Els preus pugen poc… però el seu nivell és molt alt

La inflació anual estimada de l’IPC el febrer del 2026 és del 2,3%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avançament de l’IPC, que, si es confirma, voldrà dir que la taxa anual es manté estable, atès que el mes de gener aquesta variació va ser del 2,3%. En aquest comportament afecta, a la baixa, el descens dels preus de l’electricitat, que van pujar el febrer del 2025. Per una altra banda, destaca la influència a l’alça dels combustibles i lubrificants per a vehicles personals, restaurants i serveis d’allotjament i dels aliments i begudes no alcohòliques, els preus dels quals augmenten més que el mateix mes de l’any passat. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) creix d’una dècima, fins al 2,7%. Vet aquí tota la informació que ens aporta l’INE sobre la variació de l’avanç dels preus del mes de febrer i que, fonamentalment, ens diu que sembla que els preus no han pujat pas, perquè, diuen, “la taxa anual es manté estable”.

Els preus no han pujat, doncs? Sí. D’un 0,4% respecte del mes passat i d’un 2,3% respecte del febrer de l’any passat. Tinc la sensació que aquest punt enganya molta gent, que no entén que li diguin que els preus “es mantenen” si cada dia paguen més al mercat. D’això en tenim la culpa, en part, els mitjans de comunicació, quan avui, per exemple, algú tituli que “els preus es van mantenir el mes de febrer”, en compte de “els preus van pujar al mateix ritme que el mes anterior”. Perquè el fet és que els preus han pujat, si bé avui no ho sabem amb detall, però l’INE ja ens avança que els aliments sí que han pujat més de pressa que l’índex general, per exemple. Normalment, passa que, veient els preus dels productes i serveis mes a mes, no tenim gaire percepció de la realitat, perquè, llevat de casos molt especials, com en alguns productes alimentaris de temporada, les diferències no són excessives.

Però hi ha un fet que tots notem. Ho podem preguntar als nostres veïns i coneguts. Tots ens diran que tenen la percepció que els preus han pujat molt. I no van errats. La seva memòria els funciona bé. Passa que acostumem a confondre preus amb IPC. I això és fals, el ritme de l’IPC pot “mantenir-se”, però el nivell assolit prèviament pels preus és molt elevat, per culpa de pujades de períodes anteriors. Només en casos excepcionals hi ha baixades de veritat. Ara és el cas de l’oli d’oliva, que cau, després d’haver-se enfilat fins als núvols. Però aquest és un cas excepcional. El més habitual és que pugin sense cridar gaire l’atenció i després vagin consolidant-se a nivells més alts.

I aquesta és la realitat que nota molta gent. Els nivells són alts, però ens diuen que no pugen o que pugen poc. Vet aquí la qüestió. M’he aturat a fer una sèrie de comptes amb els preus que hi havia tot just fa sis anys, abans de començar la pandèmia, que sempre és un punt de referència que tots podem tenir fresc a la memòria. Bé, en aquests sis anys, del gener del 2020 al gener del 2026, l’IPC general ha pujat d’un 23%, que equival a una mitjana aproximada del 3,8% anual, amb creixements molt importants el 2021 i 2022, del 6,5% i 5,7%, respectivament, en què els de l’electricitat i els aliments hi van jugar una part important. La guerra d’Ucraïna va posar la cirereta al pastís i els va portar gairebé a l’11% l’estiu del 2022.

I els aliments van ser una causa rellevant d’aquella insòlita escalada. Després han baixat, però no en la mateixa mesura en què s’havien enfilat. I no podem oblidar que els productes del menjar, encara que van baixant en la ponderació que tenen dins el càlcul de l’IPC, encara són l’epígraf particular més considerable, si bé enguany ja es troben molt poc per davant de la restauració. Ara bé, en els segments més baixos de la renda, els aliments tenen un pes molt crític dins el consum familiar global i l’augment del seu preu el noten més a les seves butxaques.

Si mirem què ha passat en aquests sis anys, veiem que hi ha una sèrie d’aliments bàsics que s’han encarit molt més que no pas l’IPC general i del que seria desitjable. Si anem al mercat i comprem ous, per exemple, pagarem un 92% més ara que no pas el gener del 2020. Si demanem oli, malgrat la darrera baixada, el preu serà encara un 64% superior. La llet s’ha encarit d’un 54% i el peix i la carn, al voltant del 40%. La fruita fresca, les verdures i els llegums, per la seva banda, són al voltant d’un 50% més cars, i el pa ens costa un 32% més. Més enllà dels aliments, l’electricitat és un 42% més cara, la restauració, un 30%, i una assegurança de salut, un 56%; la benzina, només un 8%, perquè fluctua molt segons què fa el petroli.

Al cap tenim memoritzats els preus que hi havia no fa tants anys i és normal que pagar-los avui un 40% o 50% més cars ens posi en funcionament els sistemes d’alerta de la nostra percepció del cost de la vida. El fet és que la despesa diària s’ha encarit molt, i no hem parlat dels lloguers, les pujades dels quals queden molt apaivagades dins l’IPC perquè hi tenen una ponderació baixa, atès que considera que la majoria de residents a l’estat espanyol tenen l’habitatge en propietat. Per una altra banda, la capacitat adquisitiva –aquest és un altre problema– no ha millorat gaire, pel fet que els salaris solen tenir en compte l’IPC general.

En definitiva, l’evolució dels preus és acceptable, però no podem oblidar que això significa una consolidació a uns nivells molt alts, que fan difícil a molta gent poder passar el dia a dia amb tranquil·litat.