Elisenda Paluzie va ser espiada amb Pegasus abans que no havia reconegut el CNI

  • Unes noves proves pericials demostren que va ser objecte d'una primera infecció el 6 d'agost, tres mesos abans de la identificada per Citizen Lab

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
11.03.2023 - 19:00
Actualització: 13.03.2023 - 23:32

L’ex-presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va ser infectada pel programari d’espionatge Pegasus gairebé tres mesos abans que no havia detectat el grup Citizen Lab. Una pericial informàtica encarregada pel seu equip d’advocats conclou que el mòbil de Paluzie va rebre una primera infecció el 6 d’agost de 2019. Aquest fet desarticula els arguments del CNI, que justificava els casos d’espionatge als dirigents independentistes catalans tot emparant-se en les protestes per la sentència del procés.

En una entrevista a VilaWeb que es publicarà demà, Paluzie detalla que aquestes diligències ja són en mans de la jutgessa d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga el seu cas i el de cinc membres més de l’ANC. La justícia espanyola no veu amb bons ulls l’estudi fet per Citizen Lab, i per això els espiats per Pegasus han hagut de contractar peritatges informàtics acreditats a l’estat espanyol que avalin la informació desvelada pel Catalangate. En el cas de Paluzie, els tècnics van tenir una sorpresa quan van identificar una primera infecció el 6 d’agost. Segons els informàtics canadencs de Citizen Lab, la primera havia estat el 29 d’octubre.

Aquesta dada és significativa perquè podria demostrar que Paluzie i més dirigents independentistes eren víctimes d’un espionatge polític sense aval judicial. Després d’haver-se destapat l’escàndol del Catalangate, l’ex-directora del CNI, Paz Esteban, va comparèixer a la Comissió de Secrets Oficials del congrés espanyol. Tot i que no se’n pot revelar el contingut, uns quants mitjans van confirmar que els serveis d’intel·ligència havien rebut autorització judicial per a espiar divuit persones, entre les quals, Paluzie. El pretext era investigar les protestes contra la sentència. Segons que defensava Esteban en aquesta comissió, les accions del Tsunami Democràtic i els CDR malmetien el “prestigi nacional” de l’estat espanyol, i per això van investigar-los duran aquelles setmanes de mobilitzacions.

Entre els afectats que reconeixia el CNI –que es desentenia dels altres quaranta-cinc casos d’espionatge que denuncia Citizen Lab–, també hi havia el president de la Generalitat, Pere Aragonès, l’advocat Gonzalo Boye, Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont, i Paluzie mateixa.

Els investigadors conclouen que aquesta primera infecció que Paluzie va rebre el 6 d’agost de 2019 era de la mena zero-day, és a dir, de les que no requereix que la víctima faci clic a cap enllaç per ser infectada. Pegasus s’aprofitava d’una escletxa en el sistema de seguretat dels iPhones, el mòbil que tenia aleshores Paluzie. Arran de l’escàndol, Apple va anunciar que havia corregit aquesta vulnerabilitat. En les proves pericials entregades per Paluzie i que VilaWeb ha pogut consultar, el seu dispositiu també va ser infectat dues vegades més, però no s’han pogut datar. Sembla que van ser fetes per mitjà d’SMS que compartien dos presumptes articles de Politico i Cronica.

Respecte de les infeccions sabudes de l’octubre, i que sí que assumeix el CNI, les noves pericials afegeixen més informació i conclouen que es van arribar a descarregar 1.509.990 bytes d’informació del dispositiu de Paluzie i dels quals en van enviar 53.891. I no s’acaba ací, perquè Paluzie va tornar a ser infectada el maig i el juny del 2020. Aquesta vegada en un altre dispostiu i per mitjà d’SMS. Aquests atacs també són fora dels reconeguts pel CNI, atès que, segons que va reconèixer, les autoritzacions judicials tenien una vigència de tres mesos.

La investigació de la denúncia presentada per Paluzie és en fase d’instrucció i el procediment es preveu llarg. La darrera novetat és que la jutgessa va rebutjar que la Generalitat es personés com a acusació particular, fet que ha estat recorregut en contra pels serveis jurídics del govern.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any