02.05.2016 - 00:18
|
Actualització: 02.05.2016 - 08:01
Divendres es va saber que el Tribunal Constitucional espanyol anul·laria aquesta setmana la llei de règim econòmic matrimonial valencià a causa del recurs presentat dies enrere pel govern socialista de Rodríguez Zapatero. I també divendres el consell de ministre de Mariano Rajoy va enviar al Constitucional part de la llei 19/2015 del Parlament de Catalunya, que incorpora les figures jurídiques de la propietat temporal i la propietat compartida al dret civil català. L’objectiu d’aquesta mesura era ajudar a cercar solucions per facilitar l’accés a l’habitatge.
La coincidència dels dos fets ha aixecat moltes alarmes entre els juristes perquè s’hi detecta un atac al dret civil propi de cada territori. Fins ara, el dret civil català havia quedat pràcticament al marge de la campanya de recentralització del govern espanyol i per això ha sorprès la decisió de qüestionar-lo. Per una altra banda, el dret civil foral valencià, que s’havia pogut començar a recuperar amb moltes dificultats, rep un cop important amb la decisió del TC que qüestiona la decisió d’establir el règim de separació de béns com a règim habitual en els matrimonis al País Valencià. En el fons, en tots dos casos es qüestiona si pot haver-hi o no un dret propi privatiu en algunes esferes de la vida privada, matèria que ni tan sols el govern de Franco no es va atrevir a tocar.
La pluralitat de drets civils de l’estat espanyol, novament amenaçada
Després de la derrota de la Corona d’Aragó a la guerra contra els Borbons, els decrets de Nova Planta van anul·lar els furs i lleis pròpies de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i l’Aragó. Tot i això, excepte al Regne de València, es va permetre la subsistència del dret privat mentre que les relacions amb la corona passaven a basar-se obligatòriament en el dret de Castella.
A mitjan segle XIX va començar la compilació dels drets civils. Les posicions favorables a imitar França i imposar un sol dret civil a tot el territori van fracassar i tant Catalunya i les Illes com l’Aragó, el País Basc, Navarra i Galícia van poder codificar i mantenir els drets civils propis. Ni tan sols el franquisme va mirar d’evitar-ho i, de fet, la codificació moderna d’aquests drets va començar als anys seixanta, en plena dictadura i sota la supervisió del govern espanyol.
Pel que fa al País Valencià, a partir de l’estatut del 1982 ja es va provar de legislar en base al dret civil propi, però la primera iniciativa, la llei d’arrendaments històrics, va ser tombada pel Constitucional, Amb l’estatut d’autonomia del 2006, hom va provar de intentar blindar la recuperació del dret civil foral valencià (a l’article 7, que calia anar desenvolupant). I el primer desenvolupament va ser precisament la llei 10/2007 de 20 de març del règim econòmic matrimonial valencià, que va ser objecte de recurs pel govern socialista, immediatament, davant el Constitucional. Aquesta llei tornava a introduir al País Valencià, a partir del 2008, el règim de separació de béns de la parella com l’habitual i és el que té valor legal per defecte. Es calcula que 250.000 parelles valencianes s’han casat seguint aquest règim des d’aleshores i ara no se sap quina serà la seva situació.
Més enllà d’aquesta llei concreta, el fet més greu derivat de la decisió del Constitucional que encara no s’ha fet pública, és que sembla que deixa clar que les Corts Valencianes no tenen dret, malgrat el que diu l’Estatut d’Autonomia, a promulgar lleis pròpies en matèria de dret civil, un autèntic cop a l’autonomia política del parlament valencià.
En el cas del Principat, divendres el govern espanyol en funcions va portar al Tribunal Constitucional part de la llei 19/2015 del parlament, que incorpora les figures jurídiques de la propietat temporal i la propietat compartida al dret civil català. L’objectiu d’aquesta mesura era ajudar a cercar solucions per facilitar l’accés a l’habitatge. L’article 1 de la llei incorpora al llibre V del Codi Civil de Catalunya la figura i el règim jurídic del titular temporal i del titular successiu. És una modalitat de propietat temporal que atorga al titular el domini d’un bé durant un termini determinat, al final del qual el domini es transmet al titular successiu. Segons l’executiu espanyol, aquesta llei afecta les condicions bàsiques del dret de propietat, regulat per l’estat, i excedeix les competències que Catalunya té atribuïdes en relació amb la ‘conservació, modificació i desenvolupament del seu Dret Civil especial’.
Protestes polítiques
En tots dos casos les protestes polítiques s’han fet sentir de seguida. En el cas valencià, davant la imminència de la decisió, l’Associació de Juristes Valencians va organitzar una campanya durant la qual molts ajuntaments van reclamar la permanència de la norma. També a Les Corts Valencianes, el 13 d’abril, Compromís va fer una proposició no de llei demanat al govern espanyol que retirés els recursos presentats contra tres lleis basades en el dret civil propi —la del Règim Econòmic Matrimonial, la de Parelles de Fet i la de Custòdia Compartida. La proposició va ser votada a favor per Compromís, PSOE i PP i en contra per Ciutadans mentre que Podem s’hi va abstenir.
En el cas català el conseller de Justícia Carles Mundó va recordar que el recurs que ha presentat sobre l’article primer del llibre cinquè del Codi Civil català, que regula la propietat temporal, ‘no s’entén des d’un punt de vista de lògica jurídica’, al temps que ha remarcat que fins ara no era habitual que es qüestionés el dret civil propi de Catalunya.
La propietat temporal és una figura jurídica innovadora —que no apareix en les normes estatals— i que en el dret civil català vol donar resposta a una situació que permet fer-la servir, per exemple, per cedir una propietat de manera temporal a algú a canvi de diners, i permet resoldre deutes i finançaments.
