El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromés és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.

Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Dimecres es constituirà el consell rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). El president, Enrique Soriano, ens rep en el seu despatx de les corts. És ample i resultaria lluminós si el dia no fos tan gris. Una taula de treball; una taula redona de vidre per a les reunions; quatre cadires; alguns llibres i papers. També hi ha dibuixos infantils una mica esgrogueïts enganxats a les parets. Respon les preguntes amb molta calma. És la segona o tercera entrevista del dia i diu que no està acostumat que li’n facen. Amb tot, no surt del guió que té ben après. Esmenta la llei unes quantes voltes, i la paraula ‘abisme’ dues vegades. La primera quan explica que el síndic del PSPV, Manolo Mata, li va telefonar per fer-li una oferta que, va dir, segurament refusaria. Soriano no tan sols no la va refusar, sinó que únicament li va demanar una estoneta per a pensar-s’ho. Diu que encara que la seua feina és molt interessant, els canvis són necessaris i la proposta li va resultar atractiva. El president de la nova corporació és lletrat de les Corts Valencianes des de fa vint-i-cinc anys. Sempre ha estat present en la comissió de Radiotelevisió Valenciana. Per tant, va viure de prop la redacció de la llei que creava aquest nou ens, el mes de juliol passat. Tampoc no oblida tot allò que va ocórrer a les corts entre el 5 i el 27 de novembre del 2013, quan es va suspendre la prestació dels serveis de radiodifusió i televisió, accions prèvies a la fosa a negre. Ho recorda com uns dies molt intensos perquè tant els diputats de l’oposició com els del govern, i també els treballadors, veien com un abisme (segona vegada que fa servir la paraula) el tancament de Canal 9.

La vostra elecció i la de la resta de membres del consell rector no va ser com us esperàveu. De la unanimitat en la comissió al que va passar en el ple de dijous hi ha una certa distància.
—La veritat és que em va sorprendre. Feia uns quants dies que el grup del PP manifestava alguna incomoditat però el que no pensava és que la seua opció fos absentar-se del ple. Perquè, entre més coses, la seua candidata hauria eixit i s’hauria pogut incorporar al consell.

Heu parlat amb la senyora Bonig?
—No. No n’he tingut l’oportunitat.

I amb la senyora Maite Fernández?
—No. Tampoc. No he tingut gaire temps per a parlar amb ningú. Espere que passe el termini d’un mes que marca la llei, es torne a convocar la votació i que la candidata siga elegida i s’incorpore.

Quines seran les primeres passes que farà el consell rector quan es constituesca?
—Encara no tenim estructura. Haurem de prendre algunes decisions. S’haurà de constituir la societat anònima. També hi ha un termini immediat que és el del mandat marc que s’acaba d’ací a quinze o vint dies, i ha d’estar fet i presentat a les Corts. I una passa, molt important també, és convocar el concurs per a la direcció general.

Quin és el vostre perfil ideal per a ocupar aquest càrrec?
—No hi ha cap model ideal. El consell rector haurà de decidir quines característiques ha de reunir. La llei estableix que ha de ser una persona amb una trajectòria. Ha de ser un professional que aporte un projecte que s’adapte a la realitat, que sàpiga les necessitats de la societat i que hi puga respondre. Definir aquestes coses en un concurs és complicat, però ha de ser així.

Quin és el vostre projecte per a la corporació?
—El meu projecte en aquests moments és fer les passes necessàries perquè uns mitjans públics –no només televisió, que ens oblidem de la ràdio i també hi ha els transmèdia, que no són una pàgina web, sinó uns mitjans d’accés– siguen una realitat. El projecte és iniciar-ho tan aviat com siga possible.

Pel que fa a la forma i al contingut d’aquest mitjà, com ha de ser, segons el vostre parer?
—Jo no parle valencià habitualment, però és clar que el mitjà ha de ser en valencià i crec que en això està d’acord tothom, fins i tot aquells que no han participat en l’elecció. Ha de ser un mitjà de proximitat perquè per fer una altra mena de comunicació ja hi ha les altres cadenes i no té sentit que nosaltres la repetim. Ha de tenir una programació atractiva per a recuperar una audiència ara inexistent. Ha d’informar i ha de ser accessible a tothom. Ha de ser plural i tothom s’hi ha de veure reconegut. No han de ser uns mitjans que algú puga sospitar que són partidistes.

Enrique Soriano-1

Acabeu de tocar un punt delicat. Creieu en la independència política del mitjà? Penseu que els ciutadans percebran que la nova cúpula creu en la independència política i que la practicarà?
—Serà complicat, però es veurà en el dia a dia. Serà permetent la presència de totes les opcions que hi ha en la societat valenciana. Que ningú no reste fora dels mitjans públics de ràdio i de televisió, i que tothom s’hi veja reflectit. El record històric és el que és, però s’haurà de veure dia a dia. A més hi ha unes pautes i controls, com ara el Consell d’Informatius, que s’haurà d’activar. El Consell de la Ciutadania haurà d’estar amatent, i evidentment, hi ha el control parlamentari. Dit això, aconseguirem que tothom n’estiga satisfet? Pense que serà molt complicat.

Sabeu que un mitjà de comunicació és molt temptador per als líders polítics i que el poder té molta tendència a aixecar un telèfon. Poseu-vos en aquest cas.
—[Riu obertament.] Al final, ni des de la presidència del consell rector ni des de la direcció general no s’ha de marcar el minutat. No s’han de marcar les pautes. Aquells que facen les notícies han de tenir certa autonomia. Ara, les telefonades? Les atendré totes.

Estem parlant com si fóssem en un món ideal. Sembla que partim de zero, però no hi partim. Encara hi ha una empresa en liquidació, hi ha un contenciós en l’audiència espanyola i hi ha 1.600 treballadors. Tot això poden ser bastons a les rodes. Com ho afronteu?
—El que hem de tenir clar és que la corporació és una cosa diferent. El que succeesca a l’audiència pot tenir conseqüències, no ho hem de passar per alt, però nosaltres hem de treballar pensant en la norma que ens ha creat. I la norma estableix un camí i a nosaltres ens correspon seguir-lo i no intervenir en allò que passe a l’audiència.

Què passaria si l’audiència declaràs nul l’ERO?
—Això no sembla possible. Des de l’advocacia de la Generalitat no pensen en aquesta possibilitat.

I en quina situació pensen?
—Simplement, creuen que l’ERO és correcte.

Una altra possibilitat seria una denúncia dels treballadors per una possible successió d’empreses. Tampoc no ho preveieu?
—L’anterior empresa va desaparèixer per llei. Va haver-hi un ERO d’extinció, amb el seu contenciós. Ara estem en un nou ens, una nova corporació. Separada.

El titular d’aquella empresa era la Generalitat. El titular d’aquesta, també. Imaginem-nos que en aquella empresa es fabricaven samarretes. En aquesta, també, amb uns nous treballadors en les mateixes instal·lacions, amb la mateixa maquinària. No és aquesta la descripció de la successió d’empreses?
—Però és una empresa distinta. L’objecte pot ser similar o ser el mateix, però hi ha un tall. Aquells equips, aquell espai físic, serà la Generalitat qui els cedesca quan arribe el moment. Si fem servir l’espai de Burjassot serà perquè la Generalitat, a través d’una relació jurídica, ens dirà que hi podem accedir. Però no perquè nosaltres hi anem, no perquè nosaltres agafem el que té la SAU [l’antiga RTVV] i ens ho encomanen a nosaltres, sinó que pel camí hi ha hagut un cessament d’activitat.

Hi ha encara la disposició addicional novena de la llei de creació que fa referència al personal de l’antiga RTVV. Sembla que al ministre d’Hisenda espanyol no li ha agradat gaire.
—És un article que van aprovar les corts, pactat pels grups polítics.

En compliment de l’article 6 de l’ERO.
—L’ERO estableix unes obligacions a qui en aquell moment era el responsable, que era la Generalitat. Però, per una altra banda, les lleis no venen vinculades pels ERO, sinó per un pacte, un acord polític. A les corts es va decidir d’introduir aquest mecanisme que establia, diguem-ne, un seguit de preferències en favor dels ex-treballadors de l’antiga RTVV. La situació en aquests moments està en la comissió bilateral entre l’estat i la Generalitat. Haurem d’esperar com van les coses i actuar d’acord amb això.

–Podeu confirmar que el pressupost serà de cinquanta milions, com es diu?Enrique Soriano-3

—És el que publiqueu els mitjans. Ben prompte s’haurà de presentar el projecte de pressupost de la Generalitat a les corts. La llei marca que el pressupost de la corporació s’ha de situar en el marge que va entre el 0,3% i el 0,6%. En això treballarem.

Es pot fer un bon mitjà de comunicació multimèdia i transmèdia amb aquests diners?
—Haurem de començar a intentar-ho i a aconseguir-ho.

Podeu avançar-nos una xifra estimada de la plantilla que es necessitarà?
—No. No hi ha xifra. Fins que no tinguem un estudi amb el que mínimament necessitem per a treballar serà molt complicat de donar cap xifra concreta.

Us heu fixat una data concreta o aproximada per a començar les emissions?
—Ací hi ha una primera fase que no és ni avui ni demà ni la setmana que ve ni el mes que ve que és, abans de res, verificar l’equipament del qual podem disposar. Veure si està en condicions de funcionar adequadament. Han passat uns quants anys i la tecnologia canvia molt. Haurem de comprovar si funciona, si arriba a tot arreu. Això són unes proves. Per fer una emissió en proves no cal tenir una programació ni una graella.

Amb quin personal es faran aquestes proves?
—S’haurà de recórrer a personal de la Generalitat.

No parleu d’ex-treballadors?
—Per això no es necessita un gran nombre de persones. Les proves es poden fer amb un mínim.

Els liquidadors de l’antiga RTVV encara són físicament a l’edifici de Burjassot. Els traureu d’allí?
—Els liquidadors i la SAU són els titulars de Burjassot. Per anar-hi s’haurà de veure com s’hi accedeix. Hi ha mecanismes, però encara ens hem de constituir en consell rector i fer la petició corresponent.

Parlem d’un mitjà públic que necessàriament haurà de tenir molta relació amb el sector privat. La llei només marca l’obligatorietat que els serveis informatius siguen públics. Com ha de ser la relació amb les empreses privades, amb les productores?
—La llei marca que s’ha de tenir en compte que siguen productores d’origen valencià. No podem evitar que vinguen productes a establir-se ací perquè en el fons es convertirien en productores valencianes. Es tracta de generar teixit que permeta de fer indústria, que hi haja un sector audiovisual que a la Comunitat Valenciana ara és arrasat. Per a recuperar-lo, l’impuls l’han de donar els mitjans de comunicació públics. No podem excloure ningú.

Teniu, com a president, o té la corporació cap compromís o cap deute amb el passat?
–Ara com ara no hi ha cap compromís. Partim de zero. Hi ha un pressupost que apareix en la llei. No hi ha cap compromís. Ningú no ha pogut comprometre res fins ara.

De l’antic Canal 9, què en salvaríeu?
—[Riu.] A part d’alguns programes que no estaven malament, jo crec que hi ha un grup de persones que poden ser necessàries i útils. Pense que això pot ser el més important, el capital humà.

De quina manera penseu que es pot aprofitar tot aquest capital humà?
—Supose que s’haurà de començar a treballar i els haurem de tenir en compte. La llei estableix tot de possibilitats per a tenir-los en compte. Les haurem de fer servir.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.