En què es basa el perill que les pintures de Sixena acabin en mans del govern d’Aragó?

Natalia Martínez de Pisón entrava per una porta de darrere del MNAC el dilluns 28 de juliol proppassat. Estava molt nerviosa, perquè a aquella hora, a la porta principal del museu, hi havia una protesta convocada per l’Assemblea Nacional Catalana contra la presència dels tècnics enviats pel govern de l’Aragó per inspeccionar les restes de les pintures de la sala capitular del monestir de Sixena que hi ha exposades. De fet, ella era l’única tècnica enviada pel govern aragonès, una restauradora contractada externament, amb escassa experiència, administradora i treballadora única d’una empresa, Arte, Conservación y Restauración de Bienes Muebles y Objetos Artísticos SL. Una empresa que fa vuit anys que incompleix l’obligació legal de dipositar els seus comptes anuals, segons que ha denunciat el MNAC. 

Martínez de Pisón, aquell dilluns, anava acompanyada de dos membres del laboratori de fotogrametria de l’escola d’arquitectura de la Universitat de Valladolid, que van prendre imatges detallades i amb una gran resolució de les pintures. Ella és l’autora del cronograma presentat pel govern de l’Aragó a la jutgessa d’Osca per a fer el trasllat de les pintures en set mesos; Martínez de Pisón és l’únic suport tècnic en què es basen per a afirmar que el trasllat de les pintures es pot fer sense malmetre-les, autora d’un informe de set pàgines en què exposa com farien el desmuntatge de les pintures, l’embalatge i el transport. Però sense dir res de com es tornarien a instal·lar amb garanties de seguretat i de conservació constants a la sala capitular de Sixena. El govern aragonès no ha presentat cap informe tècnic independent, ni d’experts en la matèria, que avali els seus plans. Tot es fonamenta en l’aportació de Natalia Martínez de Pisón. 

I la seva experiència no la fa una persona adient per a entomar un projecte tan delicat i complex com l’estudi d’un possible trasllat de les pintures, tal com va dir el MNAC a la jutgessa d’Osca en l’escrit d’oposició a l’execució de la sentència que li va fer arribar dilluns al matí. “Aquesta part considera que la senyora Martínez de Pisón Cavero no té l’experiència necessària per a entomar un projecte de l’envergadura exigida per les actuacions inherents a l’execució de la sentència”, escrivia la direcció del museu. 

Perquè, segons el perfil professional que es pot consultar en el seu compte de Linkedin, l’única dada professional que té és la de directora d’Arte, Conservación y Restauración de BIenes Muebles y Objetos Artísticos SL (ArteCo SL) d’ençà de la seva fundació, el 1994. I hi indica que ha participat en intervencions en conjunts murals a les catedrals de Lleó i de Palència, que va redactar el projecte de restauració de les pintures murals de la Real Colegiata de San Isidoro de Lleó, tot i que no consta pas –diu el MNAC– que assumís la direcció tècnica de les tasques. 

A més, la seva empresa és molt petita (té un capital social de deu mil euros) i no se sap pas quin és el volum de negoci que té per la manca d’informació dels comptes anuals dels darrers vuit anys. Però el museu conclou que és “una societat segurament unipersonal amb un potencial real d’actuació molt limitat”. I, tanmateix, és l’empresa i la professional triada pel govern de l’Aragó per a defensar un projecte tan extraordinari i complex com aquest. 

I el criteri que ha expressat Martínez de Pisón sobre la viabilitat del projecte contrasta amb els senyals d’alarma que han indicat, de manera sostinguda i enfortida, aquests darrers anys els principals experts mundials en conservació i restauració en els informes que ha aportat el MNAC. Els darrers dos informes, amb dades actualitzades d’aquest any mateix, els va aportar aquesta setmana. Com el de la italiana Simona Sajeva, que ja fa una dècada que examina l’estat de les restes de les pintures de Sixena exposades al MNAC, el grau de fragilitat que tenen i els perills de moure-les de lloc. En aquest darrer informe afirma que, tot i que s’han fet millores en la sala capitular del monestir de Sixena en les obres de rehabilitació recents, no es pot concloure que hi hagi les condicions de conservació necessàries. Perquè encara s’han detectat eflorescències salines en algunes zones i presència de ciment, que “són incompatibles amb una possible recol·locació directa de les pintures”.

Això contrasta amb el que va dir Martínez de Pisón després de la visita de tres dies que va fer al MNAC. “No hi ha cap qüestió que ens allunyi de les previsions inicials. Aquestes fragilitats i aixecaments de pintures i descamacions de la capa pictòrica que ja s’intuïen en les primeres fotografies, en veure-les de prop ja les podem quantificar. Quan tens un termini i un objectiu per complir, s’adapta l’equip professional a aquest objectiu i hi arribes.”

Però el cas, que també assenyalen els experts, és la manca d’informació sobre com instal·larien allà les pintures. En l’informe de Simona Sajeva aportat al jutjat, s’afirma que “continua sense haver-hi informació tècnica i científica disponible sobre les modalitats de reubicació de les pintures en el monestir o una altra seu pertinent”. D’això, n’alerta el MNAC, que diu a la jutgessa que aquesta informació que falta acabaria de definir el cronograma alternatiu que ha presentat per al trasllat de les pintures i que ha estimat en un any i mig, el doble del temps que preveu Martínez de Pisón en nom de l’Aragó. Però el museu deixa clar que aquest cronograma és una estimació d’acord amb la complexitat del projecte, però sobretot continua alertant la jutgessa que, en cas de fer-ho, el risc de malmetre de manera irreversible unes pintures d’un valor extraordinari és tan gran que el MNAC mateix es declara incapaç de fer-ho.