El vot enigmàtic que pot decantar les eleccions: el 20% dels electors viu fora de Galícia

  • Els centenars de milers de censats a l'estranger ja han fet variar la configuració del parlament gallec en eleccions anteriors

VilaWeb
Alexandre Solano
13.02.2024 - 21:40
Actualització: 14.02.2024 - 10:51

Les eleccions de Galícia estan com més va més ajustades. El PP va a la baixa i els sondatges ja preveuen que pugui perdre la majoria absoluta. En canvi, el BNG s’ha erigit en la principal alternativa i ha situat el sobiranisme gallec a tocar de la presidència de la Junta, com no havia passat mai.

En una votació en què un sol diputat pot decantar la majoria al parlament i totes les butlletes compten, hi ha una part de l’electorat, sovint d’accés difícil, que guanya protagonisme: els votants censats a l’estranger. Les eleccions a Galícia tenen una singularitat, i és que el vot exterior representa gairebé el 20% del cens, és a dir, dels 2.693.624 electors del cens, 476.514 formen part del Cens de Residents Absents a l’Estranger (CERA). El pes és especialment alt a la circumscripció d’Ourense, que representa el 30% dels votants potencials a les eleccions.

Enguany hi ha un altre factor que fa augmentar les possibilitats que aquest vot sigui fonamental, i és que s’han eliminat els tràmits burocràtics i no caldrà pregar el vot. Els ciutadans que viuen a l’estranger no hauran de demanar-lo prèviament i això els facilita de votar. Les eleccions al Parlament de Galícia del 2005 va ser les últimes en què es podia votar simplement formant part del CERA; aleshores, la participació va ser de 105.000 votants, un 23,7% dels inscrits. El 2009 es va demanar d’adjuntar una fotocòpia del carnet d’identitat, i va haver-hi un augment de l’abstenció, amb 76.000 votants (22,6%). I amb l’aplicació del vot pregat, la participació va arribar a mínims: 12.954 votants el 2012 (3,2%), 10.777 el 2016 (2,4%) i 5.404 el 2020 (1,2%).

Tornant al format del 2005, es preveu que diumenge votin novament desenes de milers de persones. I la gran incògnita és quin comportament electoral tindran: si s’assemblarà al que hi havia abans del vot pregat, si és com en les darreres eleccions però amb una participació més gran o, en canvi, hi ha un comportament totalment diferent.

Uns censats que habiten majoritàriament a Amèrica

Del mig milió d’electors, si fa no fa, 376.000 han nascut fora de Galícia i de l’estat espanyol, fills o néts d’immigrants o exiliats que van mantenir la nacionalitat espanyola. Això ha permès als descendents de tenir-la. Viuen principalment a Amèrica (375.000), seguida d’Europa (97.500). A la resta de continents hi ha una presència molt minoritària; el següent és Oceania (1.901 persones).

Per estats, el primer és l’Argentina, amb 166.289 electors, un terç del total, que superen la població que té Ourense (103.756), Sant Jaume de Galícia (98.179), Lugo (97.211) o Pontevedra (97.211). Els següents estats són Cuba (45.672), el Brasil (45.391) i l’Uruguai (37.165). El cinquè, i primer europeu, és Suïssa (34.114), on van emigrar desenes de milers de gallecs a mitjan segle XX.

A més, el CERA no deixa d’augmentar. La tendència és la mateixa a totes les circumscripcions. Però, per exemple, a Ourense, l’any 2001 hi havia 59.730 electors a l’estranger i representaven un 17% del cens de la província. En canvi, enguany són 103.832 i un 29% del cens. De fet, en tretze municipis d’Ourense, i en dos de Lugo, hi ha més població resident a l’exterior que no pas a la mateixa localitat. El màxim és Avión, amb un 65,1% d’inscrits a l’estranger.

Quins partits voten?

Abans del vot pregat, a l’exterior hi dominava el bipartidisme molt més que no a Galícia. Si, per exemple, l’any 2009 el PP i el PSOE van obtenir un 78% dels vots a Galícia, a fora en van aconseguir un 92%. En canvi, el BNG va passar d’un 19,9% a l’interior al 4,7% a l’exterior.

No obstant això, trobem un primer canvi important l’any 2016, quan el PSOE hi va obtenir menys vots que no pas a Galícia i En Marea va obtenir un resultat molt bo, un 16,3%, a un sol punt dels socialistes. L’any 2020, en plena covid, el comportament ja va canviar totalment.

El primer gran canvi va ser que el PP va obtenir un suport molt més baix a l’exterior (40,9%) més que no pas a Galícia (48,4%). I no va ser en benefici del PSOE, que també va perdre percentatge a l’estranger: un 19,6% a Galícia i un 18,4% fora. De manera que el bipartidisme deixava de ser-hi sobrerepresentat. El segon va ser un suport important a l’esquerra; el BNG va ser segona força, davant els socialistes també a l’exterior, i Galícia en Comú aconseguia un suport molt més alt a l’exterior (8,6%) que no pas a l’interior (4%). També Vox obtenia més bon resultat fora que dins (5,6% per 2,1%).

El resultat ara és imprevisible, però la majoria de partits s’han adonat de la importància de fer una crida a la mobilització. El vot exterior ja ha fet variar la configuració del parlament gallec en eleccions anteriors. L’any 2009, les primeres amb Alberto Núñez Feijóo com a candidat del PP, el vot exterior li va fer perdre un diputat a Ourense, que va passar al PSOE. Tot i que no va fer perdre la majoria absoluta del PP, va passar de 39 escons a 38, al límit. En canvi, l’any 2020, Feijóo va retallar quaranta-cinc vots als socialistes, de manera que va guanyar un diputat més per Pontevedra i en va assolir 42 al parlament, un nombre solament superat pels 43 de Manuel Fraga l’any 1993.

“La sort de Galícia per als que vivim al riu de la Plata no és un problema secundari. Massa sang gallega corre per les nostres venes”, deia l’ex-president uruguaià José Mujica, que demanava en un vídeo el vot per al BNG. L’escultor i premi Nobel de la Pau argentí Adolfo Pérez Esquivel també demanava el vot per al partit sobiranista gallec, amb l’objectiu de mobilitzar com mai aquest vot.

En canvi, el president argentí Javier Milei, que va guanyar còmodament les eleccions presidencials el mes d’octubre, ha demanat el vot per a Vox, un gest que podria significar un impuls per al partit d’ultradreta, perquè Milei té molts seguidors fidels.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any