08.03.2017 - 19:21
MADRID, 8 (EUROPA PRESS)
L’anàlisi del material genètic conservat en la placa dental calcificada de restes fòssils de neandertals que van habitar al Sidrón, a Astúries, mostra que la seva dieta incloïa bolets silvestres, pinyons i molsa, però no s’ha trobat evidència que mengessin carn, com es detalla en un article publicat a ‘Nature’.
Això contrasta amb la informació obtinguda de l’individu Spy II, trobat a Bèlgica, en la placa dental del qual es va detectar ADN de rinoceront i mufló i, recolzant encara més la teoria, es van trobar altres grans fòssils d’herbívors al costat de les seves restes.
“Ens va sorprendre no trobar restes de carn en els neandertals d’Astúries, atès que es pensava que eren predominantment menjadors de carn, però hem trobat proves que gaudien d’una dieta variada que incloïa una àmplia gamma de plantes. Aquestes plantes poden haver estat cuinades abans d’ingerir-se”, assenyala un dels autors de l’estudi, l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Antonio Rosas, que treballa en el Museu Nacional de Ciències Naturals d’Espanya.
Aquests neandertals asturians menjaven en la seva dieta bolets silvestres (‘Schizophyllum commune’), pinyons (‘Pinus koraiensis’), molsa (‘Physcomitrella patens’) i àlber bàlsam occidental (‘Populus trichocarpa’), segons revelen les anàlisis de la placa dental.
Tot i que tot el que se sap sobre una d’aquestes persones que van viure al Sidrón és que era una femella esquerrana, els investigadors del projecte consideren un altre individu l’estrella de l’espectacle. Com han assenyalat estudis previs, aquest individu masculí sembla haver utilitzat la seva boca per afilar les fulles d’eines de pedra (com una tercera mà), provocant l’escantell de l’esmalt i la dentina de les seves dents superiors.
Ara, la nova anàlisi de la seva placa dental ha aportat informació nova i bastant única. “Hem descobert que la placa conservada en les seves dents conté seqüències del patogen ‘Enterocytozoon bieneusi’ que causa problemes gastrointestinals, incloent-hi diarrea greu. A més, gràcies a un forat en la mandíbula sabem que tenia un abscés dental… Tots dos problemes de salut han d’haver-li causat un intens dolor”, detalla Rosas.
A més, la placa dental de ‘Neanderthal’ conté traces d’ADN tant del fong antibiòtic natural, ‘penicillium’, com de l’arbre àlber, l’escorça del qual, arrels i fulles contenen àcid silícic, l’ingredient actiu de coneguts medicaments. No és la primera picada d’ullet en aquesta direcció, ja que els investigadors del Sidrón ja havien participat en un estudi que va demostrar clarament que els neandertals reconeixien les propietats curatives i nutricionals d’algunes plantes, ja que prenien camamilla i milenrama, probablement per ajudar-los a digerir menjars pesats.
