Indignació dels usuaris de Rodalia: “Això és enganyar la gent!”

El segon dia consecutiu sense servei de Rodalia ni Regionals ha tornat a evidenciar un malestar profund i transversal entre els usuaris del transport ferroviari. A les principals estacions la imatge s’ha repetit: pantalles apagades o amb avisos genèrics, vies buides o amb trens aturats, informadors desbordats i passatgers que, amb més resignació que sorpresa, cercaven com arribar a la feina, a classe o a una cita familiar.

A Barcelona, l’estació de Sants presentava a primera hora del matí una escena inhabitual: espais amplis gairebé deserts, sense el formigueig constant de viatgers que hi passen diàriament. Les pantalles continuaven negres i no hi havia informació de sortides ni arribades de Rodalia. Els pocs usuaris que hi arribaven preguntaven directament als informadors si realment hi havia servei, perquè ahir el govern va anunciar-ne la represa. “No funciona res. És una manera d’enganyar la gent”, deia la Mercè, que havia sortit de Terrassa amb l’esperança de trobar trens i finalment ha optat pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Com ella, molts denunciaven informació contradictòria entre les aplicacions mòbils i el que es trobaven físicament a l’estació. “No hi ha servei, però al mòbil surt una altra cosa i no hi ha informació concreta. És un caos”, explicava el César, que volia anar a Vilanova i la Geltrú i es preguntava per què, si el problema s’havia produït a Gelida, no es podia mantenir el servei a la costa.

Entre els passatgers de Sants predominava una sensació de cansament acumulat. Alguns asseguraven que ja s’imaginaven que no hi hauria trens, malgrat l’anunci oficial del dia abans. “Està tot molt malament i trigarà molts i molts anys a arribar a la normalitat”, insistia la Mercè, usuària de RENFE d’ençà de fa trenta anys. D’altres, com en Mikel, que es dirigia a l’aeroport, lamentaven que a la web no s’oferissin alternatives clares, mentre que els treballadors de l’estació sí que intentaven orientar-los amb opcions improvisades. “He anat sovint entre Girona i Barcelona i sovint hi ha problemes. Ja m’esperava que avui també n’hi hagués”, deia, amb un to entre el desencís i la resignació.

La imatge de Sants contrastava amb la d’un dia feiner qualsevol en un dels principals nodes de transport del país, i feia visible l’impacte real de l’aturada: milers de desplaçaments diaris alterats i una dependència absoluta d’alternatives sovint insuficients.

Poques alternatives al col·lapse general

La situació s’ha repetit arreu. A Lleida, els usuaris de Rodalia s’han tornat a veure obligats a cercar alternatives des de primera hora. A l’estació de Lleida-Pirineus, molts viatgers optaven per comprar bitllets de gran velocitat, tot i la diferència de preu, davant la inoperativitat del servei habitual. D’altres cercaven autobusos o vehicles de lloguer per arribar als seus destins. La mateixa situació s’ha viscut a Tàrrega, on els usuaris s’han decantat pel transport per carretera. En aquest cas, les crítiques s’han centrat també en la manca d’avisos: alguns passatgers denunciaven que RENFE no havia informat prèviament de la cancel·lació de combois de TGV o Avant amb destinació a Andalusia, cosa que els ha deixat sense marge d’organització.

A Vilafranca del Penedès, l’estació tornava a tenir els torns tancats i cap tren en circulació. A pocs metres, a l’estació d’autobusos, RENFE havia habilitat un servei de bus cada mitja hora per cobrir el trajecte de la R4 entre la capital de l’Alt Penedès i Martorell, però la confiança en el pla alternatiu era mínima. “El pla tampoc funciona, tot és un desastre”, deia en Jordi Martínez, que va a estudiar a Martorell i es mostrava visiblement indignat. Gairebé ningú feia servir els autobusos, mentre a l’estació de Sant Vicenç de Calders s’acumulaven fins a sis trens aturats a les vies, una imatge que reforçava la sensació de bloqueig total.

Al Maresme, l’impacte s’ha fet notar amb especial intensitat. A Mataró, s’han registrat llargues cues sota la pluja per pujar als autobusos en direcció a Barcelona, en plena hora punta. Moventis, l’operadora encarregada del servei, ha reforçat amb desenes de busos les línies del Maresme i del Vallès Occidental per absorbir els usuaris de Rodalia, però el trànsit a la C-32 s’ha complicat encara més per accidents a l’altura de Mataró i de Badalona. El bus interurbà s’ha convertit, per segon dia consecutiu, en el principal servei públic alternatiu al tall de trens, amb trajectes molt més llargs del que és habitual.

A Girona, el segon dia sense Rodalia ha deixat una estació amb poca afluència, perquè molts usuaris ja sabien que no hi hauria servei. Tot i això, les queixes han estat constants. Alguns estudiants han optat per agafar el TGV per no perdre classes. “Ahir molts companys no van poder anar a classe i avui tampoc. No podem estar tants de dies sense assistir-hi”, deia la Lola, que estudia a Figueres. D’altres, com en Nelson, lamentaven que aquest dijous no se’ls permetés utilitzar el TGV amb l’abonament de Rodalia i haguessin de tornar a pagar el bitllet. “No guanyem tants diners com per anar pagant el doble mentre solucionen el problema”, criticava.

Entre els usuaris gironins també hi havia veus més comprensives. La Selena, professora de dansa que es desplaça sovint entre Girona, Barcelona i Figueres, admetia que la suspensió del servei pot ser necessària per prevenir accidents, però no entenia que no s’haguessin habilitat més autobusos. “No sé si hauré de cancel·lar les classes o si podré arribar-hi ni quan”, explicava, posant paraules a una incertesa compartida per molts treballadors.

A Tarragona, la imatge era d’absoluta aturada: andanes buides, cinc combois aturats a les vies i només treballadors de Renfe i de seguretat a l’estació. Alguns viatgers han descobert a mig trajecte que el tren no arribaria a Barcelona. La Marga, usuària de la R-16 procedent de Tortosa, es mostrava especialment indignada perquè no els havien informat fins a Vila-seca que el regional acabaria el recorregut a Tarragona i no se’ls havia ofert cap alternativa. “És una incertesa constant: saps quan surts de casa, però no si podràs tornar. No parla gens bé del servei ni del país, ningú se’n fa responsable”, denunciava. També criticava l’atenció rebuda a taquilla, que qualificava de “penosa”.

Una altra passatgera, la Marta, explicava que combina el cotxe i el tren per anar a treballar a Barcelona, però que aquest dijous el tren s’ha quedat a Tarragona. “Si ja sabien que no sortirien trens, ens ho haurien d’haver dit abans per poder-nos organitzar”, deia, tot remarcant la confusió de la poca informació disponible. Malgrat tot, alguns usuaris acceptaven la plantada dels maquinistes com una qüestió de seguretat, encara que això els generés un “estrès intern” i temors sobre possibles conseqüències laborals.

Vaga de maquinistes

Tot aquest malestar s’emmarca en un context de negociacions obertes entre les administracions i els maquinistes, que exigeixen garanties de seguretat després de l’accident mortal de Gelida de dimarts, en què va morir un conductor en pràctiques. Els representants sindicals han anunciat una vaga els dies 9, 10 i 11 de febrer a totes les empreses ferroviàries per reclamar “totes les actuacions necessàries” que garanteixin la seguretat de la xarxa. Alguns usuaris ja advertien que, quan s’anuncien vagues, “els dies abans ja es comença a notar” amb menys trens i més incidències.

Mentrestant, el sentiment predominant entre els passatgers és que el col·lapse actual no és un fet puntual, sinó la conseqüència d’anys de deficiències acumulades. Els usuaris coincideixen en una idea recurrent: la xarxa ferroviària que hauria de sostenir la mobilitat quotidiana no respon quan més se la necessita.