02.01.2026 - 21:40
El calendari electoral del 2026 es presenta, ara com ara, relativament tranquil als Països Catalans. Si no hi ha eleccions avançades, les úniques convocatòries previstes seran a la Franja de Ponent, amb les eleccions a les Corts d’Aragó, i les eleccions municipals a Catalunya Nord.
Ara bé, aquesta calma és fràgil. Arreu del país hi ha governs i parlaments en minoria, amb pressuposts encallats i equilibris inestables, cosa que manté oberta la porta a possibles avançaments electorals. El govern francès no ha pogut aprovar els comptes i ha vist com se li tombaven la majoria de les iniciatives; a les corts espanyoles, l’executiu de Pedro Sánchez també es troba condicionat per una aritmètica parlamentària precària i un grapat de causes judicials. I tot i que sembla menys probable un avançament, al Principat, el govern de Salvador Illa no ha pogut tirar endavant el pressupost per manca de suport, i al País Valencià i a les Illes, tant Juanfran Pérez Llorca com Marga Prohens depenen en exclusivitat del suport de Vox, que ja prepara la maquinària amb vista a les eleccions espanyoles.
La primera cita amb les urnes serà a la Franja. Les eleccions a les Corts d’Aragó es faran el 8 de febrer, amb una campanya electoral que començarà oficialment en qüestió de setmanes, el 23 de gener. Fins ara, governava el PP amb Jorge Azcón com a president, amb el suport parlamentari de Vox. La decisió d’avançar les eleccions va arribar després del fracàs de les negociacions entre totes dues forces per a aprovar el pressupost i la denúncia del president aragonès que l’extrema dreta li exigia mesures il·legals o fora de les competències autonòmiques, com ara la suspensió de normatives ambientals, restriccions en serveis socials, limitacions a l’empadronament d’immigrants i retallades de subvencions per motius ideològics.
Les enquestes situen el PP a fregar de la trentena d’escons, quan la majoria absoluta és de 34. En aquest escenari, Vox, que consolida la pujada i podria duplicar els set escons de fa tres anys, podria tornar a tenir la clau de la governabilitat, tot i que també podria assolir acords amb uns altres partits, com ara el Partit Aragonès o Aragó-Terol Existeix. El PSOE, per la seva banda, retrocedeix respecte del 2023, de 23 diputats al voltant de 18, i s’allunya de la possibilitat de poder governar. A l’esquerra dels socialistes, la fragmentació en tres candidatures dificulta encara més la possibilitat de configurar una alternativa.
Compartimos otra encuesta que de nuevo (y una vez más) nos sitúa como la PRIMERA fuerza del aragonesismo.
Nuestro objetivo: seguir defendiendo un desarrollo reequilibrado de todo Aragón y donde tengamos unos servicios públicos de calidad, vivamos donde vivamos. pic.twitter.com/tjglCzyIlT
— Aragón Existe (@AragonExiste_) December 27, 2025
La Chunta Aragonesista es presenta tota sola, amb Jorge Pueyo com a cap de llista, que reivindica un perfil aragonesista i descarta una candidatura amb Sumar per evitar, segons que ha dit, de quedar diluïda dins un projecte estatal. Podem solament comparteix llista amb Aliança Verda, mentre que Esquerra Unida, a diferència d’Extremadura, ha optat per fer una llista amb Sumar; un pacte que ha generat malestar en sectors d’EU, que veuen els seus socis de candidatura com un projecte sense cap mena d’arrelament a l’Aragó. Aquestes eleccions, per tant, esdevindran una pugna entre forces d’esquerres dins les dinàmiques espanyoles.
Completen l’oferta Aragó-Terol Existeix, amb un discurs centrat en la despoblació, i un Partit Aragonès en hores baixes, lluitarà per mantenir el seu únic diputat –el pitjor resultat de la seva història–, enmig d’una forta crisi interna.
La Franja, un territori singular amb una cohesió fràgil
La Franja de Ponent és un territori socialment, políticament i administrativament heterogeni. És una franja llarga i discontínua, de nord a sud, sense cap institució pròpia que la vertebri i repartida entre les demarcacions d’Osca, Saragossa i Terol, cosa que n’afebleix la visibilitat i dificulta una lectura política unitària. Aquesta fragmentació també es reflecteix en el comportament electoral. Al nord, especialment a la Ribagorça i a la Llitera, el vot tendeix a ser més progressista, amb una presència significativa del socialisme i d’opcions d’esquerra fortament arrelades al territori i sovint vinculades a lideratges municipals. Al sud, sobretot al Matarranya i al Baix Aragó catalanòfon, predomina un vot més conservador, amb una implantació tradicional de centredreta i de regionalisme aragonès. Tanmateix, en molts municipis el pes del candidat i del vincle local continua essent determinant, per damunt de les sigles.
En aquest context de dispersió, hi ha un element que històricament ha donat una certa coherència: la llengua. Tot i això, el català no ha actuat com a eix vertebrador del vot ni com a motor d’un projecte polític supramunicipal. La seva defensa s’ha expressat sobretot a escala local, mitjançant ajuntaments, escoles i entitats culturals, més sovint per iniciatives individuals que no pas per estratègies de partit, tot i que les forces d’esquerra hi han mostrat tradicionalment més sensibilitat.
L’arribada al govern del PP amb el suport de Vox ha situat el català de la Franja i l’aragonès en una posició encara més precària. L’executiu va anunciar la voluntat de modificar la legislació lingüística per eliminar-ne el reconeixement explícit i substituir-lo per fórmules ambigües com ara “modalitats lingüístiques”. Tot i que la reforma no s’ha culminat, l’anunci ha tingut un efecte dissuasiu sobre l’administració. Les partides pressupostàries destinades a la promoció de les llengües pròpies s’han congelat o reduït i, en l’àmbit educatiu, no s’ha impulsat cap mesura per a consolidar l’ensenyament del català, que continua essent optatiu i fràgil. Episodis com ara la retirada del transport escolar a dues alumnes amb discapacitat que estudien a Lleida han reforçat la percepció que la llengua no és, ni de bon tros, una prioritat política.
L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua no ha estat formalment suprimida, però ha quedat progressivament marginada, sense nous encàrrecs ni impuls polític. Sense grans decisions ni titulars, la política lingüística ha quedat atrapada en una estratègia de paràlisi que, en el cas de llengües minoritzades, equival a una forma d’erosió sostinguda. Si el PP torna a governar, especialment amb el suport de Vox, aquest marc podria aprofundir-se.
L’oposició provarà de barrar el pas a l’extrema dreta a Perpinyà
A la Catalunya Nord, el 2026 vindrà marcat per les eleccions municipals, amb la primera volta el 15 de març i la segona el 22. El focus se centrarà especialment a Perpinyà, no solament perquè és la capital del territori, sinó perquè s’ha convertit en un símbol polític de primer ordre: és l’única ciutat de més de 100.000 habitants governada pel Rassemblement National.
El batlle sortint, Louis Aliot, afronta la reelecció en un context excepcional. Arriba al final del mandat amb un control ampli del consistori, però també amb una condemna judicial en primera instància pel cas dels assistents parlamentaris europeus. El judici d’apel·lació es farà entre el 13 de gener i el 12 de febrer, de manera que el calendari judicial coincidirà amb el de la campanya i en marcarà el desenvolupament. Si la inhabilitació fos confirmada, Aliot podria haver de deixar el càrrec a l’estiu.
Les primeres enquestes el situen com a favorit clar. Segons un sondatge de l’IFOP avançat per L’Indépendant, podria obtenir prop d’un 44% dels vots a la primera volta, una xifra superior a la del 2020 i molt favorable en un sistema electoral que premia la candidatura més votada.
Tanmateix, a diferència del cicle anterior, l’oposició arriba al 2026 amb moviments de reagrupament. El gest més rellevant ha estat l’acord entre la catalanista Annabelle Brunet i Agnès Langevine per a concórrer plegades en una candidatura conjunta. L’aliança, que suma el 7% del vot de Brunet i el 9% de Langevine, vol articular un espai ampli que vagi més enllà de les sigles tradicionals i podria ser fins i tot la principal alternativa a la segona ronda. La candidatura de la França Insubmisa, amb ecologistes i Génération·s i amb Mickaël Idrac al capdavant, obtindria al voltant d’un 16%; el socialista Mathias Blanc, un 11%; i la llista de centredreta encapçalada per Bruno Nougayrède, entre un 12% i un 15%.
Aquest escenari reflecteix una oposició encara molt fragmentada enmig d’unes quantes crides a la unitat, amb temps fins a final de febrer. A Perpinyà, les llistes que superen un 10% poden passar a la segona volta i les que queden entre un 5% i un 10% es poden fusionar. A la segona ronda, la llista guanyadora s’enduu automàticament la meitat dels regidors del consell municipal, fet que acostuma a causar retirades i pactes de darrera hora per a evitar la victòria de l’extrema dreta.
Elna, Ribesaltes i el conjunt de Catalunya Nord
Fora de Perpinyà, es renovaran els consistoris de 225 municipis. En molts casos, s’acaben cicles molt llargs de govern local i el desgast dels equips sortints ha obert escenaris oberts i fragmentats. A Ribesaltes, la retirada d’André Bascou després de més de quatre dècades al capdavant de la batllia ha deixat una successió sense hereu clar, amb cinc candidatures i una majoria sortint dividida. Situacions semblants es repeteixen arreu del territori, amb llistes fortament personalistes que competeixen amb candidatures identificades amb el Rassemblement National, que prova de capitalitzar els bons resultats estatals de l’extrema dreta.
A Cotlliure, el debat gira entorn del turisme massiu, l’accés a l’habitatge i la pèrdua de vida local, amb candidatures que qüestionen obertament el model de desenvolupament d’aquests darrers anys i reclamen mesures per a protegir els residents permanents. A Elna, en canvi, la pugna enfronta la majoria sortint, encapçalada pel vice-president del departament, Nicolas Garcia, catalanista i comunista, amb una oposició més escorada a la dreta, que acusa l’equip de govern d’haver fet un mandat “massa polititzat” i centra el discurs en la seguretat, la neteja i els serveis públics.
La llengua i la cultura catalanes formaran part del debat electoral. La Bressola ha decidit d’interpel·lar els candidats a batlle amb un qüestionari sobre el seu compromís amb l’ensenyament immersiu, el pagament dels forfets comunals, la possible obertura de nous centres i les mesures per a impulsar el català. Les respostes es faran públiques el 10 de març, pocs dies abans de la primera volta. La qüestió lingüística també va ser present a la cinquena trobada dels Angelets de la Terra, amb centenars de municipis del nord i del sud; es va anunciar la publicació abans de les eleccions del Llibre Blanc de l’Ensenyament del Català a la Catalunya Nord, per a orientar els ajuntaments en el desplegament de l’ensenyament en català. En el mateix acte es van presentar les mocions a favor del reconeixement oficial del català a la Unió Europea i de la solidaritat entre municipis del nord i del sud, amb la voluntat de visualitzar aquest espai de cooperació en un acte a Barcelona i que es preveu que tingui un impacte durant la campanya.
