L’energia és la parada següent

El procés de bandejar els combustibles fòssils i substituir-los per energies netes no serà tan ràpid com exigeixen els experts i els mals indicadors respecte de l’escalfament global

Martxelo Otamendi
21.10.2022 - 21:40
Actualització: 21.10.2022 - 22:28
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

María, he vist que al vostre diari són notícia de primera línia els aerogeneradors que s’han instal·lat, o es planeja d’instal·lar, a la mar per crear energia eòlica. La notícia principal del diari de dimecres era, alhora, una denúncia ferma: “El sector de la mar veu el lobby eòlic rere les limitacions imposades a la pesca per la UE.” És a dir, que les confraries de pesca creuen que es pretén d’expulsar els pescadors d’aquelles zones que sempre han fet servir per pescar a fi d’instal·lar-hi turbines eòliques. L’empresa Cobra –amb 21.500 treballadors– ha presentat una proposta per a instal·lar seixanta-vuit aerogeneradors en una valuosa zona de pesca.

Aquesta serà –i ho és de fa molt de temps– una qüestió de debat als nostres països els anys vinents: com aconseguir de fer grans passes cap a la sobirania energètica sense fer mal a la natura o fent-li tan poc mal com sigui possible. I saber qui i com gestionarà aquest recurs és igualment important. En vista de com treballen moltes empreses privades, sembla que el vent, l’aigua, el sol, les onades… els pertanyen, que són les úniques que poden treure’n benefici i, en conseqüència, guanyar tants diners com vulguin.

El procés de bandejar els combustibles fòssils i substituir-los per energies netes no serà tan ràpid com exigeixen els experts i els mals indicadors respecte de l’escalfament global. Hi ha resistència i, reconeguem-ho, grans dificultats tecnològiques, però no poden ser un motiu per no fer-ho. No podem estar quiets.

En aquest àmbit, van sorgint experiències molt interessants en els nostres països i la gran majoria té com a punt central l’individu i la comunitat. Les comunitats de consumidors i de creadors en són un exemple. Aquestes iniciatives se centren en la pedagogia de la feina col·lectiva, converteixen els ciutadans en subjectes actius i aconsegueixen així una implicació més gran.

Les grans empreses energètiques acceptaran aquestes iniciatives petites si no afecten gaire els seus resultats. Però no estan disposades a renunciar a allò que fins ara els ha estat una ganga.

Haurem d’estar-hi atents.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes