21.03.2026 - 12:00
|
Actualització: 21.03.2026 - 12:37
Aquesta casa senyorial del nord, envoltada de la tranquil·litat que es respira a Prats de Molló (Vallespir), ha estat testimoni d’un dels episodis més significatius de Catalunya. Es troba envoltada de muntanyes, d’un verd que impressiona i un vent que bufa fort. Entrar-hi és fer un viatge al passat. És recordar un anhel de llibertat que es manté intacte.
Som a la Casa Macià, el centre d’operacions on, l’any 1926, el president Francesc Macià i l’Estat Major es van preparar per alliberar Catalunya. La idea era envair-la militarment des del nord, desempallegar-la de la dictadura de Primo de Rivera i convertir-la en una república independent. La visitem acompanyats d’un guia de luxe, Lluís Puig, director de la Casa Macià i conseller de Cultura del govern del Primer d’Octubre, que encara és a l’exili. Trepitgem totes les estances de la casa amb Puig, que en repassa la història i ens n’explica anècdotes.
A punt de convertir-se en un espai de memòria democràtica
L’any 2020, activistes i empresaris van aconseguir de salvar la Casa Macià, que era en venda i corria el perill de caure en mans de gent que no era prou conscient de l’espai. Ara ha estat plenament restaurada i és a punt de convertir-se en un espai de memòria democràtica sobre els Fets de Prats de Molló. Durant aquests darrers cinc anys, voluntaris i professionals hi han fet tota mena de reformes. I ara és tot encaminat per a convertir-la en una mena de museu basat en la resistència, l’exili i la solidaritat, on també s’homenatjaran les 250 persones que van ajudar Macià fins al final.
Aquest migdia, s’hi han presentat els actes del centenari i els membres de la nova Fundació Casa Francesc Macià, formada per personalitats de renom com ara els presidents Quim Torra, Pere Aragonès, Carles Puigdemont i Carme Forcadell. En l’acte, hi han participat el conseller Puig, el batlle de Prats de Molló, Claudi Ferrer, i el delegat de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, Albert Piñeira. També han presentat una campanya de micromecenatge per al finançament de la part audiovisual.
Un viatge al 4 de novembre de 1926
La casa és buida i reformada, no hi ha mobles, però si tanquem els ulls podem fer-nos una idea de quantes coses s’hi han viscut. És espaiosa i a l’exterior, a l’entrada destaca una caseta de fusta on l’any 1939 van dormir uns quants refugiats que van fugir de la dictadura franquista pel Coll d’Ares.
L’any 1926, Francesc Macià, aleshores conseller coronel a l’exili, va llogar la casa, anomenada Vil·la Denise, i la va convertir en el seu centre d’operacions. Ací, Macià i l’Estat Major es reunien, discutien estratègies i preparaven el complot militar. Ara s’hi respira calma, però aleshores la casa bullia d’activitat clandestina. Fins que el 4 de novembre de 1926, tot el pla se’n va anar en orris.
“La policia esperava sota el pont. Van entrar de matinada i van detenir els quatre primers de l’Estat Major sense cap mena de problema. Van pujar i van detenir Francesc Macià, que encara era al llit en aquell moment”, explica el conseller Puig, plantat davant la mateixa porta per on fa cent anys va entrar la gendarmeria francesa. Al dormitori, Macià va quedar sorprès. “En el moment que es va despertar, va estirar el braç per agafar la pistola que hi havia a la taula i un gendarme francès, en català, li va agafar el braç i li va dir: ‘Senyor Macià, no s’amoïni, els seus drets seran respectats’”, explica Puig.
Exiliats a Catalunya Nord poc després del cop d’estat de Primo de Rivera, Macià i els dirigents d’Estat Català van decidir que la lluita continuaria de fora estant. El 1925, Macià mateix va viatjar fins a Moscou per cercar suports internacionals. El dirigent soviètic Grigori Zinóviev va expressar un entusiasme inesperat per la causa catalana. Però es va esvair ràpidament: Zinóviev fou executat en una purga de Stalin, que va consolidar-se com a màxim dirigent de l’URSS, i Macià no en va voler saber res més, dels comunistes; no hi confiava.
El projecte va continuar prenent forma entre aquestes parets. Es va organitzar un petit exèrcit d’escamots catalans, reforçats per voluntaris internacionals, especialment italians antifeixistes amb experiència militar, com ara Ricciotti Garibaldi, fill.
El pla era clar: travessar la frontera pel Canigó, ocupar Olot i començar una insurrecció general contra la dictadura que havia de culminar amb una vaga revolucionària a Barcelona impulsada per la Confederació Nacional del Treball (CNT). Però va fracassar per culpa de Garibaldi, que resultà que era un agent secret de Benito Mussolini i va revelar-ho a les autoritats espanyoles, que van avisar les franceses.
La inauguració oficial, el novembre d’enguany
Ara tota aquesta història la volen plasmar en el mateix espai dels fets. D’ençà de l’any 2020, quan es va signar la cessió de la casa a l’Associació Casa Macià, tot de voluntaris han treballat de valent per restaurar-la. Han desbrossat l’exterior, han construït armaris de fusta, restaurat peces de ferro i fins i tot hi ha qui els ha regalat un tallagespa.
Les obres més professionals s’han fet d’ençà del 2024 gràcies a ajuts econòmics d’administracions públiques, donacions de particulars i socis. Encara hi ha feina pendent, i per això han començat una campanya de micromecenatge a Verkami que servirà per a acabar d’enllestir l’espai de memòria. La idea és que es pugui inaugurar el novembre d’enguany, tot coincidint amb el centenari dels Fets de Prats de Molló.
A la Casa Macià hi haurà una exposició permanent i unes altres de temporals i serà oberta a tot el públic, també a visites escolars. També hi haurà una sala d’exposicions, un espai de lectura amb llibres sobre Macià, un escenari a l’aire lliure i un prat on fer activitats. “Volem combinar el museu amb la dinamització cultural”, diu Puig. Fins al novembre, els voluntaris i la nova Fundació Casa Francesc Macià acabaran d’habilitar l’espai.
