27.01.2017 - 14:48
L’actriu defensa que el muntatge “és un cant a la supervivència”
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)
L’actriu Emma Vilarasau protagonitza l’espectacle teatral ‘La mare’, de Florian Zeller i dirigida per Andrés Lima –que s’estrena el 6 de febrer i fins al 17 d’abril en La Villarroel–, amb un personatge que situa a la vora del “precipici”, ja que transita per un moment de crisi personal i de desamor, i amb Pep Pla, Òscar Castellví i Ester Cort completant el repartiment.
“Tots tenim mare”, ha recordat Lima aquest divendres en roda de premsa, assenyalant que sembla molt obvi però no ho és, i ha detallat que aquest personatge va més enllà del cas d’una dona burgesa del 2017 amb certs problemes d’abandonament del niu.
Segons la seva opinió, aquesta obra transcendeix el gènere i en realitat versa sobre el desamor amb el qual pot sentir-se identificat qualsevol ésser humà, de manera que ha pronosticat que el públic se sentirà molt a prop dels personatges.
Segons ha explicat, el personatge encarna algú que entra en crisis als cinquanta, una edat difícil que és “un moment de trànsit”, i l’obra intenta entrar en la seva cap i el seu propi caos projectant el seu crisi, melancolia i l’empipament.
S’ENSORRA EL SEU MÓN
A la protagonista “comença a desmoronar-se-li el món”, passant per moments d’angoixa que li fan plantejar-se totes les relacions emocionals del seu al voltant, i del sentit que té viure.
El personatge se situa “en aquest moment de precipici i vertigen, com si estigués agafada a la vora i a punt de caure en qualsevol moment”, el que és en el fons una metàfora sobre el sofriment humà.
Les escenes es repeteixen com un mirall, i són persones que s’estimen i s’odien i es volen, en un caos “bastant reconeixible perquè és la vida que vivim cada dia”.
Sobre Vilarasau –amb la qual Lima ha treballat per primera vegada–, ha assegurat que “és brutal i una gran artista”, mentre que l’actriu ha explicat que s’han trobat en el moment just de maduresa de tots dos.
“No és fàcil per a la mare aquesta obra, ni per a la resta d’actors”, ha exalçat l’actriu, que ha subratllat que un bon director d’escena ha de ser un bon coneixedor de l’ànima humana.
CANT A LA SUPERVIVÈNCIA
“Qui no té aquests abismes, aquests llocs ombra als quals fa por mirar?”, ha dit l’actriu, que ha considerat, tot i això, que el personatge és un cant a la supervivència i la vida amb el qual es mira a la realitat des de diferents punts de vista com ho feia el cubisme: molts punts de vista i tots alhora.
Per a ella, la cap és una cosa que no es controla i per molt per sobre de les persones, i ha considerat que tot el món té una veritat interior que és la que cadascun viu: “La realitat és una, no se sap quin, i la veritat és la que cadascun sent, que és el que li succeeix al seu personatge i que, front a una ment lliure –que és enginyosa, cruel, divertida i sense moral– fa que la mare passi per tots aquests llocs”.
Ha concretat que el muntatge parla de les relacions de parella de llarga durada –com de què serveixen, i de què s’està compartint–, i davant d’un canvi en la seva realitat, ella ha de resituar-se en el món però no troba el lloc: “La vida t’escup i no saps on posar-te”.
Per a Lima, l’espectacle fa plantejar-se “on està l’amor verdader”, amb una sèrie de zones fosques, però que, malgrat això, resulta ser una obra molt juganera.
“És una comèdia mitja sinistra perquè la vida es burla de nosaltres moltes vegades, i és com un acudit perquè no saps per a què serveix. El tema és dramàtic”, ha afegit.
