12.01.2026 - 21:40
|
Actualització: 12.01.2026 - 21:53
Jordi Sevilla va nàixer a València l’any 1956, però ha fet tota la carrera política i professional a Madrid. Qui es va oferir a ensenyar economia a José Luis Rodríguez Zapatero en dues vesprades davant un indiscret micròfon obert, fa anys que es dedica a l’activitat privada. Treballa de consultor i forma part de la llista de conferenciants que ofereixen algunes empreses de comunicació “per a donar prestigi al seu acte”, publiciten. En el seu currículum destaquen un ampli coneixement de les polítiques públiques i de l’economia. A la consultora LLYC és el responsable d’intel·ligència, i una de les darreres causes a què s’ha abonat ha estat la defensa a ultrança de l’energia nuclear, que considera segura i barata. “Som a temps de corregir l’error de tancar les centrals nuclears”, escriu.
Durant la seua carrera, Sevilla ha entrat i ha eixit unes quantes voltes de l’escena política. Ara hi torna a ser, per a signar i impulsar un document contra Pedro Sánchez. Un paper fet amb el vist-i-plau i la connivència de la vella guàrdia socialista per fer caure Pedro Sánchez de la presidència del govern espanyol i del lideratge del PSOE. Ell va ser un dels qui el van ajudar a arribar-hi i ara es presta a ser un dels qui el volen fer plegar. Entre més coses, el manifest, que ells han adjectivat de “renovador”, preconitza tornar a les arrels primeres de la socialdemocràcia, lamenta la “podemització” del Partit Socialista i el fa responsable de l’auge dels extremismes.
Vigilant l’estatut de Catalunya
L’ex-ministre va estudiar economia a la Universitat de València. Va ser diputat per Castelló entre els anys 2000 i 2009, i ministre en el primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero. De fet, ell, Zapatero, Carme Chacón, Jesús Caldera, Germà Bel i Juan Fernando López Aguilar van formar el col·lectiu Nova Via dins el PSOE, que va derrotar José Bono en la lluita pel lideratge. Tots aquests noms estaven units més pel nexe generacional que per l’ideològic. A poc a poc, Rodríguez Zapatero va anar prescindint d’alguns d’aquells que l’havien ajudat a arribar a la Moncloa.
Jordi Sevilla aspirava a ser ministre d’Economia, però Zapatero li va reservar el lloc de titular d’Administracions Públiques. Tot i que va pacificar els ànims del funcionariat espanyol, que havia eixit escaldat de les retallades i congelacions de sou del govern de José María Aznar, Sevilla no va acabar la legislatura. El 2007, Zapatero el va destituir. Però abans va tenir temps de ficar les mans en l’estatut de Catalunya que elaborava el parlament.
Després d’aquelles declaracions que Zapatero va fer en presència de Pasqual Maragall dient que el congrés espanyol aprovaria l’estatut tal com isquera del parlament, Jordi Sevilla va fer unes quantes intervencions per provar d’aigualir el vi. En acabat d’un dinar amb Maragall, va dir que estava convençut que del parlament no eixiria mai un estatut anticonstitucional. Artur Mas el va acusar de canviar les regles del joc amb les seues intervencions i els intents de desviar el rumb. Setmanes més tard, Sevilla va dir que el govern espanyol no donaria mai suport a un estatut que fos dolent per a Espanya, encara que fos constitucional.
Recuperat per Pedro Sánchez
El 2015, quan Pedro Sánchez treballava en el seu programa electoral, va recuperar Jordi Sevilla –que havia estat secretari d’Economia del PSOE entre el 2000 i el 2004– per a definir la política econòmica. En aquells moments, treballava de consultor a PWC, i feia classes, però es va mostrar disposat a tornar a la vida política amb Sánchez.
L’any 2018, quan arribà al poder, el govern de Sánchez el va nomenar president de Red Eléctrica Española. Tan sols dos anys després, va dimitir. Va al·legar motius personals, però, en realitat, les seues discrepàncies amb Teresa Ribera, vice-presidenta quarta del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, eren més que evidents en uns quants àmbits. Sevilla, per exemple, volia diversificar el negoci de Red Eléctrica, i Ribera li demanava que l’empresa s’enfortís únicament en el camp del transport i l’operació del sistema elèctric espanyol.
Un esvoranc insalvable
Una volta més, Jordi Sevilla tornava a l’activitat privada, però sense deixar d’observar detingudament els moviments del seu partit. A partir de llavors, les relacions amb la cúpula socialista no han fet sinó empitjorar i ha signat nombrosos articles i intervencions contra les polítiques de Sánchez.
El 2023, per exemple, va ser molt dur arran de la negociació del PSOE amb Junts per a assolir la investidura de Sánchez. De fet, va demanar que es convocassen noves eleccions, i el novembre d’aquell any també va demanar la convocatòria d’un referèndum sobre la llei d’amnistia.
Tampoc no li va agradar el pacte dels socialistes amb Esquerra per a la investidura de Salvador Illa. L’ex-ministre es va a tornar a arrenglerar amb les ales més conservadores i jacobines del PSOE quan va dir que el tracte fiscal especial per a Catalunya que s’havia signat era una passa cap a la independència i la confederació asimètrica de l’estat. “El pacte és tot allò que el PSOE ha negat aquests darrers quaranta anys i que Pedro Sánchez ha negat fins fa quatre dies”, va dir.
El líder del PSPV que no va ser
Tornant al moment en què va ser destituït com a ministre, cal recordar que, en el moment en què Zapatero li ho va comunicar, també li va fer un encàrrec que no el va fer gens feliç. I que no va complir.
El cap dels socialistes espanyols volia, aquell 2007, que Jordi Sevilla tornàs al País Valencià per fer-se càrrec del PSPV, en crisi permanent, malalt per les lluites internes de poder, i ofegat per les majories absolutes que el PP valencià anava encadenant. A Sevilla aquesta missió no li va fer gens de gràcia. Les cròniques periodístiques de l’època expliquen que va dir a Zapatero que entre els seus interessos no hi havia el de dedicar-se a la vida orgànica del partit, i li va demanar temps per a pensar-ho. Però Zapatero va fer una maniobra per a evitar que Jordi Sevilla s’hi negàs: l’endemà mateix va fer pública la seua intenció perquè qui era diputat per Castelló intentàs de fer reviscolar el partit. Els socialistes valencians van ser els primers sorpresos i la direcció federal va haver de matisar que era una operació que necessitava temps i que tot es col·locaria a lloc.
Finalment, aquest desig de Zapatero no es va complir i el març del 2008, després d’una nova derrota electoral, Jordi Sevilla mateix va explicar en el seu bloc que ell no optaria a encapçalar el PSPV, que durant mesos havia intentat “prendre el pols” al partit i que, segons el seu diagnòstic, la situació de l’organització era molt compromesa. Després d’una etapa amb una gestora, va ser Jorge Alarte qui se’n va fer càrrec.
