26.12.2025 - 21:40
Un comerç de barri, a Gràcia, amb arrels mallorquines. Això és la pastisseria Formentor, un homenatge als sabors de la terra del seu fundador, Antoni Andreu, fill de Felanitx, que va anar introduint especialitats de pastisseria tradicional mallorquina al seu obrador, primer com a forner, i més tard com a pastisser.
Setanta-tres anys després d’inaugurar aquesta pastisseria al número 19 del carrer de les Camèlies de Barcelona, els descendents continuen preparant, amb les receptes d’Antoni Andreu, ensaïmades, panades i especialitats de Mallorca, algunes encara desconegudes per molts barcelonins. Però tots els clients que les han provades, o ja les coneixen, saben el dia que en fan. De dimarts a divendres, cada dia hi ha una especialitat que té el forn reservat. Els dimarts, toca coca de trempó i coca de trempó amb tonyina; els dimecres, panades de xai; els dijous, coca de sobrassada i sucre, i els divendres, cocarrois d’espinacs, cocarrois de coliflor, sobrassada i botifarró. De formes i farcits diferents, aquests pastissets salats enriqueixen esmorzars i berenars tot mantenint el saber fer del padrí mallorquí. Han sabut “educar” els veïns i clients de tot arreu, tal com ja havia fet la generació anterior, amb la intenció que cadascuna de les elaboracions sigui feta aquell dia.
Totes les generacions han seguit tan fidelment les seves indicacions d’ingredients i tècnica, que, en algun cas, han perpetuat més a Barcelona la manera de fer antiga que no pas a Mallorca. “Trobàvem que era diferent, el gust de la pasta de les panades de Pasqua nostres respecte a les que fan ara artesans mallorquins, Vam comentar que nosaltres posàvem suc de taronja a la pasta, com un dels ingredients, i ens van dir que així és com s’acostumava a fer antigament allà. Vol dir que nosaltres no hem rebut influència d’altres, sinó que hem seguit la recepta dels nostres avantpassats tal com era fa setanta anys”, diu Pilar Tasias, néta del fundador i tercera generació al capdavant del negoci. “I tenim moltes més receptes del meu avi, com la de les galetes d’Inca, que encara no hem fet”, afegeix.
D’ensaïmades, en fan cada dia –tret del dilluns, que la botiga és tancada. És sorprenent, la gran varietat de versions d’aquestes postres mallorquines icòniques, que són la gran estrella de la pastisseria. N’arriben a fer més de vint tipus, començant per les més clàssiques, la llisa –sense cap farcit– i la de cabell d’àngel, fins a les de crema cremada, o les de tiramisú, de poma i ametlla, de trufa, d’albercocs, passant per la de sobrassada, sobrassada i cabell d’àngel, xocolata negra i plàtan, maduixes, xocolata i avellana o nata i xocolata. La de préssec en almívar i la de figues, en temps d’aquesta fruita, han tingut molt bona rebuda, expliquen. També en fan alguna de salada, com la de botifarró mallorquí i formatge de maó i la de pernil dolç i formatge.
No les fan sempre totes, però es poden encarregar. El cap de setmana, les ensaïmades comparteixen espai amb unes altres especialitats de la casa, com el tortell de nata, que fa celebrar el diumenge cada setmana de l’any, i el peix de nata, fet amb pasta de brioix.
“Tenim clients que sempre vénen per endur-se el mateix, els qui ja tenen la seva preferència, i d’altres que van provant varietats noves”, explica la Pilar Tasias. Daniel Mestre, el seu marit, és el pastisser. Va entrar a treballar-hi i es va acabar casant amb la filla del propietari. I això mateix havia passat una generació abans. Carme Andreu, filla de l’Antoni i la Pilar Rosell, que havia agafat el relleu a la botiga, es va enamorar d’un jove pastisser, Jaume Tasias, que hi va entrar a fer feina i es va formar amb qui després seria el seu sogre.
Ara és ja la quarta generació, Pol Mestre, qui acompanya el pare a l’obrador i dóna forma als pastissos i torrons, panettones i tortells en aquesta pastisseria familiar amb arrels i cor balears. En Pol es va formar a l’escola del Gremi de Pastisseria de Barcelona i ha anat introduint-hi pastissos i torrons que crea ell mateix.
Aquests dies, s’imposarà la tradició de menjar el tortell de Reis, i n’ompliran l’obrador i la botiga, però fora de les dates més assenyalades, la pastisseria Formentor desplega les millors opcions de pastisseria mallorquina per a celebrar aniversaris i qualsevol festa durant tot l’any.
És la botiga que abasteix el barri d’esmorzars i berenars suculents, i el cap de setmana fa lluir els tortells de nata i les ensaïmades de tota mena. Ara a l’obrador ja demanen pas els panettones de xocolata i taronja i els torrons creats per en Pol. En fa de xocolata amb llet, neules i praliné d’avellanes; de praliné d’avellanes amb quicos i xocolata caramel·litzada amb un toc salat; de pa amb oli i sal i xocolata, emulant el típic berenar infantil, i de xocolata rosa, “que marida molt bé amb làctics”, i que combinen “en un torró amb iogurt i gerds”, explica Pol Mestre, fill, nét i besnet de pastissers.
Alguns licors mallorquins, com el palo, el rom Amazona o la pomada de Menorca, que a l’estiu venen moltíssim, i el gin Xoriguer acaben de donar a la botiga el seu embolcall d’autèntic gust illenc. El vincle amb les illes no l’han trencat mai. A Mallorca, hi tenen família; i a Menorca, en Jan, germà d’en Pol, que va estudiar cuina, hi treballa de cuiner. Però aquests dies en Jan també donarà un cop de mà a l’obrador pastisser de la família, a Gràcia. Tots plegats fan pinya i donen corda a la tradició, fent barri amb tot l’orgull de saber que són hereus d’una feina i d’uns valors amb molt bona reputació. Tot allò que fan té la denominació d’origen de l’herència familiar, i això es nota en la manera com ho fan i com ho serveixen. Coneixen el públic que atenen i, per tant, saben presentar què tenen entre mans.
De Felanitx a Barcelona
El fundador de la pastisseria Formentor, Antoni Andreu, era fill del poble mallorquí de Felanitx. Havia arribat a Barcelona uns anys abans de la guerra del 36-39 i havia muntat un forn de pa al centre de la ciutat. Servia pa i algunes ensaïmades per les cases i li anava prou bé, fins que la guerra i les dificultats de l’estraperlo el van dur a tancar. Tot cercant alternatives de negoci, va localitzar un local a Gràcia, en una part de la ciutat que aleshores era pràcticament l’extraradi de Barcelona. Amb la seva dona, Pilar Rosell, l’any 1952 obriren la pastisseria Formentor al carrer de les Camèlies, 19-21. Eren les últimes cases de la ciutat, abans d’esplanades de camp.
Allà, en un local modest, es va anar fent valer aquest obrador, on batega l’esperit mallorquí d’un negoci que encara avui continua essent familiar. El barri ja coneix bé les elaboracions artesanes i tradicionals que el besavi d’en Pol va començar preparant per a la família i els amics. Ara són un bon reclam per als clients d’aquest obrador que ha sabut vetllar tan bé el llegat mallorquí. Entre els clients, és clar, també hi ha molts mallorquins establerts a Barcelona que, gràcies a la pastisseria Formentor, tenen menys motius per enyorar la seva illa.
