12.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 12.11.2025 - 21:43
La primera condició que Vox va posar al PP per començar la negociació per a la investidura del successor de Carlos Mazón era el nomenament d’un candidat. Els ultres volen negociar directament amb qui s’ha de fer responsable del compliment dels pactes a què hauran d’arribar si vol els tretze vots de Vox. Ara, amb el nom de Juanfran Pérez Llorca damunt la taula, se saben molt poques coses sobre els contactes que tenen. De fet, ahir Pérez Llorca i José María Llanos van coincidir a les Corts, però, segons tots dos partits, no van tenir cap contacte. Se sap, perquè Llanos ho va dir la setmana passada, que entre tots dos hi ha molt bona sintonia.
Per això hi ha pocs dubtes que l’acord arribarà, i el dia 19 la presidenta de les Corts, Llanos Massó, podrà començar els tràmits per a convocar el ple d’investidura.
Parla Abascal
A banda els temes genèrics del programa ultra de Vox, no s’ha sabut quins papers ni amb quines bases començaran la negociació. Fonts del PP han deixat caure que Juanfran Pérez Llorca i el seu equip preparen una proposta que, literalment, Vox no podrà rebutjar. Diuen, únicament, que està en la mateixa línia que ja els van presentar en les negociacions de l’estiu del 2023 per pactar la investidura de Carlos Mazón. Pérez Llorca era en aquella reunió, en una saleta de les Corts. També va negociar amb Vox les cinc lleis que van capgirar la filosofia del Botànic el març del 2024, i el març del 2025 va assolir el suport de Vox per al pressupost. El quart tracte ja el podrà bastir a la seua mida i en primera persona, perquè serà per a la seua investidura.
Els líders de Vox al País Valencià no han dit res, ara com ara, i cal anar al congrés espanyol per llegir entre línies. En el ple d’ahir, Santiago Abascal es va adreçar al líder espanyol del PP, Alberto Núñez Feijóo, amb qui té molt mala relació i, amb el to amenaçador i perdonavides de sempre, va parlar de la gota freda i de quines coses cal fer per evitar que torne a passar. Abascal és partidari de construir preses i dics en els barrancs per evitar avingudes i va demanar a Núñez Feijóo si tenia prou capacitat d’influència i lideratge per a exigir al seu candidat que fes aquestes obres.
Vox l’investirà
En aquests casos, la gesticulació de qui té allò que un altre necessita sol ser sempre excessiva i aparatosa. Vox, aparentment, no té gens de pressa per a investir Juanfran Pérez Llorca. Comptant avui, tenen sis dies per a negociar abans la presidenta de les Corts, Llanos Massó, no designe un candidat perquè se sotmeta a la sessió d’investidura. A desgrat d’aquesta falta de pressa, cap indici no fa pensar que les negociacions no arriben a bon port.
El tracte suavíssim i còmplice que el síndic José María Llanos va donar a Carlos Mazón dimarts en la comissió d’investigació de les Corts, no fa pensar que entre el PP i Vox siguen a punt d’encetar hostilitats. A més, Abascal, en el mateix ple d’ahir al congrés espanyol, va reptar Pedro Sánchez a convocar eleccions espanyoles si volia que ell les provocàs al País Valencià. Les rialles es van estendre per tot l’hemicicle, perquè tothom va entendre que allò no era sinó un joc dialèctic. Foc d’encenalls.
A disposició del nou president
Mentre el futur es comença a negociar, el passat, Carlos Mazón, continua essent president en funcions de la Generalitat. Dimarts va fer una compareixença patètica en la comissió d’investigació a les Corts Valencianes i els seus el van aplaudir. Hi havia molts diputats del PP que no pertanyien a la comissió, però Pérez Llorca no hi va anar. El procés d’emancipació havia començat un parell d’hores abans, quan va fer una piulada tot agraint a Feijóo que l’hagués ungit amb la designació, però sense cap paraula amable per a Mazón.
Ahir mateix, María José Català va exhibir les dues baralles sense gens de pudor. D’una banda, va lloar el gest de Mazón d’anar a la comissió i de donar la cara i respondre als grups. D’una altra, es mostrava molt descansada i agraïda pel gest de Feijóo d’impulsar Pérez Llorca.
Entre els actuals membres del Consell que, com Mazón, continuen en funcions, hi ha un cert nerviosisme perquè no saben quin futur els espera. El fet que el candidat haja estat la mà dreta de Carlos Mazón; que siga del clan d’Alacant i amic personal de Mazón; i que, com a síndic, haja treballat amb els diversos departaments, estimula en alguns titulars de les carteres l’esperança que continuaran en el càrrec. Però tots, abans de respondre cap pregunta, diuen la frase òbvia de: “el càrrec està a disposició del nou president”. És el cas de Susana Camarero, que ja ha dit en dues reunions amb la premsa que hi ha molts projectes actius i molta feina a fer, i del vice-president segon, Martínez Mus. A les xarxes socials, els consellers de Mazón saluden i lloen el paper futur de Pérez Llorca, i ell els retorna la floreta amb compliments sobre la bona gestió que han fet fins ara. És el cas, per exemple, de Miguel Barrachina i Marian Cano, molt mazonistes.
Tot això fa part de la cara més teatral i aparent del joc polític. La processó va per dins.
