Entitats, partits i sindicats de les Illes duen al TC la llei que permet d’edificar en sòl rústic: “És una amenaça territorial”

El Fòrum de la Societat Civil, que engloba desenes d’entitats ecologistes socials i sindicats, i els partits PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem, han presentat un recurs al Tribunal Constitucional espanyol (TC) contra la Llei d’Obtenció del Sòl aprovada pel govern de Marga Prohens que, entre altres mesures, permet de requalificar sòl rústic per construir-hi més habitatge sense dotació de serveis previs en municipis de més de 20.000 habitants.

“Representa una amenaça territorial”, han denunciat avui els portaveus, atès que aquests projectes podran modificar les condicions establertes als planejaments municipals vigents, incrementen la densitat residencial màxima prevista al planejament vigent i podran tenir un major coeficient d’edificabilitat. “Això pot implicar ignorar necessitats de preveure aparcament, dotacions d’abastiment i d’altres aspectes bàsics en l’urbanisme”, han apuntat.

El recurs d’inconstitucionalitat que es presenta s’emmarca en un context de defensa dels drets fonamentals, del territori i de l’habitatge digne. Això és perquè la norma vulnera el principi de seguretat jurídica, afecta l’autonomia municipal i insular, incompleix la legislació en matèries d’urbanisme, medi ambient i protecció del sòl rústic pel “silenci positiu”, rebaixa la protecció del sòl rústic i vehicula una amnistia encoberta.

És un moment clau per a la democràcia a les Illes Balears —quan la societat civil aconsegueix portar al màxim òrgan de defensa constitucional una norma autonòmica que entenem posa en perill drets fonamentals i valors col·lectius”, han expressat.
De la mateixa manera, han alertat que implicarà una “degradació” del patrimoni de la Serra de Tramuntana per a utilitzar-se com a “marca per a l’especulació immobiliària”.

Contra la llengua

La norma inclou un articulat que permet la “falta de capacitació lingüística” dels professionals sanitaris. Això impediria als ciutadans el lliure dret d’expressar-se en la llengua pròpia. El president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha explicat que és el tercer recurs que presenten contra l’eliminació del requisit del català en la sanitat.