Oxfam Intermón ha publicat un informe en el qual denuncia que dels gairebé cinc milions de ciutadans sirians refugiats a països veïns, menys del 3% ha estat reassentats en països rics. Jordània, Líban i Turquia acullen a la gran majoria i, juntament amb l’Irac i Egipte, han afrontat la crisi de refugiats amb molt poc suport financer d’altres estats. Per aquest motiu, l’ONG insta la comunitat internacional a compartir de manera més equitativa la responsabilitat cap a la població refugiada, oferint reassentament com a mínim al 10% més vulnerable dels refugiats sirians per a finals del 2017, i a prosseguir amb altres vies d’admissió com la reunificació familiar i els visats d’estudiant.

Segons Oxfam Intermón, alguns països rics han de millorar els processos per acollir refugiats en situació de vulnerabilitat i aprendre d’aquelles nacions que lideren la resposta a aquesta crisi, a més de combatre la por i els discursos polítics negatius sobre els refugiats. Per exemple, als Països Baixos el procés per reassentar una persona refugiada porta una mitjana de sis mesos, mentre que en altres països pot durar fins a cinc anys. Canadà ha enviat 500 treballadors addicionals en les seves ambaixades en els països veïns a Síria per accelerar els processos de reassentament. Per la seva banda, els Estats Units també han enviat més personal i recursos a la regió tot i que tan sols ha reassentat al 10% dels refugiats que li correspondrien.

Pert la seva banda, Espanya es va comprometre al març del 2016 a reassentar 1.449 persones sirianes refugiades en dos anys, però en nou mesos només han arribat 289, és a dir, el 20%, totes des de Turquia i Líban. Diu l’ONG que el govern espanyol ha de facilitar els mitjans per accelerar el procés i mostrar voluntat política. La quota ‘justa’ de persones refugiades -basada en la riquesa de cada país- que Espanya hauria de reassentar és de 16.031, segons càlculs d’Oxfam Intermón basats en la riquesa del país.

És més, tenint en compte les dues vies principals per acollir refugiats sirians (reassentament i reubicació), les dades són encara pitjors: el govern s’ha compromès a rebre a 17.387 persones refugiades, però fins ara només 687 han arribat al nostre país, o sigui, el 4%.

‘En el cas d’Espanya’, ha declarat José María Vera, director general d’Oxfam Intermón, ‘és claríssima la manca de voluntat política. Espanya ha pressupostat 200 milions d’euros per finançar l’arribada d’aquests refugiats, així que no estem parlant d’un problema econòmic, sinó d’una falta clara de voluntat per part de l’executiu. No només incompleix els tractats de Ginebra que ens obliguen a això, sinó que a més gira l’esquena a la ciutadania, aclaparadorament a favor d’acollir als que fugen de la violència i la persecució. És una actitud inhumana i irresponsable que ens passarà factura a la nostra imatge internacional i que, més important, atempta contra els drets humans de la població més vulnerable’.

‘Espanya té xifres d’acollida de refugiats sirians ridícules, sobretot en comparació amb els països veïns de Síria que acullen com poden a la quasi totalitat dels cinc milions de persones que han fugit de la guerra’, afegeix Vera.

A més, Oxfam Intermón denuncia que des d’Espanya no es promouen vies segures perquè els qui fugen de la guerra i la persecució no hagin de jugar-se la vida. D’una banda, el nostre país té criteris restrictius per a la reunificació familiar. De l’altra, Espanya ha desatès la petició feta al setembre del 2015 per ACNUR, que va sol·licitar al nostre govern que facilités visats als 500 estudiants sirians. El Govern ha concedit 10 visats i beques per a universitats espanyoles, totes per a estudiants que ja estaven a casa nostra. Espanya, finalment, no té un programa d’admissió humanitària, i ha retallat la seva ajuda humanitària un 70% des del 2011.

Canadà, un exemple a seguir
L’acollida és molt variable segons els països. L’any passat, Canadà va reassentar a prop de 35.000 refugiats sirians, mentre que el Regne Unit tot just en va reassentar 3.000. Si tenim en compte la mida de l’economia de cada país, això vol dir que, des del començament del conflicte sirià, Canadà ha rebut al 248% de la població refugiada que és capaç d’acollir, mentre el Regne Unit només al 18%.

Aquesta taula compara quota equitativa de refugiats que hauria d’acollir cada país, amb les arribades, és a dir, el nombre d’acollides que s’han fet. Destaquen Austràlia, Canadà, Alemanya i Noruega, molt per sobre de les seves ‘obligacions’.

Captura de pantalla 2016-12-16 a les 15.37.40

Ací podeu consultar l’informe complet.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.