17.12.2025 - 08:19
|
Actualització: 17.12.2025 - 11:01
Els Mossos d’Esquadra han desallotjat l’antic institut B9 de Badalona (Barcelonès). Els agents s’han desplegat al voltant de l’espai poc abans de les set del matí, però l’actuació no ha començat fins que s’ha fet de dia, quan han demanat per megafonia als ocupants que se n’anessin voluntàriament.
A l’institut, hi vivien vora quatre-centes persones sense alternativa viable on viure, tot i que molts d’ells ja se n’havien anat aquests darrers dies per la imminència del desallotjament. Hi ha hagut càrregues policíaques.
Algunes persones han abandonat l’espai, però d’altres, concentrades al vial d’accés a l’antic institut, han ofert resistència entrellaçant els braços. En aquest punt, hi ha hagut empentes i els Mossos ha fet alguna càrrega. Cap a les 8.45, els agents de la policia han accedit a l’interior de l’edifici.
A l’exterior, a la plaça entre els carrers d’Alfons XII i del Marquès de Mont-roig, s’hi han concentrat membres d’unes quantes entitats socials i algunes de les persones que vivien al B9. Allà han cridat proclames contra el desallotjament i contra l’actuació policíaca, i també han llançat alguns objectes contra el cordó policial.
Els ocupes diuen que el desallotjament és inhumà: “Podem morir”
Les persones que ocupaven l’antic institut B9 de Badalona denuncien que el desallotjament té un component del tot inhumà pel fet de deixar centenars de persones al carrer en ple hivern.
“Qui ha planificat això té un cor molt dur”, ha etzibat el portaveu del B9, Younouss Drane. El col·lectiu havia demanat una moratòria per poder marxar en uns mesos perquè: “Ara la gent pot posar-se malalta o fins i tot morir per les baixes temperatures”.
Drane també ha lamentat que tot plegat estigui orquestrat per un govern municipal de Xavier Garcia Albiol (PP) que, diu, cerca vots a través d’insultar-los i mostrar-los com a salvatges. A les sis de la tarda han convocat una concentració de rebuig davant l’Ajuntament.
59 de les 400 persones a serveis socials
La Generalitat ha derivat a serveis socials fins a 59 de les 400 persones desallotjades de l’institut B9 de Badalona. Així n’ha informat la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, durant la sessió de control al Parlament, en resposta a la diputada de la CUP Pilar Castillejo.
Segons que ha explicat Martínez Bravo, el seu departament, el de Salut i el d’Interior han participat en reunions prèvies i han fet gestionar per a “derivar els casos de més extrema vulnerabilitat cap a uns recursos adients”.
Martínez Bravo ha admès que “avui és un dia complicat”, però ha subratllat que hi ha una ordre judicial que empara el desnonament i que les instal·lacions “no reunien les garanties i no són lloc per a aquestes persones”.
La diputada de la CUP ha assenyalat que, abans de la sessió de control, ha estat a l’institut B9 de Badalona i ha denunciat que el desallotjament “s’ha fet a instàncies de l’alcalde Albiol i sense cap garantia d’habitatge al davant”. I ha denunciat: “No hi ha cap alternativa residencial per a aquestes 400 persones que avui, ara mateix, ja dormen al ras”.
Desallotjament a petició de l’ajuntament
L’actuació policíaca es fa a petició de l’Ajuntament de Badalona, encapçalat per Xavier Garcia Albiol, que n’havia fet un eix de la seva campanya. El jutjat contenciós administratiu 11 de Barcelona va avalar la setmana passada el desallotjament. Aquesta resolució autoritza l’entrada i l’execució de l’acord de govern municipal que preveu de recuperar la propietat de l’edifici.
Durant el dispositiu, hi haurà els serveis socials municipals per a donar suport i assistència als afectats pel desallotjament. També hi participen efectius del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) per si cal intervenir en cas d’incidents.
La jutgessa parla de risc
L’acord judicial per al desallotjament definia l’antic institut com un “poblat de misèria” que vivia en una situació de “risc efectiu per a la seguretat col·lectiva i la salut pública”. La jutgessa també assenyalava que la situació d’insalubritat, per l’acumulació de residus o les connexions no autoritzades a les xarxes elèctriques, representava un risc “evident”.
Albiol, que es preveu que es presenti al B9 per seguir aquest desallotjament, considerava el B9 una “bomba de rellotgeria” que podia esclatar en qualsevol moment.
