En un moviment inesperat, a començament de mes la companyia espacial SpaceX va anunciar que havia adquirit l’empresa d’intel·ligència artificial xAI, propietària de la xarxa social X i desenvolupadora del bot conversacional Grok. Segons SpaceX, la nova empresa esdevé la companyia privada més valuosa del món. Darrere d’aquesta acció sembla que s’amaga la intenció del fundador i propietari de totes dues companyies, Elon Musk, de posar en òrbita un milió de satèl·lits per a la intel·ligència artificial. El magnat n’havia parlat en actes públics recents, cosa que els analistes havien interpretat com una de les seves visions futuristes fora mida. Tanmateix, el 30 de gener la companyia va fer la petició oficial al regulador nord-americà. Aquests darrers dies, Musk ha anat explicant les seves intencions amb l’estil característic. Tot seguit us oferim les claus per a entendre aquests moviments i quines implicacions futures poden tenir.

La reestructuració de les companyies d’Elon Musk per al seu nou objectiu

El dia 2 de febrer, Elon Musk va anunciar que SpaceX havia adquirit una altra companyia seva, xAI. D’aquesta manera, reorganitza les seves empreses per a l’objectiu més ambiciós. Musk era conegut sobretot per Tesla, però ara mateix sembla haver perdut completament l’interès per aquesta companyia. Si les darreres dues dècades s’havia centrat en la mobilitat elèctrica i les energies renovables, juntament amb SpaceX, els darrers anys ha tornat als orígens, el món tecnològic. Va ser cofundador de PayPal, l’empresa precursora de pagaments per internet. Quan PayPal va triomfar al mercat, hi va perdre interès i se’n va vendre les accions: els diners obtinguts, els va invertir en la creació de SpaceX i en la presa de control de Tesla, les seves noves il·lusions.

Ara mateix, sembla que Musk s’ha avorrit de Tesla: una vegada ha assolit l’objectiu d’accelerar l’electrificació del transport, els darrers anys ha tornat a centrar l’atenció en el sector tecnològic. Primer, comprant Twitter el 2022 per 44.000 milions de dòlars, gràcies als diners fets amb els cotxes elèctrics. De fet, no havia abandonat el sector tecnològic del tot, perquè havia estat fundador d’OpenAI el 2015, però l’havia concebuda com una empresa no lucrativa, per a fer avançar la intel·ligència artificial a partir de la recerca. Tanmateix, va abandonar la companyia el 2018 per centrar els esforços de IA a Tesla, empresa privada que sí que podia obtenir beneficis econòmics amb aquesta nova tecnologia.

Però, amb Sam Altman al capdavant, OpenAI va desenvolupar el ChatGPT i s’ha transformat en una companyia privada amb afany de lucre i líder indiscutible en IA. Això no va agradar gens a Elon Musk, que va amenaçar de dur-lo als tribunals, en primer terme, i mirar de comprar OpenAI, més endavant. Fracassats aquests intents, Elon Musk no ha dubtat a reorientar del tot les seves empreses per competir en aquesta àrea. En primer lloc, fa dos anys va crear xAI per desenvolupar Grok, una intel·ligència artificial que competeix amb el ChatGPT d’OpenAI. Alhora, va continuar emprant Tesla per a desenvolupar intel·ligència artificial adreçada a vehicles i robòtica. Però, com que Tesla és una companyia que cotitza a la borsa, el magnat no tenia prou capacitat de maniobra per a fer i desfer al seu gust sense que ningú el qüestionés.

A començament del 2024 va exigir un 25% del control de vot a Tesla, perquè la seva propietat sobre la companyia (i, per tant, el control) s’havia reduït notablement amb la venda d’un nombre molt significatiu d’accions per a poder comprar Twitter. Si els accionistes no hi accedien, va amenaçar de desenvolupar la IA fora de Tesla. No se’n va sortir i l’estiu del 2024 no va dubtar a derivar grans quantitats de xips Nvidia d’intel·ligència artificial encarregats per a Tesla a la nova companyia xAI i a X (Twitter); començava la reorganització de les empreses per la via dels fets consumats. El març del 2025 va anunciar de sorpresa que xAI havia adquirit X, un moviment entre dues companyies privades que no cotitzaven a la borsa i que restaven sota el seu control estricte. L’adquisició es va fer per un intercanvi d’accions privades, sense diners en efectiu. Per una banda, xAI, una empresa creada del no-res el 2023, era valorada en 80.000 milions de dòlars i, per una altra, X, l’antiga Twitter, passava a ser valorada en 33.000 milions. D’aquesta manera, Musk es desempallegava del deute personal que encara tenia amb la compra de Twitter i la pèrdua d’11.000 milions.

El paper de SpaceX

Actualment, xAI es troba en plena expansió: contracta molt de personal i amplia centres de dades. Aquests centres necessiten una gran quantitat d’energia i la companyia ha tingut dificultats per aquesta banda als EUA. Sobretot amb el seu superordinador Colossus, a Memphis, que empra desenes de turbines de gas per a generar prou electricitat. Grups ecologistes van denunciar que xAI feia servir turbines de combustibles fòssils sense autorització, cosa que augmentava l’emissió de contaminants i perjudicava la salut de la població de l’entorn.

Als EUA, la polèmica sobre el consum energètic excessiu dels centres de dades per a IA és ben viva. A més, el fet que una companyia d’Elon Musk, fins ara defensor de les energies renovables, recorregués a combustibles fòssils, va fer augmentar l’animadversió cap a ell, ja important per la seva deriva ideològica i pel suport a Donald Trump. És en aquest context que entra una altra de les peces clau de tot plegat: SpaceX, l’altra gran empresa històrica de Musk, juntament amb Tesla. La companyia espacial és la gran dominadora del sector actualment, l’única capaç de fer aterrar un coet i tornar-lo a llançar, amb l’avantatge econòmic que representa en relació amb la competència.

SpaceX desenvolupa d’ençà del 2018 l’Starship, el coet reutilitzable que ha de revolucionar l’exploració espacial i abaixar enormement el cost d’enviar satèl·lits a l’espai. Paral·lelament, SpaceX ha desenvolupat l’Starlink, un servei d’internet per satèl·lit únic al món, sense competidors. Amb vora 10.000 satèl·lits en òrbita, es pot dir que SpaceX es dedica bàsicament a aquesta feina, perquè el 80% del volum de negoci el fa amb aquests llançaments. La companyia pot arribar a fer-ne tres cada setmana i els seus coets han aterrat i s’han tornat a envolar més de 450 vegades. Actualment, l’Agència Espacial Europea calcula que hi ha uns 11.000 satèl·lits actius a l’espai, uns 9.400 dels quals corresponen a Starlink, el 85% del total. Una fita extraordinària que la companyia ha assolit en molt poc temps, gràcies a la capacitat única de disposar de coets reutilitzables. No hi pot competir ningú, ara com ara.

Tanmateix, si inicialment els coets Falcon 9 de SpaceX podien posar en òrbita 60 satèl·lits de Starlink a cada llançament, les versions més modernes i potents són més grans i el coet només en pot dur uns 22. Cal tenir en compte que l’autoritat reguladora dels EUA permet que un satèl·lit estigui en òrbita un període màxim de cinc anys. Passat aquest temps, ha de tornar a entrar a l’atmosfera i destruir-se. Això fa que SpaceX hagi de llançar contínuament nous satèl·lits per mantenir operativa la xarxa de Starlink. La companyia ja ha obtingut el permís per a llançar 7.500 satèl·lits més d’ací al 2031. Descomptant-hi els que arribaran al final de la vida útil, la xarxa arribarà a tenir 15.000 satèl·lits simultanis en funcionament en aquella data.

Amb aquesta previsió, la companyia necessita urgentment acabar de desenvolupar el nou Starship, que té molta més capacitat de càrrega i un cost econòmic per llançament molt inferior. SpaceX calcula que amb el coet nou podrà posar en òrbita 150 satèl·lits de Starlink d’última generació a cada missió. Però amb aquesta nova capacitat, la voluntat d’Elon Musk és anar molt més enllà i aprofitar un avantatge tecnològic i empresarial sense competidors.

Ciència-ficció feta realitat?

Elon Musk ha vist una oportunitat única per a resoldre tots els seus problemes d’una tirada i a la seva manera, sempre grandiloqüent. Per una banda, coneix perfectament el terreny de les energies renovables, els problemes actuals de subministrament d’electricitat als centres de dades i la mala premsa que té la contaminació i l’impacte sobre el cost de l’electricitat a les famílies. Per una altra, és l’únic que actualment té la capacitat de posar en òrbita un gran nombre de satèl·lits i de fabricar-los a gran escala.

Ha vist clarament la manera de matar dos pardals d’un tret. Calcula que d’ací a “dos o tres anys” podrà posar en òrbita milers de satèl·lits que actuaran de centres de dades d’intel·ligència artificial, una vegada tancat el desenvolupament de la nova nau Starship i amb la capacitat de xAI o Tesla de fer elles mateixes xips de IA a gran escala, sense dependre dels de Nvidia, pels quals totes les companyies tecnològiques lluiten aferrissadament. Segons Musk, a l’espai els centres de dades poden obtenir cinc vegades més energia, perquè les plaques capten la solar totes les hores del dia i no hi ha l’atmosfera que atenuï la llum. A més, amb el fred extrem de l’espai, els xips es refrigeren passivament, sense haver-hi de dedicar energia ni aigua, com passa a la Terra. Tot plegat permetria la viabilitat econòmica dels seus plans.

Aquests darrers dies, Musk ha anat explicant aquesta visió a llarg termini. Per una banda, hi ha la petició de SpaceX de posar en òrbita fins a un milió de satèl·lits d’intel·ligència artificial a una altura d’entre 500 quilòmetres i 2.000, una quantitat absolutament excessiva que els analistes preveuen que no es farà realitat, però que consideren que és el punt de partença de negociació amb el regulador nord-americà, que de moment ja l’ha acceptada i l’estudia. Segons el text de la petició, al més pur estil de Musk, seria el primer pas perquè la humanitat esdevingués una civilització de tipus II segons l’escala de Kardaixov. Es tracta d’un concepte fins ara relegat a la ciència-ficció i que Musk vol fer realitat: vol aprofitar tota l’energia proporcionada pel Sol, i no tan sols la que arriba a la Terra, un planeta minúscul comparat amb la mida del nostre estel.

La voluntat de Musk és posar en òrbita 100 GW de capacitat de càlcul (i, per tant, de plaques solars) anualment d’ací a uns cinc anys. Per contextualitzar aquesta xifra, cal tenir en compte que la UE va posar en funcionament el 2025 65 GW d’energia solar nova i els EUA, 31 GW. És a dir, Musk calcula que la IA pot consumir més electricitat a l’espai que la que consumeix tota l’economia dels EUA o la UE, cosa inviable a la superfície terrestre. Amb aquest nou objectiu, ha reorientat la missió de SpaceX de construir una base a Mart d’ací a vint anys a fer una ciutat a la Lluna en menys de deu anys. Calcula que hi pot enviar coets Starship cada deu dies –a diferència de cada dos anys a Mart–, construir fàbriques de satèl·lits de IA a la superfície lunar i llançar-los directament d’allà estant amb una mena de canó. Sense la necessitat de cap coet, perquè allà no hi ha atmosfera i la gravetat és molt més baixa que no a la Terra.

L’administració Trump vol fer tornar astronautes a la Lluna el 2026-2027 i establir-hi una base permanent, de manera que el magnat pot obtenir finançament públic, sobretot gràcies a les seves connexions polítiques. Musk voldria posar en òrbita un milió de tones de satèl·lits per any, segons els experts, a un ritme d’un llançament diari o dos, cosa inèdita fins ara. Tot plegat requereix un volum d’inversió molt gran i, segurament per aquest motiu, té la intenció de fer entrar a la borsa la nova SpaceX abans de l’estiu. Els analistes calculen que podria obtenir més de 50.000 milions en venda d’accions i una valoració de la companyia d’1,5 bilions.

I què hi pinta Tesla, en tot això? Alguns analistes creuen que quan SpaceX cotitzi a la borsa serà possible d’integrar-hi Tesla, que també hi cotitza. La funció de Tesla en el nou conglomerat seria proporcionar els robots humanoides per a les fàbriques que s’imagina Elon Musk, tant a la Terra com a la Lluna, i també per a operar a l’espai. Així mateix, seria una fugida endavant d’una companyia, Tesla, que és la que ha proporcionat fins ara els diners que ha necessitat Musk per als seus plans i que ara perilla per la caiguda estrepitosa de vendes dels seus cotxes elèctrics, arran de la posició ideològica del magnat. Molts analistes creuen que Tesla és sobrevalorada extraordinàriament, amb el perill que el seu valor borsari s’ensorri. Diluint-la dins de SpaceX i xAI, podria abandonar la fabricació de cotxes elèctrics sense afectar-ne la cotització borsària. La nova font d’ingressos i de fortuna personal de Musk seria el negoci resultant de la intel·ligència artificial i no pas Tesla com fins ara.