Emilio Argüeso s’espolsa les responsabilitats i critica la gestió feta pel CECOPI

L’ex-secretari de Seguretat i Emergències valencià, Emilio Argüeso, destituït a petició pròpia el 3 de desembre després del relleu a la Conselleria de Justícia i Interior, ha defensat avui la seva gestió durant el temporal del 29 d’octubre passat. Argüeso ha comparegut davant el jutjat de Catarroja, just després de l’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas. 

En la compareixença, Argüeso ha admès que el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, era de vacances entre el 22 i el 29 d’octubre, però ha remarcat que la substituta, Immaculada Piles, el va avisar perquè tornés i que ell mateix va activar l’alerta de nivell 1 a primera hora del matí del dia 29. Segons que ha explicat, Piles li va dir el dia abans que podia haver-hi vent, però que no semblava que tingués relació amb una gota freda. Tanmateix, quan va començar a rebre missatges d’alguns batlles, va demanar a Piles que el mantingués informat. A les 7.00 del matí del dia 29, va parlar amb ella i li va recordar que li passés les novetats. Una hora després, Piles li va comunicar que hi havia quedat algun vehicle atrapat i ell va declarar l’alerta 1 “com a mesura preventiva”.

La declaració d’alerta 1 obliga els ajuntaments a activar el seu Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), però no permet de declarar l’alerta 2 ni convocar el CECOPI, l’òrgan superior de coordinació d’emergències. El secretari va modificar el nivell d’alerta després d’una reunió sobre el model econòmic i es va desplaçar a la sala del 112. Aleshores, Suárez s’hi va incorporar, havent interromput les vacances.

També es va demanar un informe d’alertes hidrològiques a la Confederació Hidrogràfica, com exigeix el pla d’emergències, i Suárez li va comunicar cap a les 12.00. També es va informar la delegació del govern espanyol, tot i que ha remarcat que la delegada no es va pactar amb ell fins a la tarda, quan es van trobar presencialment.

Durant el matí, ha dit que va intentar posar-se en contacte amb Piles sense èxit, entre les 8.00 i les 11.00. Ella li havia recomanat que parlés amb Transports, però no li van donar cap resposta. Per això assegura que va decidir d’anar personalment al 112. Suárez li va dir que la zona més afectada era la de Carlet (Ribera Alta), i per això s’hi van desplaçar juntament amb la consellera. Allí van esperar que hi arribessin els bombers forestals.

Segons el relat, la decisió de prioritzar les incidències de Carlet es va prendre després de constatar-ne l’impacte per les trucades rebudes, malgrat que Suárez havia dit que no calia tenir en compte el volum de trucades al 112, perquè un accident podia generar cinquanta telefonades.

Reunió del CECOPI

La consellera va decidir a les 15.00 de declarar la situació d’alerta 2 i convocar el CECOPI i va demanar a Suárez que l’activés. Amb la convocatòria del CECOPI, el secretari autonòmic deixava de tenir competències decisòries i, per tant, ja no exercia el comandament. Ell mateix ha explicat que va trigar dues hores a arribar-hi perquè venia de Carlet. Va entrar al centre de coordinació cap a les 16.30.

El comitè de direcció del CECOPI era constituït per la consellera i la subdelegada del govern espanyol. Segons que ha dit, de fet eren elles dues les que donaven les ordres, i ha remarcat que el 75% dels tècnics eren funcionaris de l’administració espanyola, cosa que, segons ell, feia que tinguessin fins i tot més pes en les decisions. Ha criticat que el president de la Generalitat no fos convocat al CECOPI, ni tan sols se l’esperés dos o tres minuts per posar-lo al corrent de la situació. Ha insistit que no formava part del comitè i que, per tant, no era habitual de comptar-hi.

Finalment, ha criticat el funcionament del gabinet d’informació del CECOPI, destinat a recollir i difondre informació cap als mitjans i des dels mitjans. Ha dit que la directora del gabinet, Aurora Roca González, no va comunicar res del que s’estava produint fora del centre i que no sap si va informar ningú, cosa que considera greu.

També ha aportat dades del desplegament legal que sustenta la coordinació d’emergències al País Valencià. En concret, ha fet referència a la llei 4/2017, que crea l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), i al seu reglament orgànic, especialment als articles 14 i 15 que defineixen les competències del subdirector general i la cap de servei. Ha remarcat, a més, que l’activació del pla de preemergència es va fer el 24 d’octubre, quan les previsions meteorològiques alertaven ja d’un possible episodi de pluges fortes. I ha recordat que, l’agost del 2024, es va enviar una circular per insistir en la necessitat de revisar i mantenir actualitzats els plans d’emergència i d’inundacions. Dels 554 municipis del País Valencià, n’hi havia 224 que estaven obligats a tenir pla d’emergències. D’aquests, 54 encara no el tenien, i per això se’ls va requerir que el redactessin, com marca la normativa.