Els plans del govern amb l’IRPF dinamiten el pacte d’investidura amb ERC

El model de finançament singular i, concretament, la gestió catalana del 100% de l’IRPF era el compromís més significatiu de l’acord d’investidura del PSC i ERC. Els darrers pactes de la comissió bilateral Generalitat-estat espanyol ja van rebaixar-lo, van deixar-lo en l’aire i van allunyar-lo de tots els punts clau del model, però el govern ahir va admetre indirectament que incompliria l’acord: no és en els plans a mitjà termini de l’Agència Tributària de Catalunya assumir la recaptació i la gestió de l’impost. El pla director de l’agència –que van fer públic en un comunicat el dia límit a què s’havien compromès– no preveu aquest horitzó. El màxim que estableix per al 2028, l’últim any del mandat del govern de Salvador Illa, és una “col·laboració” de l’ATC “a través del treball en xarxa” amb l’agència espanyola en l’aplicació de tributs i en la revisió dels actes. També diu que l’agència catalana “tindrà presència d’identitat visual” en les comunicacions i actes administratius adreçats als contribuents. Seria així en la campanya de la renda del 2027, que es faria l’any següent. Aquest objectiu seria l’últim de la fase inicial de desplegament de l’ATC previst per a la legislatura. El govern compta que necessitarà més personal contractat amb caràcter estructural i que s’obrin més oficines per “atendre amb plenes garanties els contribuents”.

El 14 de juny, fonts del govern van admetre per primera vegada que seria impossible complir el compromís d’assumir la gestió de l’IRPF l’any vinent, en el marc de la reunió de la comissió bilateral. L’estat espanyol i la Generalitat van formalitzar aleshores el primer acord sobre el futur model. El document subscrit s’allunyava dels pilars del sistema de finançament singular defensat per ERC. El govern espanyol no es va comprometre a complir el principi d’ordinalitat, perquè Catalunya no perdés posicions en el rànquing després de contribuir a la solidaritat. Aquest principi va acabar com una demanda catalana en l’exposició de motius de l’acord. L’executiu espanyol tampoc no va acceptar l’horitzó que Catalunya pogués recaptar i gestionar tots els imposts.

La materialització dels compromisos és com més va més lluny de l’entesa que va defensar ERC. En la pregunta de la consulta als militants, la direcció del partit va proposar de votar a favor d’Illa “a canvi de la sobirania fiscal”, entre més compromisos. Fonts d’ERC han emmarcat el pla director en un document “tècnic” i han assenyalat que tot dependria de l’aprovació de les reformes legislatives necessàries al congrés espanyol que fessin viable la gestió a què aspiren.

De fet, ERC va anunciar que presentaria una proposició de llei a Madrid perquè fos possible el traspàs de l’IRPF, i que aniria a banda d’un hipotètic futur acord de finançament que abordés tots els aspectes del model. El partit d’Oriol Junqueras va veure amb bons ulls l’anunci del nomenament d’un comissionat per al desplegament de la hisenda catalana i l’entesa per a l’aprovació d’un decret llei per a atorgar a l’ATC autonomia plena en matèria de personal i establir la figura del contracte programa com a instrument de governança. El consell executiu preveu tirar-lo endavant el 26 d’agost. Malgrat això, ERC ha estat especialment crítica amb el paper del govern espanyol amb el finançament i, sobretot, amb la vice-presidenta i ministra María Jesús Montero, que és alhora candidata del PSOE de les pròximes eleccions andaluses. Andalusia seria un dels territoris potencialment perjudicats si es reduís la contribució catalana a la solidaritat i no es compensés amb l’aportació de més recursos de l’estat espanyol per a evitar-ho.

Si l’acord de la bilateral solament proposava d’avançar cap a una gestió compartida de l’IRPF, el pla director de l’ATC encaixa plenament en aquest objectiu. No va més enllà. Tan sols parla d’una primera fase de desplegament de la hisenda catalana, al final de la qual l’ATC “col·laborarà” en la gestió de l’impost. Per tant, no preveu cap calendari ni concreció respecte d’una hipotètica gestió completa del tribut. Ni d’aquest ni de la resta que paguen els catalans, almenys en la nota feta pública pel govern. És un pla encarregat pel govern a la consultora Minsait, del grup tecnològic Indra.

En concret, en la fase desenvolupada pel pla, és previst que l’any vinent l’ATC presti informació i assistència i en la campanya de la renda 2025 als qui demanin hora. Això implicaria incorporar més de 400 agents de reforç, tenint en compte que en la campanya d’enguany se n’han afegit 102. Pretenen que l’ATC pugui gestionar l’any següent, el 2027, la totalitat de l’assistència ciutadana de la campanya, i això implicaria haver de contractar temporalment més de 700 agents, segons el govern. “Es necessitarien noves oficines temporals i tenir llesta l’adaptació tècnica i de continguts per a facilitar l’assistència durant la campanya”, diu el comunicat.

El pla també inclou l’any vinent la identitat corporativa de l’ATC sigui present en la documentació que es facilita a la ciutadania i que el servei es pugui fer complementàriament mitjançant l’idCat mòbil. Aquesta previsió s’ajusta fil pel randa al pacte de la bilateral, en què tots dos governs es van instar a fer possible que l’any vinent es poguessin presentar les declaracions de la renda a l’ATC i que es possibilités “l’ús de la clau digital establerta per la Generalitat”. No és fins el 2028 que l’agència catalana, “a través del treball en xarxa” col·laboraria en l’aplicació del tribut i tindria presència d’identitat visual en les comunicacions i actes administratius adreçats als contribuents. Per tant, tot s’ajusta a les cotes fixades en la bilateral, que va admetre que avançaria en “competències de gestió” de l’IRPF dins un model en xarxa. És a dir, “amb la participació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i les administracions tributàries autonòmiques”.

Mentrestant, el pla director opta per desenvolupar la plataforma tecnològica pròpia de l’ATC i apunta a la modificació de les tres lleis espanyoles perquè Catalunya tingui la competència sobre l’IRPF i pugui anar més enllà dels objectius prevists per als pròxims tres anys: la llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes; la llei 22/2009, de 18 de desembre, que regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú; i la llei 16/2010, de 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’estat espanyol a Catalunya.

D’aquesta manera, quedarà en qüestió el compliment de l’acord principal del pacte entre el PSC i ERC per a la investidura quan, d’ací a poc més d’una setmana, es compleixi el primer any de l’elecció d’Illa com a president de la Generalitat.