha pogut, per exemple, quan Més ha estat durant vuit anys al govern?
—S’haurien pogut fer grans coses. I es van fer grans coses, no oblidem que Més va tirar endavant lleis punteres. Ara bé, no podem viure sempre del rèdit. Una altra cosa que va faltar va ser saber-ho comunicar millor, perquè, al final, també hi ha hagut partits que s’han beneficiat de la feina que va fer Més per Mallorca al govern. Concretament, és ser-hi, ser-hi i posar-ho difícil als socis. I ser coherents. Si érem al govern, és per a fer allò que dèiem que faríem, no per a fer unes altres coses. Crec que hi ha hagut moments en què sí, en què ha faltat seure i preguntar-nos què hem vengut a fer aquí. Perquè és que si no, ens n’anam a ca nostra i no passa res.

—Quin és l’estat de salut del sobiranisme a les Illes?
—Les esquerres passen per un moment complex, però també hi ha més gent que mai que s’adona del retrocés de la salut social de la nostra llengua, de la pèrdua de la nostra cultura, i és un bon símptoma tota l’emergència que té, per exemple, el ball de bot, els creadors de contingut en català, el panorama musical, etc. No hem de perdre l’esperança, però hem de tornar a fer molta feina per connectar una altra vegada el sobiranisme amb un contingut que es tradueix que si podem decidir tot allò que ens afecta, viurem més bé. Crec que encara hi ha gent que no és conscient de la quantitat d’impostos, per exemple, que donem a l’estat espanyol i que poc s’inverteix aquí. I es tradueix en exemples pràctics: no tenim una xarxa ferroviària adaptada a les necessitats, no tenim un sistema de transport adaptat a les necessitats, no tenim un parc d’habitatge útil per a la gent treballadora d’aquesta terra, etcètera. Per tant, és tornar a connectar amb aquesta necessitat de decidir les coses des d’aquí.

—I quina és la decisió d’ER? Un sobiranisme de cada illa o a una idea més conjunta? A les Illes sempre hi ha aquest debat identitari.
—Hem de parlar de les dues coses. Cada illa ha de fer camí, però no ens hem d’oblidar d’allò que ens uneix.

—Parlàveu de la qüestió d’Ara Més i de les llistes al congrés espanyol. Va haver-hi el debat sobre si el diputat de Més, Vicenç Vidal, havia d’abandonar Sumar. Però es va votar i va haver-hi un empat.
—Quan es va decidir de formar part de Sumar Més, va ser una decisió tàctica, en el context polític que teníem, i perquè era una bona oportunitat per a assolir aquesta fita històrica que sempre hem tingut, que era tenir una veu pròpia a Madrid. Però no hem de confondre una decisió tàctica amb una estratègia política. Crec que és important reflexionar si cada pas que feim a Madrid ens ajuda a acostar-nos a l’objectiu principal. I si a cada aturada puja al tren més gent o en baixa. Si cada passa que feim a Madrid ens du a l’objectiu final, benvingut sigui el diputat.

—I aquestes passes, duen a l’objectiu final?
—Hem d’ajustar certes coses, però crec que sí.

—Per exemple?
—Ara es fa molta feina per aconseguir que aquesta televisió en català arribi també a les Illes Balears. I també hem parlat molt del conveni ferroviari i hem parlat de coses que crec que són importants per a nosaltres.

—Entenc que, al final, cada militant vota, però quin és el parer d’ER sobre si Vidal ha de continuar a Sumar?
—Vull reconèixer que Vicenç Vidal fa una gran feina a Madrid per defensar les Illes. Ara bé, això no impedeix que també hem de saber explicar clarament a la població què es fa a Madrid i per què compta amb nosaltres. Precisament per això crec que, quan el govern de l’estat espanyol –i el ministeri corresponent– anuncia un magatzem d’explosius a Son Sant Joan, hem de poder demanar-nos quina credibilitat tenim si formam part d’un govern que proposa aquesta iniciativa, quan Més per Mallorca sempre ha defensat la pau. El problema de fons, crec, és que sovint es dóna per fet el nostre vot. I si no fem valer aquest vot, difícilment podrem aconseguir l’objectiu polític que perseguim a Madrid. Com a persona fidelment independentista, crec que no hem d’esperar que Madrid faci res per nosaltres. Per tant, crec que amb això he contestat.

—No seria més lògic cercar aliances amb ERC? Bàsicament, perquè sou dins l’espai de Més.
—És una feina que, ara que tenc l’honor i l’orgull de tenir la presidència, s’ha de fer amb Esquerra nacional. 

—I què en pensau de la proposta de Rufián de fer un bloc d’esquerra plurinacional?
—No s’ha arribat a debatre.

—S’hauria de recuperar aquella idea que es va llançar fa uns anys, impulsada per l’entorn de Joan Tardà, que a les llistes d’ERC hi vagin també representants de les Illes i del País Valencià en llocs de sortida?
—Totalment. Ens hem proposat de fer-hi molta feina amb Esquerra nacional. No tan sols en aquesta qüestió. Però sí, hem d’anar de bracet. Esquerra ha de ser un partit que ha de tornar a reforçar aquella autoestima de projecte. 

—Han tirat molt pel dret, al Principat, i s’han oblidat de les Illes?
—No crec que ens hàgim de culpar mútuament. Crec que ells han de fer una part d’autocrítica, que la fan. Però sí, necessitam tornar a teixir certes coses. 

—Com veieu l’actualitat política de les Illes?
—Per desgràcia, tenim un govern que negocia amb els drets bàsics. Un govern que menteix i que negocia amb els nostres drets lingüístics. Vivim en unes illes a punt del col·lapse. Els rics són cada dia més rics i les classes treballadores són menystingudes. La dreta es passeja amb una impunitat, una supèrbia i una fanfarroneria força preocupants. Més enllà d’això, també em preocupa una altra cosa: el baix nivell de debat a què hem reduït les nostres institucions. Assistim a uns plens amb poc contingut polític i poc respecte a la institució que representen, que em sembla molt, molt preocupant. Hi ha moments que fan vergonya. No ho puc consentir. No és estrany que a la gent no li faci il·lusió de veure’ns per la televisió. 

—Com a sobiranistes i per qui hi ha al capdavant [Joan Lladó, ex-president d’ER a les Illes], us he de preguntar per un nou partit que neix: Som Mallorca. Hi ha qüestions del seu discurs que sembla que aspiren a ocupar l’espai de l’extrema dreta sobiranista. S’han acostat a vosaltres?
—No hi he parlat gens, amb en Joan, de fa molta estona. Ells faran el que considerin i ocuparan l’espai que ells aspirin a representar. Ara bé, em preocupen certs discursos, perquè darrere de tot això s’amaga un contingut xenòfob i aporofòbic. L’esquerra ha d’afrontar la qüestió de la immigració. Però no s’ha de fer qüestionant els drets fonamentals de les persones. Veig determinats polítics que adopten un discurs molt proper a Sílvia Orriols. Està bastant allunyat del que pens. Tenen un ideari molt contradictori. Absolutament.