21.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 21.11.2025 - 22:29
La causa judicial contra els tres agents dels Mossos d’Esquadra investigats per haver ajudat el president Carles Puigdemont quan va tornar fugaçment de l’exili el 8 d’agost de l’any passat encara continua oberta, quinze mesos després. Però la jutgessa instructora, Maria Antonia Coscollola, titular del jutjat 24 de Barcelona, no estira la corda més del compte, i aquesta setmana ha rebutjat totes un seguit de diligències que li demanava l’acusació popular que més pressiona en aquest procediment, l’associació d’extrema dreta Hazte Oir.
Coscollola no ha acceptat la petició d’identificar totes les persones que van envoltar i acompanyar Puigdemont des del moment en què va aparèixer al passatge de Sant Benet de Barcelona el dia 8, poc abans de les nou del matí, fins que va pujar al cotxe blanc que el va recollir després del discurs que va fer a l’Arc de Triomf. El propòsit d’Hazte Oir era de comprovar si, entre tota aquella gent, hi havia algú a qui es pogués imputar una col·laboració en el delicte d’encobriment pel qual s’investiga els tres agents dels Mossos. I, entre tota aquella gent a qui l’acusació popular volia identificar, hi ha les persones que, segons l’informe dels Mossos d’Esquadra del 19 d’agost del 2024, van entorpir l’únic agent que va veure i que va empaitar el cotxe on van pujar Puigdemont i Jordi Turull.
El cas és que, segons la investigació de VilaWeb publicada al llibre Tres dies d’agost, no hi va haver “diverses persones que van provar d’entorpir-lo o d’aturar-lo”, tal com va afirmar la direcció dels Mossos al jutge Pablo Llarena uns dies més tard, sinó un sol home que el va seguir una trentena de metres, fins al primer semàfor on es va aturar el cotxe.
Però la jutgessa també ho rebutja, no està disposada a identificar manifestants. I ho fa amb un argument contundent: “Es tracta d’una diligència desproporcionada, prospectiva i que va més enllà de la present investigació.”
Tampoc no ha acceptat la petició de citar a declarar com a testimoni aquest únic agent que va veure el cotxe i que es va equivocar a l’hora de comunicar per telèfon al seu superior tant la matrícula com el model del vehicle, ni la sol·licitud als Mossos perquè la policia lliuri “tots els enregistraments existents d’ençà del moment de l’aparició de Puigdemont fins al moment de la sortida del perímetre en el vehicle”, i, més concretament, tots els enregistraments de vídeo de mitjans de comunicació, de drons que van sobrevolar la zona i de les càmeres de vigilància municipals de la zona i de la sortida de l’aparcament subterrani.
Tot això la jutgessa també ho refusa, perquè “són diligències que no són pròpies d’aquesta fase d’instrucció”. Perquè, tal com diu Coscollola en la seva interlocutòria, “aquest procediment s’instrueix per uns delictes determinats i contra unes persones concretes a les quals s’atribueix la condició d’investigats”. I tot seguit recorda a Hazte Oir els principis bàsics del dret penal, que passa per la intervenció mínima possible, perquè “la intervenció del dret només es justifica quan la preservació dels béns jurídics és insuficient mitjançant les altres branques de l’ordenament jurídic”.
És un cop de porta de la jutgessa a traspassar límits inacceptables en una instrucció judicial. I, de moment, la investigació no va més enllà, ara que ja han declarat els principals comandaments dels Mossos d’Esquadra. El darrer, l’intendent Carles Hernàndez, cap de la divisió d’Informació, que el 29 de setembre va declarar que la maniobra de Puigdemont per a esquivar la detenció havia estat ràpida i efectiva, que no s’havien plantejat la detenció abans de l’arribada a l’Arc de Triomf per por de desordres públics, i que les maniobres de distracció de l’entorn de Puigdemont havien dificultat les comunicacions dins del cos i la possibilitat de detenir-lo.
En la darrera interlocutòria, la jutgessa també desestima la petició de la defensa dels agents investigats d’arxivar la causa, perquè encara té pendent de fer una diligència d’investigació a què la va obligar l’Audiència de Barcelona el 13 d’octubre proppassat: la petició d’informació sobre les comunicacions amb el mòbil que van tenir els investigats amb el president Puigdemont durant un mes abans del 8 d’agost i un mes després. Quan ho hagi fet, la petició d’arxivament “es resoldrà en el moment processal oportú”.
El comissari en cap dels Mossos aleshores, Eduard Sallent, també va declarar el 30 de juny com a testimoni davant la jutgessa, a qui va confirmar que no havien previst pas que Puigdemont pogués marxar, després d’haver arribat a Barcelona; que no van mantenir contactes formals amb altres cossos policíacs per al control de les fronteres i que no descartava pas que els tres mossos investigats tinguessin algun coneixement previ del dispositiu policíac dissenyat per la prefectura per a detenir Puigdemont.
Els tres agents acusats d’haver ajudat Puigdemont van ser detinguts entre el 8 i el 9 d’agost del 2024, i van ser suspesos immediatament de sou i feina. A començament d’any, la direcció dels Mossos va deixar en suspens l’expedient obert contra tots ells, tot esperant que hi hagués una resolució judicial: han estat readmesos a la seva destinació dins el cos i també els han aixecat la suspensió de sou. Així i tot, la decisió no és definitiva perquè l’expedient encara no és tancat i pot variar segons com avanci la investigació penal.
