Avui es fan les eleccions a les Corts de l’Aragó, un pas per les urnes anticipat a causa de la incapacitat del PP i l’extrema dreta d’arribar a un acord sobre el pressupost. Totes les previsions indiquen que serviran perquè les dues formacions que van formar el govern sorgit de les eleccions del 2023 tornin a reconfigurar l’equilibri de forces al capdavant de l’executiu. L’objectiu de president fins ara, Jorge Azcón, és d’ampliar l’avantatge respecte del PSOE per dependre menys de l’extrema dreta a l’hora de governar. Per contra, Santiago Abascal ha avisat reiteradament durant la campanya que la seva aspiració era forçar canvis radicals a l’Aragó.

En el cas específic de la Franja de Ponent, s’albiren unes eleccions clau per a la llengua catalana, que durant la darrera legislatura ha rebut múltiples atacs del govern format pel PP i Vox. En un context en què cada vegada és més important de protegir les llengües minoritzades i en què estudis comencen a alertar del retrocés de la llengua entre els joves, ni el PP ni el PSOE no inclouen al programa electoral cap pla sobre les llengües pròpies de l’Aragó, mentre que l’extrema dreta ha explicitat reiteradament la voluntat de mantenir-hi els atacs i la política negacionista.

A banda, els resultats de les eleccions també podrien condicionar una eventual reactivació de projectes d’energia renovable a les zones del Matarranya i el Cinca, o de la línia de molt alta tensió (MAT) que connectaria amb el Principat, a més de la política del govern aragonès en relació amb la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea.

Les enquestes pronostiquen la necessitat d’una entesa

Tal com passava abans de la campanya, els sondatges continuen indicant que el Partit Popular millorarà el resultat del 2023. Però, amb el pas de les setmanes, l’optimisme inicial s’ha anat refredant. La darrera edició del sondatge d’Electomanía li atribueix 29 diputats, tan sols un més que no pas els obtinguts el 2023. Per la seva banda, Sigma Dos li dóna entre 27 i 30 escons. Així, tot apunta que el PP continuarà essent la llista més votada, però no ampliarà l’avantatge tant com es preveia abans de les eleccions i no s’acostarà als 34 escons que representen la majoria absoluta.

Quant a l’altre gran partit espanyol, el PSOE, totes les enquestes coincideixen a pronosticar uns pitjors resultats respecte del 2023. En aquest cas, Electomanía li concedeix 18 escons, cinc menys dels actuals, i Sigma Dos entre 17 i 19.

L’extrema dreta serà la gran beneficiada d’aquesta convocatòria anticipada. Tant Electomanía com Sigma Dos li pronostiquen un creixement mínim de cinc escons, de 7 a 12. Si es confirma, Azcón tornarà a necessitar Vox per governar i, a més, tindrà més marge de negociació en un eventual pacte.

Quant als partits d’àmbit aragonès, la Chunta Aragonesista creix en totes les enquestes. A la darrera legislatura tenia 3 diputats i ara tant Electomanía com Sigma Dos li n’atribueixen com a mínim 4, amb 6 com a millor projecció possible. Per contra, la coalició Aragó-Terol Existeix perdria un escó, segons els sondatges, i el Partit Aragonès (PAR) restaria fora de l’arc parlamentari amb la pèrdua de l’únic diputat que tenia la legislatura passada. Aquesta redistribució pot ser clau a l’hora de definir una alternativa viable al pacte entre el PP i l’extrema dreta, per exemple, mitjançant un acord dels populars amb la Coalició Existeix i el PAR, o bé només amb la coalició i una abstenció del PSOE o de la Chunta, cosa que d’entrada semblaria poc probable.

Respecte de l’esquerra alternativa d’àmbit estatal, els sondatges apunten que Sumar salvarà l’únic diputat que tenia fins ara, mentre que Podem el perdrà.

Unanimitat amb Sixena

Malgrat que el litigi per les pintures murals de Sixena ha estat la principal fricció entre el govern de l’Aragó i les institucions catalanes la darrera legislatura, no ha estat un dels temes més presents en la campanya electoral.

Això s’explica perquè hi ha una certa unanimitat entre els partits que concorren a les eleccions a l’hora de defensar que cal complir el mandat judicial i que les obres tornin al municipi aragonès. En aquest àmbit, les formacions que han adoptat un to més vehement i que representen la línia dura són el PP, la Chunta Aragonesista i el PAR.

Els populars treuen pit de la gestió del cas al programa electoral i asseguren que exhauriran totes les vies legals disponibles perquè els murals tornin a l’Aragó. En la mateixa línia s’expressa la Chunta, que arriba a parlar de “patrimoni espoliat” i exigeix que les pintures tornin com més aviat millor a Sixena. El PAR, per la seva banda, ha estat el partit més contundent a l’hora d’atacar les institucions catalanes durant la campanya –tant per a defensar el trasllat de les obres com per a criticar la proposta de nou finançament del govern espanyol–, amb una clara voluntat d’atiar l’anticatalanisme per gratar vots tant al PP com a l’extrema dreta.

Per contra, el PSOE no esmenta el cas de Sixena al programa electoral i la cap de llista, Pilar Alegría, tampoc no n’ha fet bandera durant la campanya. Els socialistes es limiten a parlar de la defensa i promoció del patrimoni cultural, sense concrecions.

Catalunya, molt present en la campanya

Tant el PP com la Chunta, el PAR i l’extrema dreta han fet servir la confrontació amb les institucions catalanes durant la campanya electoral. Concretament, per a atacar la cap de llista del PSOE, Pilar Alegría, a qui acusen de donar suport al nou sistema de finançament que proposa el govern espanyol i que, segons aquestes formacions, afavoreix el Principat i representa un greuge per a l’Aragó.

Per exemple, Azcón va enregistrar un vídeo amb una pissarreta en què comparava el finançament de l’Aragó amb el de Catalunya segons el nou model pactat, basant-se en un estudi de Fedea.

Vuelvo a la pizarra para explicate por qué el sistema de financiación que propone Pedro Sánchez y defiende Pilar Alegría deja a Aragón como la Comunidad peor financiada. pic.twitter.com/XfKrEUTA0l

— Jorge Azcón (@Jorge_Azcon) January 26, 2026

Per la seva banda, el candidat de la Chunta Aragonesista, Jorge Pueyo, també ha mantingut una línia discursiva dura contra l’acord de finançament i ha reiterat que s’oposarien a qualsevol proposta que no tingués en compte les singularitats de l’Aragó, tal com –segons que diu– sí que es fa amb les de Catalunya.