28.04.2020 - 20:30
|
Actualització: 28.04.2020 - 20:46
TEMA DEL DIA
Obsessió. Les dades solen ser el millor antídot contra els relats impostats o les notícies falses, sobretot en temps de crisi com aquests que vivim. Una de les pandèmies informatives que ens han acompanyat aquestes darreres setmanes ha estat l’obsessió de l’unionisme polític i mediàtic a vincular l’acte que el Consell de la República va organitzar el 29 de febrer a Perpinyà amb l’extensió de la Covid-19 a Catalunya Nord. Amb aquest objectiu, hi ha hagut tota mena de declaracions polítiques de personatges diversos, anàlisis científiques i informacions tòxiques per construir un relat que deia que l’independentisme havia dut la plaga a Catalunya Nord, com si es tractés d’un agent contaminant. És la mateixa estratègia que ha seguit l’extrema dreta espanyola per provar de criminalitzar la manifestació feminista del 8 de març, però traslladada a Catalunya, amb la virtut que aquí el relat intoxicador és més transversal ideològicament, perquè quan l’objectiu a abatre és el president Carles Puigdemont s’hi apunta gent molt diversa, molt comuna, que va de l’extrema dreta a ‘l’esquerra Brompton’.
Malgrat l’esforç dels guionistes, la pel·lícula no ha funcionat, ni tan sols dins el gènere de la ficció o de l’apocalipsi zombi, ara tan en voga. Catalunya Nord és de les zones dels Països Catalans amb menys afectats pel coronavirus, amb un total de 29 morts, fins avui, que són xifres de mortalitat equivalents a les d’anys anterior, o inferiors i tot. Les dades demostren que enguany a Catalunya Nord hi ha hagut menys morts que durant el mateix període de l’any passat. Del primer de març al 13 d’abril a Catalunya Nord s’han mort 725 persones. En aquest mateix període, l’any passat, sense pandèmia, se’n van morir 755. I l’any 2018, 727, dues més que enguany. Són dades de l’Institut Francès d’Estatística i d’Estudis Econòmics (INSEE) que demostren que la pandèmia del coronavirus no ha fet augmentar la mortalitat a Catalunya Nord. Si les dades es miren per departaments, que és l’organització territorial a l’estat francès, Catalunya Nord ha tingut fins ara menys de deu hospitalitzacions per 100.000 habitants; és el departament amb menys ingressats.
Les dades demostren que qualsevol relació o especulació informativa relacionant l’acte de Perpinyà amb el coronavirus és pura intoxicació. Com que l’acte va ser un èxit, perquè va concentrar més de 200.000 manifestants, va neguitejar molta gent, no únicament a les files de l’unionisme, perquè es va constatar que l’independentisme mantenia una gran capacitat de mobilització. De fet, no hi va arribar més gent perquè la policia espanyola va organitzar oportunament un control policíac a la frontera, que va aconseguir que molts autocars no poguessin accedir-hi. El diputat de Bildu Jon Iñarritu, la setmana següent a l’acte, va demanar al ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, per què havia ordenat aquells controls i no en va rebre la resposta fins divendres passat, 24 d’abril, segurament perquè el ministre va molt atrafegat gestionant les competències d’Interior que ha segrestat a les comunitats autònomes amb l’excusa de la crisi del coronavirus. Com era previsible, evita de respondre, es limita a fer un elogi del paper de la policia espanyola i sobre l’actuació concreta sosté que es tractava de garantir la seguretat ciutadana i que no va impedir la circulació de persones.
El relat del govern espanyol que el virus no entén en territoris fa figa pertot arreu, no solament a la frontera franco-espanyola, sinó també a la hispano-portuguesa. A Extremadura hi ha a hores d’ara 2.881 infectats i 359 morts, mentre que a l’Alentejo, la regió fronterera del cantó portuguès, hi ha hagut 156 infectats i cap mort. Les dades demostren que la pandèmia és més greu o menys segons què fa cada govern, cada territori. Però el govern de Sánchez no rectifica, manté el centralisme en el desconfinament, imposant la província com a unitat de base per decidir-lo, i amaga les dades reals per a millorar la imatge internacional d’Espanya. L’OCDE ha hagut de corregir les dades que li va enviar el govern espanyol sobre el nombre de proves PCR, perquè hi havia sumat les serològiques. Després de la correcció, Espanya no arriba a la mitjana europea –és a la posició número 17. Ha fet 22,3 proves per cada 1.000 habitants i la mitjana és de 23,1. Encapçalen la llista Islàndia (135), Luxemburg (64,6) i Itàlia (29,7). En la compareixença de dissabte, Sánchez havia afirmat que Espanya era un dels països europeus que feia més proves. Una dada falsa més, i la pandèmia no s’ha acabat.
MÉS QÜESTIONS
Els partits del Botànic refusen ara com ara de tornar a fer plens a les Corts. La Junta de Síndics de les Corts Valencianes ha refusat amb els vots de PSPV, Compromís i Unides Podem la petició del PP, sostinguda per Ciutadans i Vox, de reactivar els plens i l’activitat parlamentària amb mesures de seguretat per la pandèmia. Les Corts no han fet cap ple d’ençà del 12 de març, però la junta ha convocat dues reunions de la diputació permanent el mes de maig, una la setmana que ve i una altra el 27 i 28. En aquesta darrera s’hi inclourà la compareixença del president de la Generalitat, Ximo Puig. A més, s’ha decidit de crear una comissió delegada de la diputació permanent, que funcionarà de l’11 al 24 de maig, en què podran comparèixer consellers o secretaris autonòmics en unes sessions presencials o telemàtiques en les quals hi haurà un diputat de cada grup. Finalment, a partir de l’11 de maig començarà un procés gradual de tornada a la normalitat en el funcionament de les Corts, i a partir d’aquest dia la cambra obrirà cada matí (de 10.00 a 14.00) amb serveis mínims rotatoris, i hi podran accedir diputats i personal dels grups sempre que es garanteixi la distància de seguretat. Encara que es manté la vigència de l’acord que el 19 de març va suspendre el període ordinari de sessions i els terminis parlamentaris, s’insta el Consell a atendre amb celeritat les sol·licituds de documentació i preguntes escrites presentades pels grups sobre el coronavirus. Els partits de l’oposició han criticat la decisió. Consideren que després de quaranta-cinc dies en estat d’alarma ja es podria reprendre una activitat parlamentària ‘normal’; del seu punt de vista es coarten els drets fonamentals dels diputats.
El govern balear vol un pacte per l’educació per a fer front al coronavirus. El conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha comparegut avui al Parlament de les Illes Balears per explicar com s’havia organitzat el curs escolar per atendre la situació generada per la Covid-19. March ha repassat les mesures que s’han dut a terme en matèria educativa a les Balears per respondre als efectes de la pandèmia. I ha fet un esment especial a la necessitat d’arribar a un acord a l’àmbit educatiu. ‘En el moment que vivim ara, o ens posem d’acord en uns mínims o tots ho passarem malament’, ha dit. Pel conseller, és el moment del diàleg franc, de deixar les desqualificacions i d’acomplir unes polítiques prioritàries per aconseguir una educació de qualitat i amb equitat. March ha dit que la crisi del coronavirus no tan sols ha posat de manifest l’escletxa digital i social que tenim, sinó també la necessitat de fer un salt qualitatiu i equitatiu en tot allò que fa referència a la digitalització educativa; a més de la urgència d’aplicar reformes educatives i curriculars per a una educació en competències.
El govern andorrà promou l’aprenentatge del català a casa. El Ministeri de Cultura i Esports ha començat una campanya a les xarxes socials per promoure l’aprenentatge del català de casa estant durant el confinament. L’Àrea de Llengua Catalana ha posat a l’abast de tothom recursos com ara el bloc aprencatala.blogspot.com, on hi ha exercicis per a posar en pràctica l’ús de la llengua; i el correu electrònic caaandorra@gmail.com, per a atendre dubtes i inquietuds que puguin tenir els estudiants.
LA XIFRA
50 províncies té l’estat espanyol, que són la unitat territorial escollida pel govern espanyol per començar el desconfinament. A més, hi ha els enclavaments colonials de Ceuta i Melilla, que són ‘ciutats autònomes’.
TAL DIA COM AVUI
El 28 d’abril de 1945 Benito Mussolini era executat a la ciutat de Milà, juntament amb més feixistes italians. L’endemà els seus cossos van ser exhibits a la plaça de Loreto de Milà. Més tard, el seu cadàver va ser portat de l’Hospital al cementiri de Musocco, als afores de Milà, i enterrat a la tomba 384 sense cap inscripció.