D'esquerra a dreta: Ada Colau, Martin Pallín, Pérez Royo, i Maria Lluïsa Oliveres (Fotografia: Ajuntament Barcelona)

El jutge emèrit del Tribunal Suprem espanyol Antonio Martín Pallín i el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo van fer ahir uns duríssims ‘jo acuso’ durant el lliurament del 36è Premi Internacional Alfonso Comín. El primer va fer miques la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el procés i va afirmar que el judici del Primer d’Octubre s’havia ideat entre Soraya Sáenz de Santamaría, Manuel Marchena i el difunt fiscal Maza. El segon va explicar com l’havien fet fora del diari El País després de denunciar el cop d’estat judicial del PP amb la sentència sobre l’estatut i va trinxar la sentència del Tribunal Constitucional espanyol. Tots dos magistrats van llançar els atacs després de rebre el premi Alfonso Comín al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona de mans de la batllessa Ada Colau (que l’ajuntament paga la majoria del premi) i d’una combativa Maria Lluïsa Oliveres, presidenta de la Fundació Comín, mare del conseller a l’exili Toni Comín i esposa del difunt Alfonso Comín, l’eurocomunista, cristià i figura cabdal de la transició espanyola. El premi l’han rebut, per exemple, Nelson Mandela i Pere Casaldàliga. ‘Vull expressar tota la solidaritat amb tots els presos i preses polítics, i reclamar-ne la llibertat, com també el retorn dels exiliats a casa nostra. Ja!’, deia d’entrada la mare Comín, només de començar un acte dens i intens a la vegada.

Pérez Royo i Pallín van rebre el premi ‘pel seu compromís amb una concepció i una visió democràtica del dret i de la justícia’ i tots dos van ser glossats per l’advocadessa Eva Labarta, en un vibrant i llarg discurs de denúncia. ‘Som en plena deriva autoritària de l’estat espanyol, on es manipulen les paraules dels que no són afectes. Es menysprea la dissidència i es pretén, potser, el pensament únic. Tot amb una part de la ciutadania que ho aplaudeix, potser perquè “desprecia todo cuanto ignora”.’ La referència a Machado se la van perdre els regidors socialistes, tots absents de l’acte. Cap regidor del PSC, l’antic partit de Toni Comín. Ni el tinent de batlle Jaume Collboni, ni Laia Bonet, que porta l’àrea d’internacional de què depenen aquests premis. Sí que s’hi va veure l’ex-conseller d’Economia del PSC Antoni Castells, del barri del Putxet, com la família Comín. Joan Subirats, Ernest Maragall, Elsa Artadi, Ferran Mascarell, Laura Masvidal i Arcadi Oliveres, sí que van assistir a un acte d’una hora llarga de durada.

Soraya Sáenz de Santamaría, Marchena i Maza

Pallín, ex-magistrat del Tribunal Suprem, va assenyalar que el judici de l’1-O havia nascut del triangle Soraya Saénz de Santamaría, jutge Marchena i José Manuel Maza –el fiscal general, amic de Pallín, mort ahir va fer dos anys. ‘Ells van moure els fils. Volien espantar, però els va fugir dels dits. I no esperaven que el Tribunal Suprem assumís la causa’, va dir Pallin. Va fer un discurs molt dur. Va criticar que la causa no fos jutjada pel tribunal competent (TSJC), va parlar de presos polítics (‘Són presos polítics perquè el mòbil era polític’), va atacar els fonaments de la sentència (‘Es veu que va ser una rebel·lió muntada per lleis aprovades en un parlament. Una cosa inèdita en la història. Mai una rebel·lió no ha nascut d’un parlament’), va ironitzar sobre la idea que el govern havia ‘inoculat’ idees a milions de persones (‘També a Julian Assange i Yoko Ono, doncs’), va blasmar que les trenta-set pàgines del capítol de fets provats de la sentència siguin les més fluixes, pecat capital en dret penal, i va qualificar Vox de ‘moderns feixistes’.

Finalment, va rebatre la idea que els jutges manin en un país (‘No és bo que el país sigui governat pels jutges perquè no tots els conflictes que sorgeixen a la vida es poden judicialitzar ni s’han de judicialitzar, perquè s’acaben limitant llibertats’) i va reivindicar la necessitat que els jutges coneguin la realitat, la història, o acabaran essent substituïts per intel·ligència artificial, que engolirà articles del codi penal, per una banda, i expulsarà sentències per una altra. Va posar d’exemple l’esborrany de la constitució de la Primera República espanyola (1873), esborrany que mai no es va aplicar, on ja s’apuntaven les disset autonomies que tardaren un segle a aparèixer i que defensava la idea d’una Espanya federal, que ell, personalment, també defensa, per a alegria d’una Ada Colau que prenia apunts.

De fet, el senyor Pallin va fer seu el discurs de Francesc Macià (‘l’estat català que, amb tota la cordialitat, procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques’) comparant-lo amb el seu desig personal, ‘una unió des de la llibertat’, passant per alt que Macià no parlava d’Espanya, sinó de Repúbliques Ibèriques, i que els republicans espanyols que Pallín (i Colau) defensen van obligar a rectificar, si no de grat per força, l’independentista Macià: l’Estat Català va acabar essent l’espanyola Generalitat de Catalunya i les Repúbliques Ibèriques, l’Espanya republicana. Sigui com sigui, un gran i empàtic Pallín, gallec de naixement, i elogiós d’Azaña, va defensar que ‘el sistema republicà és el que ha comprès millor la profunditat del problema i la solució federalista’ davant un públic d’edat avançada, llaç groc a la solapa i aplaudiments al final d’un discurs de vint minuts amb moments brillants i ritme millorable.

El cop d’estat judicial del PP i la censura d’El País

‘Vinc a rebre el premi amb satisfacció, alegria i tristesa. Aquí hi falta gent que no hi hauria de faltar.’ Un aplaudit Pérez Royo, el segon guardonat de la nit, va començar el discurs amb una força que ja no va perdre durant el quart d’hora de fil argumental: ‘Hem de saber compartir la tristesa, però també la valentia i resiliència de la societat catalana. Si es pensaven que amb uns quants empresonaments ho resoldrien, s’equivocaven. Ja hem fet dues eleccions generals i els nacionalistes a Catalunya obtenen els millors resultats. No es resol res, empresonant la gent. Els problemes es resolen d’una altra manera’, deia Pérez Royo, el jurista que ha signat manifests a favor de Colau, ha fet campanya per la candidata de Més País a Andalusia, ha estat assessor del PSOE i va ser un dels redactors de l’estatut andalús en nom del Partit Comunista. Pérez Royo, animal polític, va centrar el discurs en la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l’estatut, que qualifica de cop d’estat.

‘Sí, cop d’estat. I no ho dic ara, ho vaig dir el 2007 en un article a El País abans que em fessin fora precisament per haver parlat d’això. Vaig enviar-los un segon article, Per què cop d’estat?, responent a Pantxo Unzueta, que ja no em van publicar.’ Pérez Royo, de verb àgil, va explicar ahir la seva coneguda tesi sobre la sentència del TC: ‘El pacte constitucional es basa en dues garanties, una que afavoreix l’estat (qualsevol estatut, per molt que neixi al Parlament de Catalunya, després s’ha d’aprovar al Congrés dels Diputats, fruit de la negociació) i l’altra que afavoreix Catalunya (qualsevol estatut ha de ser votat en referèndum pels catalans). Amb la sentència, el PP va liquidar totes dues garanties. Va desautoritzar el pacte entre els dos parlaments i va menystenir el referèndum. El cop d’estat va provocar una gran crisi. I encara hi som.’

La idea del cop d’estat, Pérez Royo, la va ampliar així: ‘El cop d’estat li surt bé al PP, i després de la sentència obté grans resultats electorals. Però en els cops se sap com s’hi entra però no com se’n surt. I ara ha començat un procés de descomposició intern dins el PP, que ha afectat la governabilitat de tot l’estat. El caos que es va crear a Catalunya, ara el tenim a Espanya. Fins que no desbloqui la política a Catalunya, no es desblocarà a Espanya. De fet, no tenim govern a Espanya des del 2015, només consells de ministres. Tot ve de la sentència del TC.’

‘La crisi té una deriva dels referèndums del 9-N i el Primer d’Octubre’, afegia Pérez Royo. ‘Perquè aquí el PP ha subcontractat la política territorial al Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, que han gestionat les dues situacions. És una monstruositat. Perquè els jutges serveixen per a allò que serveixen. I ens trobem que ara el PSOE no sap escapar-se de la subcontractació. I mentre hi siguem serem en un cercle tancat. Per sort som a la UE. I tenim finestres d’oportunitat que s’expressaran ràpidament. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) serà el primer. I corregirà els disbarats de la subcontractació. És cert que jo estic preocupat, però hem de continuar lluitant i podem capgirar la situació i tornar a la política. Aquesta és la meva batalla. I hem de prendre exemple d’Alfonso Comín, que lluitava per tot. Lluitava per tot. Persones com ell ens són exemple.’

Ada Colau va cloure un acte que ella havia obert. I si al començament havia afirmat que ‘l’excepcionalitat, la injustícia i la judicialització havien impedit que Toni Comín assistís a l’acte’ i ho havia reblat amb contundència dit que ‘no solament perillen els drets dels independentistes, ja per si greu, sinó que el dret de protesta de tots els ciutadans és avui amenaçat’, al final la senyora Colau va dur l’aigua al seu molí: després dels contundents discursos dels dos guardonats, va concloure que es demostra que és de fanàtics creure que Espanya és irreformable, essent com és un país ple de demòcrates, com demostren Pallín i Pérez Royo.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb